Per allò que una imatge val més que mil paraules, a La Resistència ens arriben manta publicacions audiovisuals sobre multitud de temes que, de vegades, com a la resta de mortals que segueixen les xarxes socials, passen desapercebuts, però que un cop vistos tenen molt a dir.

Per això encetem aquesta secció de [VÍDEOS] que encara no hem vist, per anar-vos-en oferint alguns que, segurament, encara no heu vist i que conviden a una profunda reflexió sobre la nostra vida a la Terra. [Els anirem publicant a mesura que els revisem i si creieu que n’hi ha algun d’interès feu-nos-en saber el vincle a info@laresistencia.cat.]


«Quin fred al cor, camarada!», de Pere Quart

Avui podeu gaudir d’una de les versions d’aquests versos de 1937 de Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver com a poeta, fets en plena guerra d’agressió contra Catalunya. Va ser enregistrat a l’Ateneu de Nou Barris l’any 2006 amb versió de Sara Vendrell Costa-Pau

Lletra

Quin fred, reïra de bet!,*
quan bufa l’airet de la matinada,
tallant com un ganivet de fulla
esmolada.
 
Doncs encara fa més fred
al parapet d’avançada!
 
Quin fred en nit estelada
amb el cel cruel i net, quan hi ha glaçada
i cap llit no és prou estret ni té prou
flassada.
 
Quin fred al sòl, la paret
d’oficina esbalandrada,
sense foc ni cigarret,
on hom treballa amb calfred
fins a la vesprada,
fins a la vesprada.
 
Camarada,
si sota abric i barret
i amb bufanda ben nuada
oblides que al parapet d’avançada
uns homes lluiten pel dret
de la terra amenaçada
i tens fred,
quin fred al cor, camarada!


  • Explicació de «reïra de bet!»: manifesta impaciència i ràbia, equivalent a «ira de déu!».
    Reïra = intensiu d’ira; bet = eufemisme de déu.

Cap d’Any. Subhasta d’arrendament de béns comunals (Costumari català)

Bon Any Nou!

A molts pobles de Catalunya, el primer de gener, Cap d’Any, es feia una subhasta per arrendar durant una temporada alguns béns comunals, gestionats pel veïnat. Ho explica l’etnòleg i folklorista Joan Amades al Costumari català (1956).

Els béns comunals són una realitat molt desconeguda per a la majoria de la gent, però que va tenir moltíssima importància a Catalunya durant segles, igual que les assemblees veïnals que els gestionaven. De llurexistència en parlem al projecte divulgatiu «Reconstruir el Comunal» i també ho estudia David Algarra a El comú català. La història dels que no surten a la història (2015).

🎶 Cançó: Pastorets (RIU, 2018)

📙 DESCARREGUEU EN PDF «El comú català»:
➡️ reconstruirelcomunal.suportmutu.org/el-comu-catala.

Més vídeos:

   • CAP D’ANY: Recomençar AMISTATS trenca…  
   • David Algarra parla sobre «El comú ca…  
   • Maig de 1936: els COMUNALS «ROBATS» a…  
   • Lo comunal al Pallars Sobirà  
   • JUNTA d’Arbre i BALL de l’Arbre. Demo…  
   • Reconstruir el Comunal – Catalunya  

Sobre Joan Amades i Gelats: ➡️ ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Amades_i_Gelats
Sobre el «Costumari català»: ➡️ ca.wikipedia.org/wiki/Costumari_Català


A OCTUVRE els agrada molt explicar qui són els còmplices a Catalunya dels Borbons i de l’extrema dreta judicial espanyola. Per això el seu vídeo comença a l’avinguda Diagonal 191, seu de Cuatrecasas.


Camí de Marina. Un conte sobre la voluntat

Per fi veu la llum, el documentarai Camí de Marina, que es va començar a rodar fa set anys, en la primera transhumància pel Camí Ramader de Marina, que va del Pirineu al mar, i que els cavalls recuperats de la Fundació Miranda van tornar a la vida, després de setanta anys de silenci.

