[Encetem aquesta secció sobre «Curiositats lingüístiques», publicats periòdicament al Diari de Manlleu, de la mà d’Esther Pujadas, professional de la llengua de llarga trajectòria.]

El català, com a llengua viva, combina permanentment mots i expressions tradicionals amb neologismes ─noves unitats lèxiques─ com a reflex del progrés i l’evolució de la societat i de la necessitat de comunicació i entesa entre els seus parlants.

En aquest apartat que avui estrenem, inspirat en L’Estenedor, revista virtual del Servei de Català de Mollet del Vallès, posarem de manifest la riquesa lingüística de la nostra llengua amb exemples, com a mínim, curiosos.


Fer l’aleta

Ve de l’expressió aplicada als coloms i a altres ocells quan el mascle sol·licita la femella. Per analogia, fer l’aleta és afalagar insistentment algú per guanyar-li la voluntat, per abellir-lo a fer una cosa, per recaptar-ne un favor. També, en el món casteller, és el gest que fa l’enxaneta amb la mà enlaire en el moment de coronar el castell o el pilar.


Rodalia

Dels voltants d’una localitat qualsevol se’n diu rodalia, i és sempre singular; el plural fa referència als encontorns de diverses localitats, no als d’una sola ciutat. Renfe en diuen Rodalies, però no és correcte. El TERMCAT, per exemple, parla del tren de rodalia com el tren destinat a enllaçar una capital important amb els nuclis de població veïns.


Quina calamitat!

La pagesia romana, quan deia Calamitas! (Quina calamitat!) es referia sempre al mateix desastre: les tiges dels cereals que s’havien migpartit i el gra era a terra a punt de podrir-se. Els calami eren les tiges. Quan la tempesta, l’huracà o l’exèrcit invasor abatia els camps de blat i doblegava els calami, la població es quedava sense l’aliment quotidià per excel·lència: el pa. Per això la paraula calamitat ha estat sempre sinònim de desastre.


Bestia (no bèstia)

En català, quan parlem de la germana de l’àvia o de l’avi diem bestia. En masculí és besoncle. És la mateixa fórmula que quan diem besnét, de mots formats per bes i el que correspongui. Però l’heu de pronunciar amb la síl·laba forta a la segona síl·laba, ti; altrament, si portés accent a la e, significaria una cosa ben diferent! I parlant de ties, sabeu què és una tia valenciana? Doncs la cosina del pare o de la mare.


Katiuska

Les botes d’aigua, més conegudes popularment com katiuskes, prenen el nom de la sarsuela Katiuska, de Pablo Sorozábal, de l’any 1931, on la protagonista apareixia a l’escenari amb botes altes. Es tracta d’una forma afectuosa del nom Caterina en rus. El TERMCAT l’accepta com a sinònim complementari de bota d’aigua, per referir-se a la bota tancada de cautxú, de mitja canya, que forma part de l’uniforme de la policia en dies de pluja.


Blaugrana o blanc-i-blau

Pel que fa al gènere d’aquests adjectius, en el primer cas, és invariable: un seguidor blaugrana, una seguidora blaugrana; i en el segon, sí que varia: un jugador blanc-i-blau, una jugadora blanc-i-blava. Quant al nombre, en el primer cas tampoc no varia: els seguidors blaugrana; però sí en el segon: els seguidors blanc-i-blaus. Quan fan de substantiu, optem en ambdós casos per l’ús variable: el seleccionador ha convocat dos blanc-i-blaus i set blaugranes.


Noms de cases i masies

El nom d’una masia o d’un casal consta del mot can, contracció de ca (casa) i l’article en, seguit del nom de la família. Escrivim can en minúscula, excepte quan passa de l’àmbit privat i familiar al públic. És el cas, per exemple, d’un casal que es destina a equipament cultural, com per exemple Can Puget.


Anar conill / Malxinat

Ja que m’ho demana públicament a través d’«El serpent» d’aquest setmana, dues curiositats lingüístiques dedicades a en Nan Orriols:

Anar conill: anar nu, completament despullat. La mestressa, conilla i desimbolta, anava i venia per l’estança. 

Malxinat: derivat de mal i de xinar ‘eriçar, estirar els cabells a algú’ o ‘tenir relacions sexuals’. En el context de l’article d’en Nan, fa referència a una persona dolenta. Sinònims: malparit, malnat.


Fullet/fulletó

A vegades, potser els follets, aquests éssers imaginats per la superstició popular i una mica entremaliats, ens deuen confondre i ens fan repartir fulletons o textos literaris, generalment de novel·la, en comptes de fullets o prospectes informatius (díptics, tríptics…). Alerta, doncs, que els follets no ens emboliquin! Per fer-ho fàcil, recordeu que un fullet és un full petitet.


A la primavera… pipiripips!

A la primavera els camps verdegen, però durant uns dies alguns també vermellegen amb el roig escarlata del gallaret, flor senzilla i vistosa el nom de la qual sembla que fa al·lusió clara al color de la cresta del gall. A Catalunya hi ha gairebé tantes maneres d’anomenar-la com exemplars es troben en un camp; a les nostres contrades també se la coneix amb el nom de rosella, gallaret o, el més curiós, pipiripip.


Canícula

Segons el diccionari, la canícula és el període d’unes quatre a sis setmanes que comprèn una part del juliol i una gran part de l’agost de més calor a l’estiu (aquest any potser haurem de demanar que modifiquin la definició!). Deriva del llatí, diminutiu femení de canis, gos, nom donat pels romans a l’astre Sírius, de la constel·lació del Ca Major, que al pic de l’estiu coincidia a la seva sortida amb la del sol; d’aquí la identificació del nom de l’astre amb el del període de més calor.


Xarlatà/xarlatana

Malgrat l’aparent intenció pejorativa, el mot xarlatà s’aplica al noble ofici del venedor/a de primera línia que amb la paraula lluita per convèncer el comprador indecís, valent-se de totes les manyes dialèctiques que el seu enginy li inspira. El fet que alguns professionals n’hagin fet un ús abusiu ha desprestigiat el mot, rebaixant-lo a sinònim d’informal, engalipador o escurabutxaques.


Pinganillo?

La denominació catalana orellera és la forma recomanada per designar l’auricular de petites dimensions que els presentadors i alguns tècnics d’un programa es col·loquen dins l’orella per sentir el que s’emet per antena i, alhora, per rebre instruccions del control de realització o d’altres membres de l’equip.


Què vol dir…, calçar-se?

A més de posar-se les sabates, també significa preparar-se per afrontar un perill, especialment amenaçant. Sembla que quan els frares descalços havien d’emprendre un viatge llarg i de trescar per indrets pedregosos i de mal caminar, solien calçar-se. Aquest costum originà les formes proverbials lligar-se bé les espardenyes, ja cal que es calcin i calçar-se bé les sabates, i encara d’altres que associen la idea de calçar-se amb l’empresa d’una feina dura i difícil.


Com-s’ha-fet

Reportatge audiovisual sobre el procés d’elaboració d’una obra cinematogràfica, d’una sèrie televisiva, d’un anunci, d’un disc, etc., o sobre la preparació d’un espectacle. En anglès es diu making of.


Pantalon

El mot pantalon s’origina l’any 1819 inspirat en Pantalone, personatge de la Commedia dell’Arte italiana, devot de sant Pantaleone, molt popular a Venècia, que vestia pantalons llargs. Generalment es fa servir en plural, pantalons, i el refrany portar els pantalons significa manar, tenir autoritat. Abans s’aplicava a dones, perquè no era usual que portessin pantalons.


Un parte?

L’equivalent català d’aquesta paraula castellana en expressions tan usuals com parte médico, parte de accidente, parte de baja, etc. és comunicat. Hem de fer servir, doncs, aquesta paraula en aquest sentit: comunicat mèdic, comunicat d’accident, comunicat de baixa, etc.


Fontaner, lampista o llauner?

El mot castellà fontanero es pot traduir per fontaner si es refereix a l’operari/ària que té cura del bon funcionament de les fonts i de la distribució de l’aigua, o també per lampista o llauner si fa referència a la persona que instal·la o adoba les instal·lacions elèctriques, les conduccions d’aigua, de gas…


Cinc vocals

En català hi ha 277 paraules que tenen les cinc vocals una vegada cada una. No n’hi ha cap, però, que les tingui per ordre alfabètic, i només quodlibetal* les té en ordre alfabètic invers. La més curta és ouaire i la més llarga, constructivament.

