Blai Dalmau (Barcelona, 1984), és fill d’una família de classe mitjana i resideix des dels quatre anys a l’Alt Empordà. En la seva adolescència, s’interessa per l’escena i la música hardcore (una xarxa cultural molt vinculada a les idees llibertàries, el pensament crític i les pràctiques autogestionàries): assisteix a dotzenes de concerts, toca en diversos grups, compon fanzines i organitza alguns festivals. Al començament del segle XXI acudeix a mobilitzacions i trobades internacionals de resistència al neoliberalisme i escriu l’opuscle Sobre la misèria del treball i la seva possible superació. Entre el 2002 i el 2005 estudia cinematografia (fruit d’allò après són els curtmetratges i assajos audiovisuals: No-Vida al 2003, Remodelar l’Estructura al 2005, Prediccions per a l’any 2012 al 2008 i El Canvi en el 2009), i, de 2006 a 2009, cursa filosofia a la Universitat de Barcelona, on s’implica en les agitacions estudiantils (mobilitzacions, assemblees, vagues i debats) i en el moviment d’okupes, per al cap de poc fer un pas més i entregar-se a la promoció d’una nova i veritable consciència ecològica i democràtica, convençut que un altre món és no només possible, sinó també necessari [continueu llegint la biografia de Blai Dalmau en aquest vincle.]
Podeu saber més coses d’en Blai al seu web.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.