El documentari, signat pel premiat documentalista Carles Caparrós i l’Equip d’Aigua Films, i coproduït amb Diputació de Barcelona, TV3, ICEC, XCN, Fundació Pau Costa, IDAPA, Associació CRM…, acompanya la baixada cap al Garraf, passant per Montserrat, creuant carreteres, polígons industrials, i poblacions, fins a arribar al mar…Una road movie a ritme de cavall…, sobre el col·lapse del territori.

Una transhumància que posa en evidència com tenim el territori i la confluència d’interessos socioeconòmics, culturals, ambientals, a més de posar de manifest temes crucials com la sostenibilitat o el clima.

El documental s’ha emès el dia 31 d’octubre a TV3 (el podeu veure al Sense Ficció) amb la versió de 60 minuts, i inaugurarà el Festival Suncine de cinema i medi ambient de Barcelona el 2 de novembre a les 19h, amb la versió llargmetratge de dues hores.

Enguany Suncine celebra 30 anys, essent el festival més antic del món!


ViaFora! | SOMETENT: alguns apunts històrics sobre aquestes milícies populars medievals

Amb un seguit de fragments dels llibres Història de la revolta a Catalunya. Lluites i revoltes antisenyorials i antiestatistes durant l’època medieval i moderna (Joan Carles Gelabertó, 2015) i El comú català. La història dels que no surten a la història (David Algarra Bascón, 2015), hi podem veure i llegir un seguit d’apunts històrics sobre aquestes milícies populars medievals, quan el crit de «Via fora!» es feia per convocar el sometent, que era la mílicia armada dels catalans, cosa que sembla haver oblidat l’ANC durant la campanya de l’Onze de Setembre d’enguany.

Els dos llibres es poden descarregar en PDF a la Biblioteca de Reconstruir el Comunal tot clicant en els vincles de dalt. 


La votació massiva dels espanyols estrictes a PP i a Vox

No us perdeu aquesta intervenció de Josep Costa a «La Tertúlia Proscrita» de Vilaweb.

https://platform.twitter.com/widgets.js


Ànecs cívics

Ni que sigui per arrencar una mica d’humor i, també, de compassió pels amics animals, avui us oferim aquest passeig dels ànecs de Camprodon, que cada dia passen pels carrer dels municipi per anar a refrescar-se.

https://platform.twitter.com/widgets.js


Joan Granados: «A l’actual TV3 la política fa por»

L’antic director de la CCRTV, Joan Grandos (1934) recordà a TV3 el passat 18 de maig els anys de la creació del canal televisiu, ara que compleix al 40è aniversari. La cara d’Helena Garcia Melero mentre dura l’entrevista mostra la «por» de què va parlar Granados.

Entre d’altres, ho va dir clar i català en Xavier Serrahima, com podeu veure aquí sota:


Octuvre denuncia el supremacisme espanyol contra la llengua catalana

Novament, l’equip d’Octuvre, encapçalat per Marta Sibina, hi torna amb l’afer del supremacisme espanyol contra la llengua catalana, amb les darreres normes que imposen el castellà a casa nostra.


«Vine’m aquí», de Mar Pujol

La cantautora del Lluçanes Mar Pujol, a qui ja vam dedicar un article el passat desembre, hi torna; ara, amb «Vine’m aquí», una cançó d’agraïment a la seva mare, «un gràcies al seu amor incondicional», segons explica ella mateixa al seu compte d’Instagram.


Quaranta-cinc anys del GOB (1977-2022)

Al 1977 va néixer el GOB Menorca (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) i van començar anys de mobilitzacions, d’investigació, divulgació i defensa de la natura. Celebrem els 45 anys del GOB a Menorca. Fean feina per la mar (Medi Marí), pel territori (Política Territorial), per jardins sostenibles (Es Viver), per la fauna silvestre (Centre de Recuperació de Fauna), amb escoles (Educació Ambiental), amb agricultors (Custòdia Agrària) i amb la població.


Torna la censura a TV3

Ara que es veu que ja som a tocar de la República Catalana [:)], TV3 ha fulminat, via mans negres d’ERC i el PSC, Manel Vidal al Zona Franca. El programa, sense guionista (Magí) i sense director (Joel Díaz), que han dimitit contra l’atzagaiada neofranquista, ha fet el seu paper però ja no tindrà més singladura, gràcies al 155 permanent en què vivim.

https://platform.twitter.com/widgets.js


Missatge urgent per a Joan Manuel Serrat

L’Àngel Aguiló no el volia fer, aquest missatge, però al capdavall l’ha fet; segurament, doncs, com hem fet tants catalans novament vexats pel noi de Poble Sec.


