Qui més qui menys, a Osona tothom coneix l’Albert Bagué. Ell va ser càmera professional a Televisió d’Osona (TVO) durant molts anys, i quan l’emissora va desaparèixer el 2012 va passar a treballar per a altres mitjans. L’estima que tenia per TVO i tot el que va representar, Bagué ho reivindica amb orgull. Quan recentment va tenir l’oportunitat d’adquirir el fons de la cadena, amb centenars de cintes de vídeo, DVD i MiniDV, no s’ho va pensar dues vegades. Amb recursos propis ha digitalitzat fins a l’any 1994. Hi ha qui ja li ha demanat que li guardi quan trobi una determinada gravació. Bagué és un ferm defensor de la televisió local “com es feia abans”, “la que t’ensenyava la iaia Pepita menjant xocolata desfeta a la festa del barri”.
Número 101. Gener 2026

[Editorial]
És clar que l’estat monàrquic militar no vol cedir cap competència a Catalunya, i que el traspàs de Rodalies és una presa de pèl. Els personatges que en nom de Catalunya van negociar el traspàs són uns verdaders inútils. De fet, l’Estat no va traspassar res, perquè la majoria de la societat continuava a les seves mans.
PSC, Comuns, PP i ERC es dediquen a fer casaments sense nuvis i enterraments sense morts. Surten cada dia als mitjans que ells mateixos subvencionen, on expliquen les seves virtuts, parlen i callen. En fi, és tot tan esperpèntic que els senglars de Collserola han marxat uns dies de vacances amb un entrepà al sarró.
En aquest 101è lliurament de La Resistència, corresponent al gener de 2026, us oferim els següents continguts:
ARTICLES
ARTS I LLETRES
-
- [CURIOSITATS LINGÜÍSTIQUES], d’Esther Pujadas.
- [VERSOS] «Cremallera», de Gabriel Salvans.
- [LLIBRES] «Sempre que vulguis» de Sergi Marcos i Toni Planells
- [LLIBRES]«Ressenya del llibre “La Cerdanya” de Ramon Orriols i Puig» d’Eusebi Puigdemunt.
- [ART] Exposició “El paisatge que habito” de Jesús M. Ramos · Palau de l’Abadia, Sant Joan de les Abadesses.
- [ART] L’art de Lluís Badosa, gener de 2026.
REPORTS
-
- [DE CARA] «Retrats + 70», de Gabriel Salvans.
- [OCELLS] «¿Els ocells tenen intel·ligència emocional?», de Josep Plaza.
- [LES NOSTRES ERMITES] Sant Pere Cercada (La Selva), de Ramon Orriols.
- [VIDEOALBUM] Pedalada Moià – L’estany, de Ramon Comella.
- [VIDEOS QUE NO HEM VIST] «Cens aquàtiques 2026 – Riu Ter – Tram Borgonyà – La Gleva.
Número 100. Desembre 2025
[Editorial]
Amb la Rosalía i el Mago Pop; amb una monarquia dels Borbons com mai i com sempre; amb tots els resistents colgats de torrons i neules; amb rapers a la presó i un president de Catalunya a l’exili, i amb un panorama judicial de lluites i traïcions, hem arribat al número 100 de La Resistència. Pel camí han marxat amics i, amb una constitució de pela amb deu que serveix per apallissar catalans i que té milers d’articles del 155 que serveixen per defensar l’herència franquista, anem passant el temps.
Vam passar la covid i la fugida del rei emèrit. Ara, els senglars, culpables (ai, pobrets!) de no sé quantes malures, i Catalunya, amb més porcs de granja que persones. Els trens no arriben enlloc, Barcelona és el Titanic i, com sempre, entre els dogmes religiosos i els dogmes militars, totes les llibertats se les passen per l’Arc de Triomf que és el seu cul.
Però amb l’esperança que ens dona la innocència, i amb l’ajuda dels llops que ja han arribat a Catalunya, resistirem. Això ho tenim clar.
