[Notes de Xavier Borràs.]
No volíem deixar passar aquest mes d’abril sense recordar la cançó protuguesa de Zeca Afonso, associada a la Revolució dels Clavells, «Grândola, Vila Morena», que el Movimento das Forças Armadas (MFA) va utilitzar com a senyal per a començar el cop d’estat contra la dictadura el 25 d’abril de 1974.
Efectivament, a les dues de la matinada del dia 25 d’abril de 1974, “Grândola, Vila Morena” sonà en el programa «Limite» de Rádio Renascença. Era el segon senyal que confirmava la bona marxa de l’operació i l’avanç de les forces organitzades pel MFA. El primer senyal, tocat una hora i mitja abans, a les 22:55 del dia 24 d’abril, fou la cançó «E depois do adeus», cantada per Paulo Carvalho.
Quaranta-quatre anys després aquesta cançó encara és prou vigent per a tots els demòcrates d’arreu del món, ja que va ser la guspira d’una revolució —unilateral i il·legal— que va alliberar Portugal de la dictadura salazista.
La lletra, aquí en versió catalana:
Grândola vila morena
Grândola, vila morena,
terra de fraternitat.
El poble és qui més mana
dins de tu, oh ciutat.
Dins de tu, oh ciutat,
el poble és qui més mana.
Terra de fraternitat,
Grândola, vila morena.
A cada cantonada un amic,
a cada rostre igualtat.
Grândola, vila morena,
terra de fraternitat.
Terra de fraternitat,
Grândola, vila morena.
A cada rostre, igualtat,
el poble és qui més mana.
A l’ombra d’una alzina
de què ja no en sabia l’edat
vaig jurar tenir per companya,
Grândola, la teva voluntat.
Grândola, la teva voluntat
vaig jurar tenir per companya
a l’ombra d’una alzina
de què ja no en sabia l’edat.