Masurca del bosc, de VorAigua

Masurca del bosc és una cançó d’amor a la terra. Gràcies a la màgia dels mots i al compàs ternari d’una masurca,

VorAigua —Muntsa Moral, a la veu, i Paul Perera, al piano— crea un món de plantes i animalons en què els habitants del bosc ens mostren un corriol calmat i íntim.

Aquest senzill és un avançament del segon treball de la formació. El següent àlbum de VorAigua explora les mines, les esberles, els boscos i les muntanyes que hi ha vora el riu. VorAigua evoca la vessant més popular de la natura, a voltes ombrívola i feréstega, a voltes solella i acollidora.

Cal escoltar i sentir el bosc.


Una conversa entre Albano Dante Fachín i Josep Costa

Aquest octubre, Octuvre ens ha regalat aquest deliciós vídeo, en què l’Albano i en Costa, durant quasi una hora i un quart, converses animadament sobre política o futbol, de forma animada i fins i tot divertida. No us el perdeu.


Intervenció del president de Colòmbia, Gustavo Petro, davant la 77a Assemblea General de l’ONU, el 20 de setembre de 2022


Intervenció de José Pepe Múgica a Montevideo

Paga la pena recuperar —especialment per als oblidadissos i els desmemoriats—, la intervenció que va fer el 8 de desembre de 2017 a la capital uruguaiana l’agricultor i polític uruguaià José Alberto Pepe Múgica Cordano (1939), senador pel Front Ampli i 40è president de la República d’Uruguai entre 2010 i 2015.


Davant les agressions lingüístiques cal plantar cara

És el que proposa a Octuvre Marta Sibina en un primer vídeo d’una sèrie que han pensat a publicar sobre el tractament xenòfib que rebem els catalanoparlants per part de colonialistes d’arreu que viuen i [es]caguen a Catalunya, inclús amb els nostres diners, com es demostra en els centenars de denúncies que s’han fet per causa del maltractament en el sector sanitari.


La terra per sembrar. Per un Pirineu viu. #StopJJOO

Cada cop som més els catalans que abominem del projecte espanyol de Jocs Olímpics al Pirineu, per bé que la classe política que «nos hemos dado entre todos» insisteix a voler presentar la candidatura per a l’any 2030. En aquest vídeo podeu sentir i veure l’himen que n’ha fet en contra la plataforma StopJJOO.


Espionatge contra OCTUVRE

Com és sabut, més de 60 persones han estat espiades a Catalunya amb un programa informàtic al qual només tenen accés els governs. Una d’aquestes persones és Albano Dante, un dels fundadors del canal OCTUVRE. Aquí podeu llegir tota la informació: https://citizenlab.ca/2022/04/catalan…


La Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà

Fragment de la pel·lícula Aquesta terra és meva, de Jean Renoir.
Ambientat en l’ocupació nazi de França, aquest film de 1943 va ser censurat pel franquisme. El final té una emocionant escena en la qual l’actor Charles Laughton, que interpreta un mestre, llegeix als seus alumnes la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà de la Revolució Francesa, mentre és detingut pels nazis per a ser afusellat.

El cant dels ocells, interpretat per Victòria dels Àngels

En moments de soroll i d’incertesa com els que suara vivim, de vegades és bo de poder sentir la música i tot el que s’hi expressa. Per això, us oferim El cant dels ocells, una cançó tradicional catalana de Nadal que explica la joia de la natura el dia del naixement de l’infant Jesús a l’estable de Betlem. Va ser popularitzada fora de Catalunya per Pau Casals, que va començar a interpretar-la al violoncel en els seus concerts des de l’exili del 1939 i és considerada un símbol nacional de Catalunya.

En aquesta versió la podem oir amb la incomparable veu de Victòria dels Àngels (Barcelona, 1923-2005), soprano i cantant d’òpera catalana de la segona meitat del segle xx, de les més reconegudes arreu, especialment per la seva activitat en els anys cinquanta i seixanta, el període més brillant de la seva carrera. El concert, en què l’acompanya el violoncel·lista Lluís Claret, és de 1994, i es va fer en una gala per a recollir fons després de l’incendi del Liceu a Barcelona.

