Missa a la Sagrada Família

La Basílica s’ompló de gom a gom per a sentir i seguir la missa criolla en acció de gràcies pel 10è aniversari del pontificat del papa Francesc i per la pau al món. [Foto: @sagradafamilia.]
[Un article de Nan Orriols.]

El dimarts dia 12 de desembre, amb transmissió en directe per TV2, es va celebrar una missa al temple de la Sagrada Família amb motiu, entre d’altres, de la celebració dels deu anys del pontificat del papa Francesc. 3.500 persones i personalitats —això l’Església ho té clar— van assistir a la missa, on van cantar conjuntament Pasión Vega i David Bisbal. La missa la va oficiar David Abadias, bisbe auxiliar de Barcelona —perquè el cardenal Omella era a Madrid—, ajudat d’un centenar de sacerdots. L’estètica i la litúrgia, sempre impecables a les cerimònies de l’Església romana.

Van demanar per la pau, principalment relacionada amb la guerra a Ucraïna, i van exhibir, sí, exhibir, mutilats i ferits ucraïnesos i un nen que serà operat d’un tumor a Barcelona. Cançons religioses i paganes. Tot estava fet per despertar emocions de bondat i mostrar la misericòrdia de l’Església pregant per la pau.

Vaig sentir verdadera repugnància. Parlen de pobresa i ho celebren amb calces d’or. Les disfresses de sacerdots romans, també amb brodats d’or, agraden molt a l’Església, que ha convertit la Sagrada Família, que ja no és de Gaudí, en un negoci.

La Conferència Episcopal no tenia clara l’amnistia, i el cardenal Omella no va anar mai a veure ni els presos polítics ni els exiliats catalans. La cerimònia es va celebrar tota en castellà, ni una cançó en català. Si Déu existís, els hagués foragitat del temple a fuetades.

L’Església espanyola viu molt bé amb la monarquia dels Borbons i la Constitució imposada. Només faltava que hagués entrat «el generalísimo Franco bajo palio».

Les esglésies, i els seus dogmes i lluites per defensar la veritat verdadera, han sigut les culpables de milions de morts i milers de guerres. El cert és que bisbes, sacerdots i capellans es dediquen molt a pregar pels altres perquè a ells ja els va tot molt bé.

[TAROT DE FOLGUEROLES] 5. El Hierofanta

El Hierofanta.

[Text de Gabriel Salvans | Il·lustracions de Lluís Badosa.]

La promesa és que morirem sense saber
ni on, ni quan. La mort ha recollit
el poeta el dia tretze, sense ni dir:
Me’n vaig. Jo escrivia al Tarot,
poesia, l’espai on retrobar-nos.
A los muertos flores, com diuen els gitanos.
Tenim tendència a quedar-nos atrapats
en velles idees i principis superats.
Quantes vegades manllevem paraules
per deixar constància de la humilitat,
la bondat, el perdó, de la fugacitat
de les idees. M’agrada pensar que mantindré
aquest punt de rebel·lia on presumeixo,
puc acceptar la servitud, però no el servilisme
que mai trobem ni en el lloc més recòndit
de la natura. I l’expansió del big-bang
ens allunya sense ni dir res, res de res.

Avui m’ha fet l’ullet la lluna plena,
a les set, rere un núvol ennegrit de nit.
Juganer rere el rellotge del campanar,
he buscat el gat i en un brevíssim instant
s’ha fet fosc. Només hi havia campanades.


El Hierofanta

Magnetisme, atracció, misteri, ciència, sacralització, ordres invisibles, influencia,  energia, ensenyament.
Tots els camps invisibles de la física que ordena l’equilibri vital, com deia Einstein: Déu no juga als daus. Cal descobrir el perquè , mica en mica.


El Tarot de Folgueroles a La Resistència

A partir d’aquest número anirem publicant tres de les cartes (poemes i il·lustració), tot seguint aquest ordre:

  1. El Foll.
  2. EI Mag.
  3. La Sacerdotessa.
  4. L’Emperadriu.
  5. L’Emperador.
  6. El Hierofanta.

[TAROT DE FOLGUEROLES] 4. L’emperador

L’Emperador.

[Text de Gabriel Salvans | Il·lustracions de Lluís Badosa.]

