[Text i veu en off de Nan Orriols.]

Milions de negres esclavitzats van embarcar a l’illa de Gorée, al Senegal, cap a Amèrica. El clero va explicar, fins i tot, que els negres no tenien ànima. Vam colonitzar l’Àfrica. Fa quatre dies encara érem al Marroc, Algèria, Mauritània, el Senegal, etc. Vam repartir-nos Àfrica amb tiralínies, dividint tribus i destrossant ètnies, llengües i famílies.

Vam veure Aznar, Sarkozy i d’altres fent honors a Moammar al-Gaddafi, el qual havia pagat alguna campanya electoral d’aquests sàtrapes.

Vaig viatjar a Líbia en temps de Gaddafi. Tots els emigrants del sud treballaven a Líbia. A la frontera amb Tunísia, també milers de tunisians travessaven per Ras Ajdir per treballar a Líbia.

El pa, a Líbia, no es pagava. Tothom, escolaritzat. Era un país laic i socialista. Gaddafi, perfecte? No, també va fer-ne de les seves, i grosses. Però era molt millor que molts criminals europeus. Líbia té gas i petroli i Gaddafi va aconseguir una renda per capita de 10.000 dòlars.

Algú va encendre a Tunísia el que es va anomenar «La primavera àrab». Europa va veure la possibilitat de robar el petroli i van provocar una revolta amb mercenaris de Qatar per a assassinar Gaddafi. Qatar creu en Déu. Líbia, no. Qatar, aliat amb Europa i els EUA. Van perseguir Gaddafi i la seva família i al final els van assassinar. Hi ha imatges de tot. Tot és horror.

Ara, Líbia és un estat trinxat, però els europeus tenim el petroli. Tots els exiliats polítics i del canvi climàtic volen marxar d’Àfrica. Molts surten de Líbia extorsionats pels senyors de la guerra. Europa els deixa ofegar al mar. Sabeu? És que només volíem el petroli, només volíem els esclaus. Per què els hem d’ajudar, si no tenen ànima?

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.