En aquest 100è lliurament de La Resistència, corresponent al desembre de 2025, us oferim els següents continguts:
ARTICLES
ARTS I LLETRES
REPORTS
-
- [DE CARA] «Retrats + 70», de Gabriel Salvans.
- [CÀMERA AL BOSC] «Lirons criant a Vidrà».
- [OCELLS] «Caçar a les fosques amb èxit», de Josep Plaza.
- [LES NOSTRES ERMITES] Sant Julià Sassorba (Osona), de Ramon Orriols.
- [VIDEOALBUM] Pedalada pel Conflent i el Capcir, de Ramon Comella.
- [VIDEOS QUE NO HEM VIST] «Mossen Ramírez, organista de la catedral de Vic» i «Nadala Fum, fum, fum».
Número 99. Novembre 2025

20-N
Bodegón d’Espanya, de l’artista resistent Manuel Solà, ens ajuda a entendre la realitat actual quan commemorem els cinquanta anys de la mort del criminal Francisco Franco; «D’un pensament prêt-à-porter», explica el quadre: monarquia imposada, i encara amb la comissaria de la via Laietana de Barcelona on es torturava i que el PSOE i el PP hereus del franquisme no volen tancar. Recordeu que l’expresident Felipe González ―ara milionari― navegava amb l’Azor, el iot del dictador?
És cert que una colla de pocavergonyes que s’han beneficiat del franquisme ―com Miquel Roca i Junyent, tot el PSC i alguns premis Princesa d’Astúries recollits per uns penques com Joan Manuel Serrat― serveixen per blanquejar els hereus del franquisme?
I el poder judicial? Militants del catalanisme democràtic, a l’exili, i d’altres, a la presó. La repressió continua com sempre. Entre el PSOE i el PP ara es treuen els ulls, però és fictici; no discuteixen per treure les portes giratòries ni per acabar amb el privilegi de funcionaris jubilats als cinquanta-nou anys cobrant una pensió robada als autònoms. No. Només discuteixen sobre qui té el dret de robar més. Espanya encara és franquista. L’única cosa que ha canviat és que l’any 1975 la televisió era en blanc i negre i ara, en coloraines.
[Nan Orriols.]
En aquest 99è lliurament de La Resistència, corresponent al novembre de 2025, us oferim els següents continguts:
ARTICLES
ARTS I LLETRES
-
- Curiositats lingüístiques, d’Esther Pujadas.
- [VERSOS] «Petjades sota l’aigua», de Gabriel Salvans
- [ART] Noves exposicions a Espai Art60
- [LLIBRES] «Barcelona 1936» “La CNT i els comitès de defensa”, de Didac Costa.
- [ART] L’art de Lluís Badosa, novembre de 2025.
- [AUDIOTEXT] Del llibre «Som mentida» XXI, d’Albert Freixer.
REPORTS
-
- [DE CARA] «Retrats + 70», de Gabriel Salvans.
- [CÀMERA AL BOSC] «La guilla està farta…».
- [OCELLS] «Cervell petit, memòria gran», de Josep Plaza.
- [LES NOSTRES ERMITES] Sant Sadurní de Rotgers (el Berguedà), de Ramon Orriols.
- [VIDEOALBUM] Pedalada d’Amer a la Dama de la Garrotxa, sobre Mieres, de Ramon Comella.
Número 98. Octubre 2025

Col·lecció familia Armengol Gasull.
Quatre anys després que la Wehrmacht desfilés victoriosa sota l’Arc de Triomf l’agost de 1944, els alemanys fugen esparverats d’un París alliberat.
[Redacció]
L’exposició “Tinta contra Hitler” reivindica la figura del dibuixant Mario Armengol Torrella, nascut a Sant Joan de les Abadesses el 1909. Durant la Segona Guerra Mundial, Armengol va crear prop de 2.000 caricatures per al Ministeri d’Informació britànic, amb una sàtira ferotge contra el nazisme i els líders de l’Eix.
