Número 22. Novembre de 2018

Arriba el número 22 de La Resistència (corresponent al mes de novembre) amb la notícia de la vaga de fam anunciada per dos dels presos polítics tancats a Lledoners que el Regne d’Espanya manté en presó provisional pel simple fet d’haver acomplert la voluntat popular en el referèndum del primer d’octubre de 2017. Efectivament, Jordi Turull i Jodi Sànchez —recordem que tots dos van ser candidats a encapçalar el Govern després que el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, fes retirar la candidatura del president legítim, Carles Puigdemont— denuncien el bloqueig a la justícia europea que el Constitucional els imposa. «Ho fem —manifesten— amb tota la força i dignitat d’una acció amarada en la no-violència. Una de les poques protestes legítimes que el fet d’estar empresonats ens permet: la vaga de fam». No deixa de sorprendre —tot i que ja en coneixem el tarannà i la deriva antidemocràtica— que davant d’aquest anunci el Govern espanyol, en boca del president Pedro Sánchez o la vicepresidenta Carmen Calvo, addueixi que els presos tindran un judici just o, en paraules dels afaitapagesos de la dreta i de l’extrema dreta, que tots som iguals davant la Llei. Deu ser el mateix judici just i la mateixa igualtat davant la Llei que han «patit» personatges com José María Aznar —que s’ha enriquit, ell i família, amb societats a les Bermudes i que va declarar una guerra tot mentint i cercant favors personals de George Bush  júnior—; o Felipe González, la X dels GAL, que ha engreixat les seves butxaques sense que ningú no l’hagi investigat mai; o Fernández Díaz, encara diputat; o el rei emèrit, que cobrava comissions dels saudites; o, fins i tot, l’actual reina anorèxica, de qui diuen, via clavegueres de Villarejo, que té en un compte secret amb fins a vuit milions d’euros…; per no esmentar els feixistes del cas Blanquerna —que no han entrat a la presó tot i ser condemnats per (aquests sí) veritables actes violents— o el policia que va atonyinar impunement el fotoperiodista Jordi Borràs…. Recordar que l’intocable entramat aparell judicial i policiac franquista pot garantir un judici just també serveix per a fer memòria que el govern del president Lluís Companys  va ser condemnat a trenta anys per rebel·lió i, finalment, ell mateix va ser afusellat. Cada vegada que algú parla de «judici just» la paraula cinisme es multiplica per l’univers fins a l’infinit i més enllà.

  • No és, doncs, sobrer, que el nostre col·laborador, Jordi Sánchez Solsona parli d’odi i maldat en el seu article Passem un mal pas?; o que davant de tanta barroeria potser calgui imposar El silenci, com escriu el periodista Josep Maria Sebastian (acompanyat, com fa habitualment, d’un vídeo, en aquest un fragment del film El silenci, d’Ingmar Bergman).
  • Tanmateix, igual de rude i inhumana és la història que ens conta el nostre editor, Xavier Borràs –ja gairebé amb plena salut—, en les Notes esparses des de la Vall d’en Bas d’aquest mes, sobre la gent gran que mor sola a casa seva i que se’n descobreix el traspàs molts dies després del fatal trànsit.
  • Cueja, encara, la resposta sorneguera i amical de Nan Orriols en l’article Sac de dubtes (i II), al report de Gabriel Borràs (La Resistència, 18, juliol de 2018), en què comentava l’informe del Departament de Territori i Sostenibilitat corresponent al període 2011-2015. I, precisament per això, també ens plau, en aquest lliurament de La Resistència, recomanar-vos un vídeo del nostre biòleg de capçalera en què aclareix, per si era tèrbola, la qüestió de la font de vida que és l’aigua.
  • D’una altra font de vida avial, la dels camins ramaders, ens en conta la història el periodista Toni Coromina en l’article La transhumància i els camins ramaders a Catalunya, just ara que la quasi absoluta manca de pastors en fa perillar l’existència —ja sotmesa en alguns indrets a l’especulació urbanística.
  • No menys vitals, però, són les habituals col·laboracions de Jordi Remolins amb els seus novíssims Microrelats, i els habituals articles d‘El Serpent de Nan Orriols i les Curiositats lingüístiques, d’Esther Pujadas. Tots dos darrers amics ben atrafegats actualment amb les presentacions arreu del territori del seu recent volum Robots, tòtils i cacanòries, d’arrel purament resistencial, i que es fa present a les comarques metropolitanes amb actes ja realitzats i l’anunci pròxim d’un acte a la capital de Catalunya passades les festes de Nadal.

