Ramon Cotrina l’any 2016. [Foto: Adrià Costa | Osona.com.]
[Textos de Xavier Borràs.]

Ens arriben molts de llibres a la redacció de La Resistència d’amics de la nostra corda no metropolitana. De tant en tant, doncs, petroca de parlar-ne per a fer-vos-els conèixer, perquè ben segur que un o altre us farà peça per a adquirir-lo.

Estimat Ramon. Homenatge a Ramon Cotrina

Avui, en primer lloc, diversos amics reten homenatge al ripollès Ramon Cotrina i Puig (Sant Joan de les Abadesses, 1932 – Barcelona,2020), polifacètic home de lletres, traspassat pocs dies després de la diada de Sant Jordi de 2020. A través d’Estimat Ramon. Homenatge a Ramon Cotrina (Viena Edicions, 2021, 186 pp.), dels seus escrits de poesia i prosa, a més d’algunes traduccions, a més de textos esparsos d’amics que el van tractar, com Miquel Martí i Pol, Ricard Torrents, Gabriel Salvans, Miquel Macià o Nan Orriols —també de la seva família—, el lector pot conèixer una personalitat molt estimada al nostre país, un home compromès amb la llengua, la cultura i la terra.

Notes biobliogràfiques

Poeta i prosista, traductor, professor de català i ciències socials, conferenciant i activista cultural, Cotrina va estudiar la carrera eclesiàstica al Seminari de Vic, on formà part del grup Estudiants de Vic 1951, apadrinat per Carles Riba i vinculat —entre 1949 i 1959— als estudiants de les Antologies (poètiques) universitàries. Va ampliar estudis a Roma, a la Pontifícia Universitat Gregoriana dels jesuïtes i a la Universitat «Angelicum» dels dominicans, on es va llicenciar en Sociologia. De 1963 a 1965 va residir a Alemanya, on exercí al col·legi internat de noies Heimschule KlosterWald, a Baden· Württemberg. Fou professor del Seminari de Vic, i el 1970 s’incorporà amb Ricard Torrents a la direcció del col·legi de segon ensenyament Sant Miquel dels Sants de la mateixa ciutat.

L’any 1977 va participar en la creació de l’Escola Universitària de Mestres d’Osona —embrió de la Universitat de Vic, restablerta el 1997—, i de la seva editorial, EUMO. El 1978 es desvinculà de la condició eclesiàstica i el 1983 deixà Vic per traslladar·se a Barcelona, on dirigí durant set anys el Laboratori de Sociologia de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (ICESB).

L’any 1977 Ramon Cotrina guanyà el premi de prosa a les IX Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra amb el recull Retaule de pols. Ha publicat Prat de la Riba, reconstructor de la nacionalitat (1980). Ha traduït Quatre contes, de Wolfgang Borchert; Pregàries, de Michel Quoist; Jim en el televisor, de Gianni Rodari, i també textos de Bertolt Brecht i Franz Kafka.

Podeu descarregar-vos un breu fragment del llibre des d’aquest vincle.


Articles que parlen de Ramon Cotrina a La Resistència:


 

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.