La mostra, organitzada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, que és pot visitar fins a l’11 de gener de 2026, reuneix originals, publicacions i materials inèdits que revelen el seu estil àgil i irònic. L’exposició destaca com Armengol va convertir la tinta en una arma cultural contra l’autoritarisme, oferint un testimoni artístic tant crític com vigent.
En aquest 98è lliurament de La Resistència, corresponent a l’octubre de 2025, us oferim els següents continguts:
ARTICLES
ARTS I LLETRES
-
- Curiositats lingüístiques, d’Esther Pujadas.
- [VERSOS] «Berrugues», de Gabriel Salvans.
- [LLIBRES] «Petjades sota l’aigua» de M. Dolors Orriols», ressenya d’Eusebi Puigdemunt.
- [LLIBRES] «Barcelona 1936» “La CNT i els comitès de defensa”, de Didac Costa.
- [ART] L’art de Lluís Badosa, octubre de 2025.
- [AUDIOTEXT] Del llibre «Som mentida» XX, d’Albert Freixer.
REPORTS
-
- [DE CARA] «Retrats + 70», de Gabriel Salvans.
- [CÀMERA AL BOSC] «El Milà reial.
- [OCELLS] «Migracions postnupcials», de Josep Plaza.
- [LES NOSTRES ERMITES] «Mare de Déu de Mont-Rodon (Osona)», de Ramon Orriols.
- [VIDEOALBUM] «Pedalada de Sant Joan de les Abadesses a Sant Joan Les Fonts», de Ramon Comella.
Número 97. Setembre 2025
“Un cop a l’any, quan les meduses celebren l’epifania i fan pessebres de molsa i suro, els boscos de Catalunya queden sense vida. Tothom marxa a l’Akakus, el desert de Líbia, per veure les pintures dels seus avantpassats. Granotes, peixos, formigues, cabirols, serps, lluernes i genetes marxen tots damunt d’aufranys, àligues, corbs, cigonyes o bernats pescaires, que, amb el vent de cua, amb poc més d’un somni arriben feliços a l’Akakus. També hi baixen gamarussos, mussols banyuts, òlibes i grans ducs, que a vegades, de nit, fins i tot van a veure els petròglifs del Mathendous.”
Extracte de “Akakus”, pròxim llibre de Nan Orriols.
En aquest 97è lliurament de La Resistència, corresponent al setembre de 2025, us oferim els següents continguts:
ARTICLES
ARTS I LLETRES
-
- Curiositats lingüístiques, d’Esther Pujadas.
- [VERSOS] «Carena enllà», de Gabriel Salvans.
- [ART] Noves exposicions a la galeria Espai Art60.
- [EXPOSICIONS] «Un cop més», de Jordi Maideu
- [LLIBRES] «Poemes en tres temps», ressenya d’Eusebi Puigdemunt.
- [ART] L’art de Lluís Badosa. setembre de 2025.
- [AUDIOTEXT] del llibre «Som mentida» XIX, d’Albert Freixer.
REPORTS
-
- [DE CARA] «Retrats + 70», de Gabriel Salvans.
- [CÀMERA AL BOSC] «Dues guilles carboneres».
- [OCELLS] «Habilitats constructives», de Josep Plaza.
- [LES NOSTRES ERMITES] «Santa Maria de Mosoll (Das – Baixa Cerdanya)», de Ramon Orriols.
- [VIDEOALBUM] «Pedalada de Ripoll a Sant Quirze de Besora», de Ramon Comella.
Número 96. Juliol 2025
Nota del editor
Observem sempre amb tristesa totes les guerres. No opinarem sobre la guerra de déus, dogmes i sotanes de jueus i palestins, però deixar morir de gana la quitxalla és un crim. Matar cada dia infants que, desesperats, fan cua demanant menjar per sobreviure és d’una crueltat impossible d’imaginar. Sabem que els dogmes no entenen de raons, però els innocents no entenen de dogmes. Prou!
