Pel que fa a l’actual guerra a Israel, cal dir que hi ha els Estats i hi ha els pobles, i entre els uns i els altres hi ha una contradicció, de manera que una cosa és l’Estat sionista, horrible, i una altra el poble jueu, magnífic; de la mateixa manera que una cosa és el poble palestí, admirable, i una altra cosa Hamàs, simple feixisme teocràtic. Cal una revolució que enruni els Estats i agermani els pobles. També, als països catalans.
La revolta catalana, tot i els intents d’amortallar-la, continua viva i amb esperit de persistència des del 1r d’Octubre de 2017. [Foto: Jordi Borràs.]Finit setembre, no sembla que la calor afluixi i encetem la tardor amb el clima encara rebec i els ecos de la rendició en quasi tots els fronts, tret dels del poble que ha cridat Via fora!, per bé que sense el sometent que avialment acompanya l’autodefensa dels catalans.
Per bé que quan l’octubre serà finit, morirà la mosca i el mosquit, nosaltres tornarem, sempre amb l’esperit d’Urquinaona, irredemptistes que som de mena.
Potser quan tornem de la vacança estival Catalunya s’haurà esberlat com aquest pi enmig d’un camí, sense deixar avançar ni retrocedir. [Foto: Xavier Borràs.]El setanta-quatre número de La Resistència, de juliol de 2023, us ofereix aquests continguts:
El resultat de les eleccions municipals del 28M a Barcelona, segons Nan Orriols.
Ara que la sonsònia electoral amenaça juliol, ve molt a tomb de llegir i reflexionar sobre un breu text que la novel·lista Taylor Caldwell atribueix a Marc Tul·li Ciceró (106 aC-43 aC) a la novel·la A Pillar of Iron:
«Una nació pot sobreviure als seus bojos i, fins i tot, als ambiciosos. Però no pot sobreviure a la traïció interna. Un enemic a les portes és menys temible, perquè és conegut i porta la seva bandera al descobert. Però el traïdor es mou lliurement dins dels murs, propaga rumors pels carrers, escolta a les mateixes sales del govern. Perquè el traïdor no sembla un traïdor; parla de manera familiar a les seves víctimes i utilitza els seus rostres i els seus arguments, apel·lant a la baixesa enterrada en el cor dels homes. Podreix l’ànima d’una nació; treballa secretament i ocult durant la nit per a esfondrar els pilars de la ciutat; infecta el cos polític fins que no pot resistir més. Un assassí és menys de témer. El traïdor és la pesta».
El mes vinent, al vint-i-tresè dia, se’ns reclama de votar a Espanya amb la pastanaga de la por, com ja han fet manta vegades i sempre amb el mateix resultat, siguin les «esquerres» o «les dretes» les que s’enduen les menjadores: l’anorreament de Catalunya. Per pensar-hi, doncs.,
L’independentisme conscient ha fet un vot de càstig (via abstenció i vot nul) a les eleccions municipals del passat 28M que ha segrestat més de 350.000 vots als partits processites. Ja s’ha dit tot, per activa i per passiva, així que s’ho facin mirar i no vinguin ara amb la sonsònia —Sánchez se les veu a venir i convoca eleccions a les Corts espanyoles el 23 de juliol– que ve el llop de la «dreta i l’extrema dreta» i que alguna cosa s’ha de fer per «salvar Espanya» quan, de fet, si no cau sola només cal que empenyem i es desintegrarà, tal com va vaticinar Josep Maria Batista i Roca i va profetitzar el savi Alexandre Deulofeu.
Mentrestant, a La Resistència, tenim tot això a oferir-vos:
Il·lustració de Nan Orriols (100 cm x 100 cm), que amb motiu de la commemoració dels 30 anys de la Fundació Dr. Trueta de Vic, ha donat a l’entitat, junt amb 50 còpies digitals.
En aquest setanta-unè lliurament de La Resistència, just acabat d’enfornar el 1r de Maig, el dia dels proletaris (és a dir, els que nodreixen la prole) —encara amb els ulls humitejats per les pluges caigudes els dos darrers dies d’abril— us oferim tot aquest fotimer de textos i audiovisuals:
Aquest mes que comença tindrà, a les darreries, la sonsònia electoral que, al capdavall, té un cost molt elevat per a resultats tan migrats. Penseu-hi!
Arribem al setantè lliurament de La Resistència amb la sensació que els atacs al país per terra, mar i aire acreixen cruelment i «democràtica» a mesura que l’independentisme aguanta i, per bé que ens salva Clara Ponsatí —amb el seu tremp, coratge i valor insubornables—, ens reca l’atac a la presidenta Laura Borràs, condemnada des del lawfare per a gaudi d’espanyolistes i companys de viatge. Tanmateix, a La Resistència suportem l’embat sense defallir i us oferim tot aquest esplet:
Març, de pluja escassa, no ha pogut matar la vella i la jove vora el foc perquè ja fa dies que la calor i la sequera que arrosseguem fan patir els aqüífers assadollats, sense perspectives que el Govern autonòmic faci pràcticament res per a adaptar-nos-hi, no sigui cas que a Espanya s’enfadin perquè es portin a terme iniciatives reals de mitigació davant la crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat.
Il·lustració sobre la «Disputa de l’ase», acrílic sobre paper de Nan Orriols.
Aquest febrer, mes coix de dies, breu com l’aigua que encara no ha caigut i que deixa el país en una sequera ja extrema —com l’eixutesa i mediocritat dels governants—, imposa, cada cop més, un silenci digne, ni que sigui d’exabruptes i altres atzagaiades. També, és el mes que celebrem sis anys de La Resistència, que en aquest número us ofereix tot això:
Com diu el jove pensador Borja Vilallonga: «Sobre el nostre silenci s’edifica la fortalesa dels abjectes. Ara mateix, mentre el món és pres pels maoistes racistes i genocides, Catalunya continua essent el laboratori dilecte del que li espera al món occidental. La consigna que, finalment, ara comença a córrer entre uns certs àmbits és la de retirar-se de la vida pública i construir la prosperitat dels països en la intimitat i discreció de la vida privada.»