 


Jordi Pigem presenta l’assaig Pandèmia i postveritat. La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial

[La censura, una de les pitjors xacres de la societat, ha cancel·lat el compte on s’havia allotjat aquest vídeo sobre Jordi Pigem, amb excuses sobre «drets de reproducció», però encara el podeu veure en aquest vincle [que no podem inserir al web perquè es veu que la televisió pública catalana deu ser privada per als qui la paguem].


The Pivotal Moment (aquest moment clau)

Us oferim aquest importan documentari sobre el moment històric actual i sobre el cavall de Troia del «passaport sanitari». Disset minuts de missatge clar i profund que no veureu a cap mitjà de comunicació de masses.


Presentació d’Estimat Ramon a Barcelona

D’entre les múltiples presentacions que s’ha fet del llibre coral Estimat Ramonsobre la vida i obra de Ramon Cotrina—, us oferim la que va fer Nan Orriols a la Llibreria Jaimes de Barcelona el passat 4 de novembre, gràcies a TVBagué Serveis Audiovisuals.


El major Trapero fa política i el conseller d’Interior amenaça

El major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero va fer un discurs que estava completament fora de la realitat i allunyat del que la ciutadania viu cada dia al carrer. Enlloc de parlar de la necessitat urgent d’una policia ben formada i reforçada, va decidir condecorar els qui l’han ajudat personalment, confonent la seva persona amb la institució. El seu discurs va ser completament polític.

Els caps de policia no poden expressar cap opinió ni cap discurs polític en una democràcia. Això no es fa enlloc. Menys encara pot sortir a parlar el conseller amenaçant explícitament als que protesten legítimament.

Mentrestant, tots dos ignoren completament el que passa cada dia a moltes ciutats i viles catalanes: la ciutadania pateix una inseguretat cada cop més amenaçadora. [Font: Informacio.Net.]


El Kant desconegut. Marcians, negres i dones més enllà de l’ètica

Immanuel Kant (Königsberg, Prússia Oriental, 1724-1804), a la Crítica de la Raó Pura (1781; edició corregida, 1787) va proposar una resposta al problema del coneixement i amb la Metafísica dels costums (1785) i la Crítica de la Raó Pràctica (1788), va plantejar el paper del deure en l’acció moral. A La religió dins dels límits de la mera raó (1792) analitzà el sentit racional de l’experiència religiosa.

En el seu període precrític, Kant va combatre els Schwärmer, els entusiastes, els exaltats que pretenen superar els límits de la raó humana. Però va culminar la seva tesi doctoral (1755), publicada de forma anònima, amb una defensa de la creença en extraterrestres.

L’edició de Sobre els extraterrestres. Teoria del cel (1755), a cura de Ramon Alcoberro (Edicions del Reremús, 2021) incorpora, a més, un ampli dossier de textos sobre els extraterrestres en la tradició filosòfica i religiosa occidental, i Il·lustracions de Rafael Teruel, Rafater, especialista en el gènere fantàstic i els videojocs.

En aquest vídeo (cliqueu-hi al damunt per veure en pàgina externa) podem veure el filòsof Ramon Alcoberro al Centre de Lectura de Reus tot parlant-nos-en en una conferència.


Missatge de la Flama del Canigó 2021, llegit per Daniela Grau

Cada any, a la trobada d’equips de foc de Sant Joan, es decideix conjuntament a qui es demanarà que faci el missatge que es llegirà arreu dels Països Catalans abans d’encendre les fogueres. Enguany, s’ha encarregat a Daniela Grau Humbert.

Podeu decarregar-vos el missatge des d’aquest vincle.


The Pushback. El dia que la humanitat es va aixecar

The PushBack – El contraatac de la Resistència és un documental que mostra les manifestacions pacífiques massives del 20 de març de 2021 ocorregudes alhora en més de 40 països d’arreu del món. En pro de la llibertat i els drets humans i en contra de les mesures de l’agenda tirànica imposada amb l’excusa de la panicdèmia.