A l’ànima potser guardem un xic
la noblesa, escoltar el gust de les paraules,
el so, el ritme que penetra molt ensota
dels nivells conscients  del pensament i el sentiment,
el poder de la paraula per guanyar disputes.
Pots pujar o baixar dels cavallets que criden,
quan s’acabin tots els sorolls i no s’assembli
la realitat amb la fantasia, el gat faci
ziga-zagues i giri al teu voltant
perquè no el trepitgis, tindràs farcida
d’enganys la veritat per descobrir.
Podríem ser home rellotge i controlar el temps
i el temps potser encara ens enganyaria.
Som en una cursa que ens persuadeix
entre aconseguir objectius o expandir sentits
tot buscant el nostre rumb a la vida.
Escoltar o xerrar, vet aquí el dilema.

Anem a l’oracle per saber del qui sent,
sense saber si sap tot el que ens cal.
I aquesta és una realitat, confiar
en la paraula que dictes i escoltes.
Depèn de creure al sí o al no de la promesa.


L’Emperador

Suport, energia, poder, rigor, pare, implacable, protector, petita pols de l’univers.
La Terra aquest tros de planeta que solca l’espai empaitant el pare Sol. Juntament amb la seva atmosfera ha fet possible el miracle de la vida.


El Tarot de Folgueroles a La Resistència

Aquí podeu seguir les cartes (poemes i il·lustració) ja publicades, tot seguint aquest ordre:

0. El Foll.
1. EI Mag.
2. La Sacerdotessa.
3. L’Emperadriu.
4. L’Emperador.
5. El Hierofanta.
6. Els enamorats.

[TAROT DE FOLGUEROLES] 3. L’emperadriu

L’Emperadriu.

[Text de Gabriel Salvans | Il·lustracions de Lluís Badosa.]

Ets la dama covada en la boira quan miro
la ratlla del Ter, i de les carenes
el fil encongit, Cabrera, Montseny,
Sau…, el gat endormiscat que entrelluca els ulls
vora la finestra. Ets la determinació
que empeny i suscita per xaragalls
on m’enfilo a mirar el mar dels somnis.
Ets els meus peus i el meu cap en les restes
de l’antic mar on habito el dia a dia.
Ets la llengua on no tinc pèls, si tu no vols.
Ets la terra on tinc arrels, si tu m’hi vols.
Ets la mare dels meus somnis, els ulls
per on mirar, el fruit de les meves ànsies,
la pedra on m’entrebanco sovint,
mentre fito el capvespre en la poesia.
Quan prenc la llàntia de minaire i exploro
balmes tortuoses a la consciència.


Espectacle de la feblesa humana,
sàtira de mi, colpidora a l’esperit,
quan el creador es perd en el polsim
de les ales que bat al vol, en mars
i avencs sinistres, lúcids a l’ànima.


L’Emperadriu

Matriarca, vida, gestació, plenitud, fecunditat, renovació, previsió, poder, abundància.
La gran mare de tota la vida és el mar, aquestes aigües que han set l’úter de tota existència.


El Tarot de Folgueroles a La Resistència

Aquí podeu seguir les cartes (poemes i il·lustració) ja publicades, tot seguint aquest ordre:

0. El Foll.
1. EI Mag.
2. La Sacerdotessa.
3. L’Emperadriu.
4. L’Emperador.
5. El Hierofanta.
6. Els enamorats.

[VIDEOPOESIA] Poetesses de casa

[Notes de Xavier Borràs.]

Amb el poema  «Que bé que ets aquí», de l’escriptora alpensina fincada a Torelló, Roser Iborra, musicat per Glòria Colom i cantat per algunes de les «Dones que cremen romaní», se’ns presenta aquest vídeo en què, a més d’Iborra, hi són presents les poetes Teresa Ribera, Roser Reixach, Mar Pujol i Olga Molina, amb el rerefons dels campanars de les esglésies de Sant Vicenç i Sant Sebastià de Prats de Lluçanès, Santa Maria de Lluçà i Sant Andreu d’Oristà, filmat i muntat per Jordi Camps i dirigit per M. Àngels Parareda, Ami.

Es tracta d’un vídeo d’alta sensibilitat en què algunes d’aquestes «dones que cremen romaní», velles i belles poetesses de casa, de la mitja muntanya catalana, expressen què és per a elles la poesia i per què s’expressen sovint al seu través.