Gabriel Salvans Ferrer (Manlleu, 1951) viu de fa molts anys a Sant Hipòlit de Voltregà. De professió fotògraf, ha fet de la poesia el seu segon punt d’interès des de fa temps, com a poeta i com a rapsode. El seu darrer llibre, quasi introbable —una edició molt personal i bibliòfila—, Els arbres del camí.
La poesia de Salvans es caracteritza per un estil directe que, sense rebuscades floritures literàries, farceix els versos de jocs de paraules on parla de la seva experiència personal i de tot allò que veu i que el fa reflexionar: «M’agrada començar a parlar d’una cosa i acabar parlant-ne d’una altra, que no sàpigues el final».
A banda d’això, no abandona el seu toc característic enjogassat amb el llenguatge i amb virtuositat: «Escric poesia per entendre-la jo i per què l’entenguin els altres», recullen a L’Escriny de Manlleu. També, en Biel Barnils n’opinà a Núvol: «Salvans escriu poemes de gran plasticitat, amb la mirada pròpia d’un fotògraf».
I per als que creieu que una imatge val més que mil paraules, no us perdeu el seu compte d’Instagram (@gquios), on ara penja fotografies d’amics, coneguts i saludats junt al seu llibre preferit.

Obres editades

  • Els arbres del camí, autedició, 2016. 119 pp. (edició numerada).
  • Fotografies: un poema per cada dia de l’any, àlbum de poesia, Sant Hipòlit de Voltregà, Gatedicions, 2016. 127 pp.
  • Nadales des de Sant Martí Xic [2004-2016], autoedició, 2016, 32 pp. (edició numerada).
  • Octubre: 52 poemes i una cançó enamorada, Sant Hipòlit de Voltregà, Gatedicions, 2014, 115 pp.
  • Sonets: 100 sonets sol solet, Sant Hipòlit de Voltregà, Gatedicions, 2013, 123 pp.
  • Carallot : seixanta dies de poesia, Sant Hipòlit de Voltregà, Gatedicions, 2011, 82 pp.

Deixeu-hi un comentari