[Article de Nan Orriols.]
Al llarg de la història, de polítics que han volgut manipular des del poder buscant beneficis propis inconfessables n’està ple. François Mitterrand, expresident de França, va alimentar l’aparició de Jean-Marie Le Pen, pare de l’actual presidenta del partit de dretes que ara sembla que pot guanyar les eleccions al país veí.
Gabriel Rufián, carregat de vanitat i d’odi, pacta amb Irene Montero, casada amb Pablo Iglesias, de conviccions comunistes però amb xalet amb piscina. Rufián diu que voldria ser president de la Generalitat després que ho sigui Oriol Junqueras. És tot ben surrealista, si no fos perquè aquest discurs d’odi encara pot agradar a algú que es pensa que, si guanya el tàndem Rufián-Montero, li regalaran el pis del veí. Ei!, el xalet amb piscina, no. Aquest no es toca.
La manipulació que fa el Sr. Illa (PSOE) de permetre que tots els provinents de països sud-americans vinguin com a turistes però es quedin aquí per treballar és totalment intencionada, encara que això representi col·lapsar el transport públic, els hospitals, les escoles, etc. Rufián va dir un dia que, gràcies a l’arribada d’emigrants, en aquest cas del Marroc, el Barça té jugadors de futbol com Lamine Yamal.
L’objectiu de l’actual president de la Generalitat i d’ERC és carregar-se la societat civil, la iniciativa privada i, tant com puguin, també la propietat privada, i reduir al mínim l’ús del català («Lérida»). El cas és que, entre catòlics dogmàtics, mig comunistes i l’odi que professen a la llibertat individual, anem a unes eleccions que són més la festa dels manipuladors que de la democràcia.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.