[Text i fotografia de Josep Plaza]
Fins fa pocs anys es pensava que en el regne animal només els grans simis i els dofins, jugaven pel sol gust de jugar o d’aprendre noves habilitats de potencial ús en el futur.
Dons bé, nombroses observacions de conductes d’ocells en el seu medi natural i en proves de laboratori fetes a mida han evidenciat en els darrers anys que estàvem equivocats.
Respecte al joc, han demostrat que alguns ocells, entre els més avançats els còrvids i els lloros, són capaços de jugar pel sol fet de divertir.se. Comencen a jugar en el niu quan encara no tenen plomes i continuen fent també en l’etapa adulta. Curiosament hi ha una correlació entre complexitat i variabilitat de jocs i nivell d’intel·ligència.
Respecte al tipus i les dinàmiques de joc, s’ha observat alguns ocells gaudint de la neu lliscant sobre una fulla pendent avall i repetint un i un altre cop, corbs jugant amb rapinyaires respectant-se mútuament com a norma de “joc net”. També s’ha observat ocells jugant tant sols i com en grup, jocs als que s’afegien nous jugadors i en els que es feien substitucions de jugadors quan es cansaven.
Però anant més enllà s’ha observat com corbs, els més fàcils d’estudiar per que es presten fàcilment al joc, aprenien ràpidament les regles d’un joc nou o inventaven nous jocs amb noves regles.
Com sempre, penso que els humans no som tan “humans” com diem, ni els animals tan “animals” com acostumem a pensar que són.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.