[Redacció]
La cançó Gallo rojo, gallo negro, escrita per Chicho Sánchez Ferlosio el 1963, és una de les cançons més icòniques de la resistència antifranquista. Tot i la seva aparent simplicitat, ha estat sovint mal interpretada, especialment pel que fa a la seva filiació ideològica. No és un himne anarquista, com afirmen alguns, sinó una obra profundament marcada pel context comunista del seu autor en aquella època.
Chicho era fill de Rafael Sánchez Mazas, un dels intel·lectuals fundadors de Falange i figura clau del règim franquista. Aquesta contradicció familiar marca la biografia del cantautor, que des de jove va militar activament al Partit Comunista d’Espanya. Amb només 23 anys, va compondre diverses cançons de contingut polític que van ser gravades clandestinament i publicades a Suècia amb el títol Canciones de la Resistencia española. Año 1963. Per evitar la censura, el disc es va fer passar per un recull de cançons populars sueques, i així es va introduir de manera clandestina a Espanya.
Gallo rojo, gallo negro destaca entre aquelles peces per la seva força simbòlica i el seu to metafòric. No narra una simple baralla entre ideologies, sinó que representa la lluita universal entre opressió i resistència, entre el poder traïdor i la dignitat perseverant. Aquesta ambigüitat li ha permès sobreviure al pas del temps i ser reinterpretada en nombrosos contextos.
La cançó ha estat versionada arreu del món, especialment a l’Amèrica llatina, on artistes com Óscar Chávez (Mèxic), Rolando Alarcón (Xile) o Los Olimareños (Uruguai) la van fer seva. També ha arribat a Suècia, França, Alemanya o Itàlia, i continua interpretant-se avui en estils diversos, des de la cançó protesta fins al rock. Aquest ressò global evidencia la seva vigència com a símbol de lluita i esperança.
Disfruteu amb la magnífica versió d’aquesta peça traduïda al català que fa la cantant valenciana La Maria.
En aquest 96è lliurament de La Resistència, corresponent al juliol de 2025, us oferim els següents continguts:
ARTICLES
- REPORTS
- [REPORTATGE] Discurs homenatge a Joan Guillamet
- [DE CARA] «Retrats + 70», de Gabriel Salvans
- [CÀMERA AL BOSC] «L’Òliba, la reina silenciosa de la nit».
- [OCELLS] «Cooperació simbiòtica», de Josep Plaza.
- [LES NOSTRES ERMITES] «Santa Maria de Riquer (El Catllà – Conflent)», de Ramon Orriols.
- [VIDEOALBUM] «Pedalada De Santa Cecilia de Lluçanès a Sant Boi», de Ramon Comella.
Número 95. Juny de 2025

[Redacció]
Josep Vernis
Els anys passen, el temps no s’atura. Vernis ha participat en tots els moviments que han volgut investigar i innovar en el disseny i les tècniques artístiques. Va col·laborar per fer possible la Universitat de Vic i, malgrat que exposava en molts llocs, mai no faltava una exposició seva a la Galeria d’Art El Carme de Vic, del seu amic Joan Homs. Des del seu taller amagat a Sant Julià Sassorba, Vernis observava la Plana, Catalunya i el món sencer. Josep Vernis cal entendre’l en la intimitat de l’home que mira els estels.
Gràcies, Josep!
En aquest 95è lliurament de La Resistència, corresponent al juny de 2025, us oferim els següents continguts:
- ARTICLES
- REPORTS
- [DE CARA] «Retrats + 70», de Gabriel Salvans
- [CÀMERA AL BOSC] «Tórtores al niu», d’Albert Bagué
- [OCELLS] «Són més intel·ligents del que ens pensàvem», de Josep Plaza
- [LES NOSTRES ERMITES] Sant Esteve d’Abella de la Conca, Pallars Jussà, de Ramon Orriols.
- [VÍDEOS QUE ENCARA NO HEM VIST] Vinicunca, la muntanya dels set colors del Perú.
- [VIDEOALBUM] Pedalada per la ruta dels estanys dels Aiguamolls de l’Empordà, de Ramon Comella.