El dia que la humanitat es va aixecar tots junts van dir: «Ja n’hi ha prou de tirania, Som éssers humans, no som esclaus. I defensem la llibertat i els drets humans fonamentals».

Documental original produït per Oracle Films.


Els fons europeus

Marta Sibina i l’equip d’Octuvre parlen clar sobre la deixadesa d’ERC amb el govern espanyol i els anomenats «fons europeus». No us ho perdeu.


Lawfare: la guerra bruta d’Espanya

https://platform.twitter.com/widgets.js

 

Dictadors: Franco

Documental imperdible de National Geographic emès el 2018 en un sèrie sobre dictadors que encara és pot revisitar. Per a oblidadissos, desmemoriats o ignorants.


Els ocells aquàtics hivernants

Si enllestíem l’any 2020 amb una bella dansa ocellaire, encetem el 2021 amb aquest vídeo divulgatiu dels del cens d’ocells aquàtics hivernants.

El dissabte 16 de gener de 2021 al matí es va fer el cens anual d’ocells aquàtics hivernants a l’Alt Ter (el Ripollès, Osona i la Selva). Aquest cens es va coordinar de manera voluntària des del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, que alhora és l’àrea ambiental del Museu del Ter. També va comptar amb diversos coordinadors de trams i joques, membres del GEDENA – Ripollès, el Grup de Naturalistes d’Osona (ICHN), el Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona i el mateix CERM, però també hi van participar persones de manera individual.

Al llarg del matí els 14 participants van poder censar 1.547 ocells de 50 espècies diferents. Aquestes dades obtingudes s’ajunten amb les dels altres censos que es duen a terme simultàniament a altres rius i zones humides del conjunt de Catalunya i de tot Europa. Podeu consultar les dades dels anys anteriors aquí.


Ocells que dansen

Com a colofó a aquest 2020 tan maleït, res millor que la natura i aquests ocells que ballen al ritme d’un vals de Johann Strauss.

Montserrat Carulla. La Campana de sant Honorat (1714)

El passat 24 de novembre va traspassar, als 90 anys, la gran actriu, patriota de pedra picada, Montserrat Carulla Ventura. Com a mostra de la seva vàlua professional, us deixem aquest vídeo, en què recita els versos de «La Campana de sant Honorat»(l’11 de gener de 2014 a la Seu Vella de Lleida), poema de Josep Maria de Segarra on relata com els espanyols van fondre la campana de sant Honorat com a càstig per haver tocat a sometent el 1714. Noteu la perfecta dicció de la Carulla que, actualment, molt pocs altres actors serien capaços de superar.


Teaser. Jaume Plensa: Can You Hear Me?

Volem compartir les novetats d’una propera pel·lícula biogràfica que documenta la vida i la pràctica de l’escultor català de renom internacional, Jaume Plensa. Dirigit per Pedro Ballesteros, el documental llargmetratge Can You Hear Me? segueix Plensa durant un any i mig i ofereix al públic una mirada sense filtrar del seu procés artístic.

La pel·lícula presenta la història de Plensa en set capítols, que es mouen entre moments a l’estudi i la producció d’alguns dels projectes públics més ambiciosos de Plensa, incloses les recents obres a gran escala instal·lades al Rockefeller Center i Hudson Yards a Nova York.

El documental, a la vegada, aporta llum als processos físics darrere de l’obra de Plensa i ens introdueix els conceptes més profunds que alimenten la seva obra. A través de les seves pròpies narracions, Plensa demostra el compromís i la passió de tota la vida per un mètode de creació d’art que, tal com ell descriu, «té la capacitat d’il·luminar-nos».


El càrtel de les togues. Capítol 1: Una colla d’endollats

OCTUVRE és un projecte de l’Associació Cafèambllet, fundada l’any 2014 per Marta Sibina i Camps i Albano Dante Fachin que es tradueix en un mitjà de comunicació viu i dinàmic i, sobretot, com és el cas de La Resistència, independent dels poders polítics i econòmics. El vídeo que reproduïm avui no té pèrdua i cal fer-lo córrer:


Un mem sobre el totalitarisme biomèdic


Amsterdam abraça l’economia del «donut»

[Un vídeo de la plataforma Hope. En pie por el planeta.]