[ARTICLE] «El món de les aparences i la literatura» de Helena Bonals

Avui va de cites. Les que estan a favor de l’art, i les que creuen en la vida.

“Només dic la veritat quan escric”, deia Baltasar Porcel. Per què tan sovint no trobem les paraules per dir el que volem fins al cap de sis mesos, o, sobretot, només en un llibre? Però, per altra banda, Kafka deia que la literatura ha d’exagerar per arribar al lector, per tant seria falsa. Tot i que la realitat supera la ficció, moltes vegades això és així, la literatura ha de mossegar tant com sorprendre i pertorbar.

“Darrere les paraules només et tinc a tu”. Aquest Margarit que ell mateix explicava que és el que la nimfa Calipso li diu a Ulisses, de qui està enamorada, perquè no torni amb Penèlope, pot arribar-te a l’ànima com ho va fer amb mi, que sé el que vol dir estimar de debò. Però “Ningú es pren seriosament els poetes”, deia Dolors Oller. Crec que això fa referència sobretot a quan els poetes parlen de l’amor etern. Una teoria que es desmunta quan algú queda vidu i es torna a casar.

“No creguis en res que en vers no entri”, deia el poeta Segimon Serrallonga. Recordo com a la carrera ens deien que és poesia el que no pot ser dit d’altra manera. Però Pere Quart acabava un poema dient, de manera pejorativa, que “La resta, literatura”. Això té un matís, la poesia no és ben bé literatura, i és una cosa molt respectada, encara que no hi entenguis gens. Però ja faria el fet.

“Tothom diu mentides, perquè sobretot tothom quan menteix ho fa sobre l’amor”, deia en un article que he retingut fins ara Gore Vidal. A mi hi ha una cosa que fa que jo cregui en aquesta frase. Sempre he pensat que l’únic que jo vull és estimar un home, no pas els fills que podria tenir amb ell. Però la majoria de dones, les convencionals, s’estimen més els fills que no la parella, que per a mi no vol dir res més que no l’estimen gens. Però, una persona que m’havia d’ensenyar a impostar la veu, i per cert no ho va aconseguir, em va preguntar: “Si et dic «t’estimo» impostant la veu, em creus més que si t’ho dic amb l’entonació normal?”. Evidentment, no.

L’única conclusió és que no puc arribar a cap conclusió, que sols sé que no sé res.