Mor 2019 amb olor de socarrim, clima d’extrems, en tots els àmbits: el que es blasma des de l’emergència climàtica i el que malda per sobreviure, des de l’independentisme, més enllà del processisme i encara més lluny dels qui assenyalen catalans pel seu pensament fora del tacticisme oficial i allò tan banal del «políticament correcte» (que fa pudor de totalitarisme). Finalment, després de la decisió de la Cort de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat com a eurodiputat d’Oriol Junqueras, s’ha demostrat que la decisió del president Carles Puigdemont i de la resta d’exiliats va ser l’encertada i, de moment, l’única que funciona a Europa, mentre a Espanya, per contra, el que esperen és la claudicació dels qui ja van rendir-se (a la presó o al carrer) l’endemà del 3 d’octubre de 2017. Tanmateix, per molt que aquesta toxicitat profundament urbana tracti de contaminar el rerepaís, des de la muntanya tractarem de resistir els cants de sirena dels bonistes i multicultis de torn. Així sia!

  • En aquest darrer número de La Resistència de l’any (aviat en farà tres que vam començar i fins i tot potser ho celebrem) hi ha com un to melangiós, de rauxa continguda, com es pot veure en el [VÍDEO] República Rosalia, de Nan Orriols, que també ens escriu al Serpent diversos bitllets en què Pedro Sánchez (pronuncieu «sànxes», si us plau) n’és el (mal) protagonista. D’Orriols també hem fet un seguiment dels actes de presentació del seu darrer llibre, Homo vulgaris, en un breu de redacció amb vídeo (també inclòs).
  • No menys agosarat és Toni Coromina, que en l’article Gastronomia funerària aporta inesperats detalls (de sucar-hi pa) sobre la relació entre la mort i l’art del bon menjar, amb la incursió mexicana de la festa dels traspassats.
  • Retorna, sortosament, el nostre Josep Maria Sebastian amb un article sobre La innocència, en què els referents fílmics hi són obligats: L’enigma de Kaspar Hauser, Els inútils o Amarcord…, tot per a argumentar que la innocència «no es pot recordar sense profanar-la».
  • Xavier Borràs, que continua amb l’edició de La Resistència, ens parla a les seves Notes esparses… des de la visió ecològica (amb referències a Greta Thunberg, Martí Boada o el Fons de Patrimoni Natural que vol endegar el GOvern) i des de la visió política, amb comentaris a un excel·lent article d’Enric Vila de nom «Ètnic».
  • Encara, Jordi Sánchez fa una proposta «federalista» en el seu article: reduir les actuals disset comunitats autònomes del «café para todos» a vuit…, un oferiment, segons ell, per a sortir de l’atzucac actual.
  • I si voleu entreteniment, però del bo, seguiu amb els microrelats de Jordi Remolins (ara molt animalistes, certament) i les Curiositats lingüístiques d’Esther Pujadas, que ens donen molts d’elements per a conèixer millor la nostra llengua i les seves expressions més genuïnes.

A punt, doncs, de rebre el nou any 2020, esperem que sigui el darrer d’aquest dècada de vexacions, batalles perdudes i repressió creixent, i fem vots perquè sigui l’últim i cremi un foc nou a Catalunya que redeuxi a cendres els cretins ( i, fins i tot, les cretines).

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.