*Quodlibetal: relatiu o pertanyent a un quòdlibet (qüestió a dilucidar).


D’on ve l’expressió alt com un sant Pau si diuen que era baix?

Una possible resposta és que la seva tasca a l’Església va ser immensa. Els pintors clàssics el presenten com un home alt potser perquè creien que per la seva tasca important li corresponia una alçada també destacada. Alguns creuen que prové d’una festa popular que es feia a l’església de Sant Pau del Camp, on un home disfressat de sant Pau havia de brandar una espasa enorme. Per poder-la sostenir, calia que l’home fos d’una corpulència considerable.


La fulla/El full

Les fulles, senyores, només són als arbres o a terra, quan cauen; també tenim les d’afaitar, les d’un ganivet (làmines tallants d’un instrument) o les d’una porta o finestra (batents), per exemple. Quan parlem de paper, però, hem de parlar de fulls, senyors (A aquest llibre li falta un full).


No donem més del compte

En català, no es donen passos, salts, petons ni abraçades, sinó que es fan; una cosa no dóna la impressió (Em fa la impressió que em tocarà la loteria); tampoc es dóna la calefacció (cal engegar-la) i el llum (encendre’l), ni cal donar-li a una tecla o un botó (millor pitjar-los); i en aquella placeta, per descomptat, no hi dóna el sol, sinó que hi toca. Però en canvi, si volem vigilar, hem de donar un cop d’ull, no pas fer-lo!


Tarja/Targeta

Moltes empreses disposen d’un aparell de control d’entrada i sortida dels treballadors. El que cal introduir-hi és la targeta de treballador personal, i no la tarja de treballador personal. Una tarja és un escut militar medieval, una placa rectangular o ovalada on hi ha escrit un nom o una obertura rectangular practicada a la part superior d’una paret o porta. En canvi, hem de dir: targeta de fitxar, targeta de crèdit, etc.


Google

Els creadors d’aquest web van buscar un nom en la matemàtica i el van trobar en la paraula googol, creada per designar un número format per un 1 seguit de cent zeros. L’empresa Google confirma que el seu nom s’inspira en la paraula inventada fa quasi vuit dècades i afegeix que el terme reflecteix la missió de la companyia d’organitzar la immensa quantitat d’informació disponible al web i al món.


Marro!

Tothom sap que el marro és el solatge de certes substàncies després d’haver-les fetes bullir per obtenir-ne una infusió. Parlem d’embolicar el marro quan dificultem les coses, o diem descobrir el marro, que és descobrir allò que algú portava ocult. Però… sabeu què és jugar al marro? Parlem d’un joc popular que es juga en un quadrat amb 3 fitxes on s’han traçat diagonals i mediatrius. El primer dels dos jugadors que les col·loca en filera, guanya. És el que en castellà es coneix com Tres en raya.


Torero/Torera

A més de la controvertida professió del homes (i les dones) que maten toros en una plaça, també es refereix a la persona que porta un carretó de forca (o toro). Així doncs, si veieu anuncis de feina que demanen toreros o toreres, fixeu-vos bé en la professió i en el lloc de treball (fàbrica o plaça).


Tenim agulletes o tiretes, després de fer exercici físic intens?

Les agulletes són un tipus de peix de cos llarg i prim i amb la boca molt petita. La tireta és el tros d’esparadrap que serveix per tapar petites ferides. Per tant, cap d’aquestes paraules no s’adiu amb el significat que busquem. Si el que volem dir és que tenim un adoloriment muscular, en forma de punxades, després d’haver fet exercici físic intens, hem de dir que estem cruixits, que tenim cruiximent o adoloriment o que estem baldats.


Què significa culer?

El camp del FC Barcelona al carrer Indústria es va inaugurar el 1909 i era conegut com l’Escopidora. Aquest camp tenia una tribuna de dos pisos (no en tenia cap altre camp), amb una capacitat de 6.000 espectadors, i el Barça hi va jugar fins al 1922. Expliquen que passar pels voltants del camp els dies de partit era un espectacle, ja que des de fora es veien els culs dels aficionats que s’asseien al capdamunt del mur. D’aquest fet prové el nom culer.


 

Deixeu-hi un comentari