[Text d’Eusebi Puigdemunt.]
Aquesta petita meravella (amb poc més de cent pàgines!) va sortir publicada l’any 1997 a França, i l’any següent el segell editorial Empúries el va oferir al públic lector català traduïda per en Jordi Llavina. Abans, però, d’endinsar-nos en el seu contingut, val la pena de fer un breu esbós biogràfic del seu autor, l’escriptor francès Philippe Delerm.
Philippe Delerm va néixer l’any 1950 a Auvers-sur-Oise. Fill de professors i professor ell mateix de literatura, és autor de diversos reculls de poemes en prosa, dels quals La première gorgée de bière et autres plaisirs minuscules (El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs) ha conegut un èxit immens i, al seu moment, fou una obra guardonada amb el Premi Grandgousier.
Pel que fa al seu contingut, el llibre el componen 34 relats curts d’un parell de planes cadascun a tot estirar que ens ofereixen un veritable recital d’aquests petits moments que et fan gaudir la vida d’allò més, seguint, al meu entendre, el savi precepte del clàssic carpe diem (= viu el moment, al dia), i és precisament l’encapçalament d’un dels capítols el que dona títol al llibre objecte d’aquesta ressenya.
I aquesta ressenya ve molt a tomb ara, a inicis de tardor, tenint en compte la intensa canícula estival que ens ha tocat viure, millor dit, patir, aquest estiu tot just acabat de passar; i, per això mateix, cal fer la reflexió següent, car Philippe Delerm descriu amb nostàlgia i precisió la sensació única i efímera del primer glop fred de cervesa: ens reflecteix com aquest primer instant de frescor als llavis i al paladar és l’únic que realment importa, abans que els glops següents es tornin més anònims i anodins. No és pas exagerat afirmar que Delerm, amb un llenguatge sobri però alhora elaborat amb cura, talment una peça d’orfebreria, és capaç de transmetre’ns el gaudi dels plaers minúsculs que ens fan més agradables les hores i, amb elles, els dies.
De la resta de capítols/relats/poemes en prosa, tots ells més que destacables, us faig avinent, amables lectors, la meva elecció personal, que respon a aquells textos que m’han colpit de manera més significativa i en el sentit més positiu del mot i que, de ben segur, tots ens hi podem reconèixer, ja que només cal l’esforç de llegir aquesta petita joia literària: «El paquet de pastissets del diumenge al matí», «Prendre un porto», «Un diumenge al vespre», «El jersei de tardor», «El diari de l’esmorzar», «Llenceria sota les canaleres» i, per acabar, els tres que clouen la meva tria: «Submergir-se en el calidoscopi», en què fa ús d’una adjectivació i descripció admirables; el següent és un que ja no podem dur a terme, donat el cas que aquests estris han desaparegut dels nostres paisatges urbans, «Trucar des d’una cabina telefònica», i el darrer, d’una actualitat ben present, «La bicicleta de passeig i la de competició», on, a més de glossar les diferències físiques i visibles entre l’una i altra, el que en resulta captivador és com en sap extreure l’essència d’allò que no es mostra als nostres ulls, que ens és invisible però al mateix temps «hi és».
En resum, i tal com va dir al seu moment el crític del rotatiu francès Le Monde, aquest petit gran llibre és «un regal, una col·lecció de petits tresors, de petites obres mestres». I és que aquesta trentena i escaig de relats curts (ens) capturen olors, colors, textures i sons amb paraules precises que ens transporten a aquests instants de felicitat.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.