Arribem al lliurament del mes de juny, el número 16 de La Resistència, amb l’alè al clatell de juliol, que quan no són els naps de les feines que estem obligats a fer per a sobreviure, són les cols dels problemes tecnològics que s’agreugen a la mitja muntanya, abandonats com estem de les metròpolis per a tot el que no sigui «pa i circ». Com escau als mesos caniculars, no us volem amoïnar més del compte i, en aquesta ocasió, no hi ha descàrrega de llibre (ben segur que en teniu una bona pila per a llegir). Heus ací, doncs, les novetats d’aquest mes:

 

  • Tenim l’amic Toni Coromina on fire amb les seves facècies, aquest cop relacionades amb una proposta revolucionària que ens explica, fil per randa, a Dieta verdagueriana.
  • No té pèrdua, d’altra banda, el vídeo d’Albert Bagué sobre la conferència de l’intel·lectual prepirinenc, Ramon Cotrina, sobre el poeta-muntanyenc i catalònofil John Langdon-Davies, que podeu veure a Ramon Cotrina parla de John Langdon-Davies i els poetes catalans.
  • L’Esther Pujadas, a les seves i nostres Curiositats Lingüístiques, ens deleix amb noves troballes, com, per exemple, d’on ve el «crac», quan emprar «tal com» o com fer servir i dir les hores.
  • L’editor de La Resistència, Xavier Borràs, de l’exili de la Garrotxa estant insisteix en les seves Notes esparses des de la Vall d’en Bas, en què fa una crua anàlisi de la realitat del jornalisme (periodisme) actual i, també, sobre els anglicismes que malmeten la llengua.
  • El pintor, escriptor i, a estones, observador dels sàpiens, Nan Orriols, ens fa un article punyent que titula Canons. Crims. Bombes, on vuitanta anys després del bombardeig de Granollers pels feixistes sembla que tampoc no hagin canviat tant les coses. No oblideu, també, les seves notes incisives a El Serpent, on opina sobre Manuel Valls o els Sant Jordi mediàtics, entre d’altres afers quotidians.
  • L’escriptor Jordi Remolins ens remou l’esperit amb els seus Microrelats d’estiu, que no ens deixen gens indiferents i ens esperonen a pensar l’inimaginable.

Fems vots, per cert, per a una bona recuperació de la bona capacitat d’observació de l’amic i periodista Josep Maria Sebastian, que és amb un ull i mig en funcions.

La resta passeu, si us plau, un bon estiu, si més no fins a les darreries de juliol, que si tot va com va, encara serem en resistència.

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.