El raig de La Resistència aquest mes de maig aporta noves allunyades de la trepidant sonsònia metropolitana, amb tanta pluja que ens ha amarat els pensaments, no pas a enaiguar-los, ans per a fer-los més vívids i transparents.

I ara que sembla que tot es desintegra no hi ha res de millor que tocar de peus a terra des de la plana i des de la muntanya. Heus-les aqui:

  • Torna irredempt el nostre biòleg de capçalera, Gabriel Borràs, amb un imprescindible article, Delta de l’Ebre: és l’hora del riu, en què narra el debat que es va produir el passat 26 d’abril a Deltebre amb motiu de la presentació del documental Sediments i les veritats que, com a glops, li va fer empassar, sense ppietat, a l’antic president de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE), Rafael Romeo, arran del contingut de la seva intervenció en l’hora llarga de discussió.
  • El periodista vigatà Toni Coromina ens parla a La mòmia de Vic d’aquesta joia arqueològica que fins fa dues dècades era ignorada pels autòctons.
  • Nan Orriols, a banda dels seva habitual i incisiva secció d’El Serpent —aquest cop amb divertides epístoles incloses—, ens compara en l’article Ofegats la situació a Espanya amb la indecent invasió de plàstics dels oceans.
  • El nostre editor, Xavier Borràs ens entreté, novament, a les Notes esparses des de la Vall d’en Bas —on viu exiliat—, sobre la recent descoberta de poblament ara fa deu mil anys al Pirineu —contradint el dogma científic fins ara vigent—, insisteix sobre les plagues que ens proporciona el canvi climàtic i l’agrobusinees i dispara a fons sobre la corrupció intrínsecament espanyola. També, ens ofereix una ressenya de Max i Odile, raó i passió, la darrera novel·la del savi Antoni Lloret Orriols, pioner en la lluita antinuclear a Catalunya, tal com es demostra en el vídeo que podreu veure d’una entrevista que el periodista Xavier Bosch li va fer fa vuit anys a TV3.
  • Atenció als límits humans de que serialment ens parla Josep Maria Sebastian, aquest cop sobre la por, i amb l’imperdible film Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens, més coneguda com a Nosferatu, una pel·lícula alemanya dirigida per FriedrichWilhelm Murnau i estrenada el 1922, basada en la famosa novel·la Dràcula, escrita per Bram Stoker.
  • Ens plau molt, també, oferir-vos un nou llibre de franc, aquesta vegada el facsímil del primer número de la col·lecció dels «Quaderns Blaus», La Nostra Gent. Santiago Rusiñol, publicat per la Llibreria Catalònia la tardor de 1925 i que és una joia biogràfica d’aquest gran pintor i escriptor que fou Santiago Rusiñol.
  • També, a les «Novetats literàries» hi trobarem els primaverals i endemoniats relats inèdits de l’amic Jordi Remolins, que insisteix a retratar personatges i situacions que semblen impossibles i que ens esperonen la imaginació.
  • I, last but not least, podem esbrinar d’una vegada si «pla, plànol o planell», una de les Curiositats lingüístiques amb què ens alliçona l’Esther Pujadas.

Arriba juny, no sabem si amb la falç al puny, però certament ben lluny de la República somniada, que ara mateix ha esdevingut una nova rendició davant d’aquesta Espanya corrupta que es desintegra.

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.