Enllestim l’abril primaveral —de pluges, calors, pluges— amb l’edicio ja quinzena de La Resistència, cada dia més colpits i indignats pel comportament nefand del Regne d’Espanya i els seus sequaços, dignes hereus d’aquells versos de Joan Salvat-Papasseit:

Castella la Nova / Castella la Vella / jou i malvestat. / Les crostes li surten pel front i les celles / i és soberga en mal [Les Conspiracions, que podeu llegir al número 9 de La Resistència].

En aquest número, doncs:

  • Un llibre (una edició medieval) fonamental i de gran interès, ara que és imminent el segle de les dones: El llibre de les dames, de Christine de Pisan. Aquesta veneciana, fincada després a París, va ser capaç de fer una obra al segle XV que  crea per a les dones una proposta que fins llavors no havia estat contemplada, un ginecotopia. D’exquisida radicalitat, transcendeix els valors androcèntrics del seu temps i planteja una humanitat en femení.
  • Un article d’en Toni Coromina que ens duu nostàlgia i records inesborrables a Osona, Vic, Liverpool, on aprofundeix sobre música i locals osonencs del segle passat arran de la trobada que va moderar en un debat titulat «Osona, el Liverpool català?», celebrat a la Jazz Cava, amb motiu de la celebració dels actes de «Vic, Capital de la Cultura Catalana 2016».
  • Un record, anotat per Xavier Borràs, quaranta-quatre anys després, de la cançó portuguesa de Zeca Afonso, associada a la Revolució dels Clavells, «Grândola, Vila Morena», que el Movimento das Forças Armadas (MFA) va utilitzar com a senyal per a començar el cop d’estat contra la dictadura salazista el 25 d’abril de 1974. Per cert, una revolució que va triomfar unilateralment i i il·legal.
  • No menys vistós i esperpètinc, en aquest cas, és el vídeo que acompanya un article d’en Nan Orriols, La setmana Santa que no s’acaba mai. Hi refereix el fet, entre d’altres, que quatre ministres del Govern espanyol van corejar durant aquesta celebració pasqual a Sevilla l’hime de la Legión, «El novio de la muerte», símptoma de l’Espanya nacionalcatòlica que patim.
  • Encara, al límit, de què li plau escriure a l’amic Josep Maria Sebastian, descobriu —si no la coneixíeu—, la història de Simeó l’Estilita a l’article L’home i els seus límits. L’aïllament, una contalla que Luis Buñuel va explicar magistralment a Simón del desierto, film que acompanya el bitllet del periodista ripollès.
  • El nostre editor, Xavier Borràs, no ha oblidat les seves Notes esparses des de la Vall d’en Bas, on s’entristeix per les conseqüències del canvi climàtic amb una història sobre l’eruga del boix, o sobre el maltracte als elefants de circ (que a les Espanyes encara torturen), però amb esperança, vistos els deu anys que fa que surt EcoDiari, l’única públicació ecologista en català independent.
  • Novetats literàries: d’una banda una ressenya obligada, no solament per l’amistat que ens hi uneix i perquè és, també un dels nostres resistents: Eros, de Gabriel Salvans, un volum de poesies, editat amb amor i cura, els mateixos amor i cura que va tenir per a la seva gata Tana, a qui dedica set poesies després del seu malaurat traspàs; de l’altra, en Jordi Remolins continua apostant —i molt ben fet que fa—, pels Microrelats, que oferim en exclusiva: punyents, sagnants, de fina ironia de o sarcasme recalcitrant.
  • Esther Pujadas ens introdueix en nous aprenentatges en les seves Curiositats lingüístiques, aquest cop relacionades amb els noms del pas del temps, la gastronomia o altres dubtes que ens poden assaltar en el millor moment.
  • També, en Nan Orriols amb la seva ploma que cisalla, a la seva secció estrella, El Serpent, qüestions que tenen a veure amb les llistes d’espera o amb els «feixucs« tertulians.
  • Estigueu bons, si més no aquest maig vinent, en què la desintegració d’Espanya és un senyal de la victòria catalana!

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada