[Text i fotografies de Josep Plaza]
Els ocells carronyaires, en especial el més proper a nosaltres, el voltor comú (Gyps fulvus), no ens són gaire simpàtics. Més aviat ens generen un cert rebuig. Històricament se’ls ha considerat uns éssers repulsius i bruts que s’alimentaven d’animals morts putrefactes i escampaven malalties arreu. Rés més errat.
La seva funció a la natura és cabdal, donat que és higiènica. Al revés de com es pensava, menja les parts toves d’animals recentment morts. El seu potent sistema digestiu destrueix tots els elements que podrien comportar que s’escampin malalties. Per tant, actua com els sanitaris després d’una batalla.
A terra, els podem considerar lletjos, però a l’aire són magnífics. El seu disseny ha evolucionat per assegurar un alt rendiment en ambdues situacions. En primer lloc, el cap i el coll sense plomes els assegura l’accés al menjar sense embrutar-se gaire, mentre que una gran envergadura d’ales els permet aprofitar al màxim les corrents d’aire per recórrer grans distàncies sense fer gaire esforç.
Sense els carronyaires, els humans, especialment els ramaders i els caçadors, tindrien més problemes per disposar d’animals sans. Cal canviar la forma com veiem el món natural i fer esforços per preservar la biodiversitat, garantint la funció que cada element ha de tenir en l’entorn.
Com sempre, penso que els humans no som tan “humans” com diem, ni els animals tan “animals” com acostumem a pensar que són.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.