Passeu tan be com pugueu l’estiu, mentre es desintegra Catalunya. Ens tornarem a trobar, si tot va bé, a les darreries de setembre.
Número 73. Juny de 2023

Ara que la sonsònia electoral amenaça juliol, ve molt a tomb de llegir i reflexionar sobre un breu text que la novel·lista Taylor Caldwell atribueix a Marc Tul·li Ciceró (106 aC-43 aC) a la novel·la A Pillar of Iron:
«Una nació pot sobreviure als seus bojos i, fins i tot, als ambiciosos. Però no pot sobreviure a la traïció interna. Un enemic a les portes és menys temible, perquè és conegut i porta la seva bandera al descobert. Però el traïdor es mou lliurement dins dels murs, propaga rumors pels carrers, escolta a les mateixes sales del govern. Perquè el traïdor no sembla un traïdor; parla de manera familiar a les seves víctimes i utilitza els seus rostres i els seus arguments, apel·lant a la baixesa enterrada en el cor dels homes. Podreix l’ànima d’una nació; treballa secretament i ocult durant la nit per a esfondrar els pilars de la ciutat; infecta el cos polític fins que no pot resistir més. Un assassí és menys de témer. El traïdor és la pesta».
En aquest número de La Resistència, mentrestant:
El mes vinent, al vint-i-tresè dia, se’ns reclama de votar a Espanya amb la pastanaga de la por, com ja han fet manta vegades i sempre amb el mateix resultat, siguin les «esquerres» o «les dretes» les que s’enduen les menjadores: l’anorreament de Catalunya. Per pensar-hi, doncs.,
Número 72. Maig de 2023

L’independentisme conscient ha fet un vot de càstig (via abstenció i vot nul) a les eleccions municipals del passat 28M que ha segrestat més de 350.000 vots als partits processites. Ja s’ha dit tot, per activa i per passiva, així que s’ho facin mirar i no vinguin ara amb la sonsònia —Sánchez se les veu a venir i convoca eleccions a les Corts espanyoles el 23 de juliol– que ve el llop de la «dreta i l’extrema dreta» i que alguna cosa s’ha de fer per «salvar Espanya» quan, de fet, si no cau sola només cal que empenyem i es desintegrarà, tal com va vaticinar Josep Maria Batista i Roca i va profetitzar el savi Alexandre Deulofeu.
Mentrestant, a La Resistència, tenim tot això a oferir-vos:
Número 71. Abril de 2023

En aquest setanta-unè lliurament de La Resistència, just acabat d’enfornar el 1r de Maig, el dia dels proletaris (és a dir, els que nodreixen la prole) —encara amb els ulls humitejats per les pluges caigudes els dos darrers dies d’abril— us oferim tot aquest fotimer de textos i audiovisuals:
Aquest mes que comença tindrà, a les darreries, la sonsònia electoral que, al capdavall, té un cost molt elevat per a resultats tan migrats. Penseu-hi!
Número 70. Març de 2023

Arribem al setantè lliurament de La Resistència amb la sensació que els atacs al país per terra, mar i aire acreixen cruelment i «democràtica» a mesura que l’independentisme aguanta i, per bé que ens salva Clara Ponsatí —amb el seu tremp, coratge i valor insubornables—, ens reca l’atac a la presidenta Laura Borràs, condemnada des del lawfare per a gaudi d’espanyolistes i companys de viatge. Tanmateix, a La Resistència suportem l’embat sense defallir i us oferim tot aquest esplet:
Març, de pluja escassa, no ha pogut matar la vella i la jove vora el foc perquè ja fa dies que la calor i la sequera que arrosseguem fan patir els aqüífers assadollats, sense perspectives que el Govern autonòmic faci pràcticament res per a adaptar-nos-hi, no sigui cas que a Espanya s’enfadin perquè es portin a terme iniciatives reals de mitigació davant la crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat.
Número 69. Febrer de 2023

Aquest febrer, mes coix de dies, breu com l’aigua que encara no ha caigut i que deixa el país en una sequera ja extrema —com l’eixutesa i mediocritat dels governants—, imposa, cada cop més, un silenci digne, ni que sigui d’exabruptes i altres atzagaiades. També, és el mes que celebrem sis anys de La Resistència, que en aquest número us ofereix tot això:
Com diu el jove pensador Borja Vilallonga: «Sobre el nostre silenci s’edifica la fortalesa dels abjectes. Ara mateix, mentre el món és pres pels maoistes racistes i genocides, Catalunya continua essent el laboratori dilecte del que li espera al món occidental. La consigna que, finalment, ara comença a córrer entre uns certs àmbits és la de retirar-se de la vida pública i construir la prosperitat dels països en la intimitat i discreció de la vida privada.»
Número 68. Gener de 2023
Com que ni ens presentem a les eleccions (sempre espanyoles) ni vivim de les subvencions, anem fent llenya per a escalfar-nos i congriar la necessària revolta, que l’hivern durarà. Estigueu bons!

Número 67. Desembre de 2022
Esperem que l’any que comença, 2023, ens sigui venturós i [des]reprimit, especialment per als qui encara han de passar pels tribunals de la colònia, als jutges, jutgesses i jutgessis dels quals desitgem la més terrible i eterna de les cagarel·les, acompanyats del nostrat i autèntic caganer (obra d’un dels nostres artistes de capçalera, en Josep Nogué).