Text i veu Gabriel Salvans. Imatge Josep M. Renom]
He vist Barcelona als meus peus
des del cel blau del Tibidabo,
la nòria balancejava
desigs i paraules i somnis.
Ampolles llençades al mar
perquè algú en llegeixi el missatge
al sol d’una platja deserta.
He vist com caminaven somnis
solitaris, mentre badava,
al tragí de la multitud
incessant del passeig de Gràcia.
Que la fi del món ens agafi
ballant, he pensat, mentre veia
bellugar entre el vestit de blonda,
cabells al vent, les mitges blanques,
reixades, tapant els genolls,
emergir d’unes botes roges
sobre la grisa ortografia
del terra. Temptació feta
d’anys amb anys en una cançó.
Màgia que perdura als llocs
com flama encesa en una llàntia.
Gabriel Salvans
Pas estret, 2026
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.