[Un article de Jordi Sánchez.]
El 14/08/2025 vaig publicar un escrit que titulava ‘L’habitatge, urgència o emergència’, concretant que és una emergència i que calen nous camins. El 31/07/2025, a La Vanguardia, també publicava que Barcelona només pot tenir 70.000 habitatges més; i la resta, on?
Avui, 13/10/26, La Vanguardia publica ‘Sòls buits que agreugen la crisi de l’habitatge’, de l’articulista Fernando H. Valls.
Què cal fer?
- Controlar l’allau d’emigrants a Espanya, per terra, mar i aire. En necessitem? Sí, però amb papers i que tinguin feina. Per tant, control-acord des de l’origen. Això és feina dels governs.
- Tenim prou sòl urbanitzat (buits urbans, en mans de fons i altres) que el tenen retingut per una qüestió de plusvàlua.
Des de la Llei del sòl de 1956, el sòl urbà neix amb la voluntat de ser edificat. També parla de portar un registre municipal dels solars lliures d’edificacions. Caldria revisar, dels 947 municipis que té Catalunya, quants tenen aquest registre. Declarant l’emergència jurídicament, es podria disposar de solars per edificar-hi en un temps curt. Això és feina dels propietaris dels solars i dels ajuntaments, amb la intervenció de gabinets jurídics de solvència i la Generalitat per donar-los tot el suport per obtenir els solars a un preu raonable.
- La industrialització de la construcció ha de ser una nova manera d’escurçar els passos d’execució.
- Una llicència d’obra s’ha de lliurar en 1 mes; hi ha tecnologia suficient per fer-ho possible.
- El 2009 la Generalitat va finançar i aprovar els plans parcials anomenats ARES: un total de 69 plans en 59 municipis. Això ho va fer la Generalitat, perquè es preveia que la crisi seria llarga i hi hauria mancança d’habitatges pel creixement normal de la població.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.