Unes festes de Nadal que els nostres presos i preses polítics no podran celebrar amb la seva família, tret que, finalment, obrim les presons de bat a bat i esmercem temps, esforços i tot el que calgui a treure’ns del damunt el criminal jou espanyol.

Número 21. Octubre de 2018

La Resistència del mes d’octubre, aquest número 21 que publiquem suara (entrat novembre, ja en plena tardor), surt un pèl tard per la simple raó que el nostre editor, Xavier Borràs, encara es recupera de l’extracció, que era obligada, de la bufeta del fel. Els companys d’equip, doncs, han hagut de posar mans a la feina i confegir aquesta edició per a no faltar a la cita habitual. I tot plegat, a més, enmig de la voràgine neoautonòmica que alguns dirigents volen instaurar en l’agenda política, mancant al compromís i la paraula donada, que no són altres que l’exercici de l’autodeterminació, votada en referèndum, i la regeneració de les constitucions catalanes que cal derivar en la nova República.

En aquest número hi trobareu els habituals articles de Toni Coromina (Àngel Colom i el futur dels joves marroquins), Jordi Sánchez (La mobilitat al Baix Penedès: la N-340), Josep Maria Sebastian (L’home i els seus límits. La força social) i Nan Orriols (Sac de dubtes), un article que respon i rebla un informe anterior del biòleg Gabriel Borràs. Precisament, Borràs hi torna, ara amb un report sobre La Taula del Ter , en què homenatja Jordi Montaner —que, malauradament i recent, va traspassar—, un dels impulsors d’aquesta institució no gens aigualida.

També, en Jordi Remolins, continua amb els seus microrelats, igual com ho fan en Nan Orriols i n’Esther Pujadas, amb els seus El Serpent i les Curiositats Lingüístiques.

Per cert, Orriols i Pujadas triomfen amb el seu recent volum Robots, tòtils i cacanòries, d’arrel purament resistencial, i que es fa present arreu de les comarques metropolitanes, amb actes ja realitzats a Vic, Manlleu, Sant Quirze de Besora i Santa Eulàlia de Riuprimer, i que continua en els pròxim dies, com podeu veure aquí mateix:

  • Dijous 8 de novembre del 2018, a 2/4 de 8 del vespre a la Biblioteca Municipal de Manlleu. Presenta l’acte: Núria Silvestre, directora de la Biblioteca.
  • Divendres 9 de novembre del 2018, a les 7 de la tarda a la Biblioteca Marquès de Remisa de St. Hipòlit de Voltregà. Presenta l’acte: Gabriel Salvans.
  • Dimarts 20 de novembre de 2018 a 2/4 de 9 del vespre al Casal Francesc Macià de Centelles. Presenta l’acte: Jordi Sarrate.
  • Divendres 23 de novembre de 2018, a les 7 de la tarda a la Biblioteca Municipal de Perafita.
  • Dijous 13 de desembre de 2018 a 2/4 de 8 a la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll. Presenta l’acte: Jordi Vilarrodà.

I estigueu atents a aquesta entrada, que hi anirem afegint els actes de presentació que sorgeixin.

Mentre el nostre editor es recupera d’haver-se posat tantes pedres al fetge, estiguem atents als pròxims passos en el nostre alliberament, que sembla que obliguen, finalment, a iniciar el camí ferm de desintegració de la partitocràcia i del règim del ’78, que encara cuegen, com bèsties ferides, en aquesta darrera etapa. Vigileu, doncs, de no prendre mal.

Número 20. Setembre de 2018

Tanquem el vintè lliurament de La Resistència entrada la tardor, calenta, especialment vistos els cops que novament hem rebut els independentistes, els demòcrates, els antifeixistes, aquest passat dissabte, 29 de setembre, a Barcelona per a denunciar i fer fora els energúmens que s’hi manifestaven (alguns dels qui ens van colpejar el primer d’octubre de 2017), aquesta vegada a mans de la policia catalana…, sí, els mateixos mossos que es deia que «seran sempre nostres». Com anunciava un amic: «Buchs més grans s’han enfonsat». Així ho esperem (i, sobretot, que no tornin a surar, com un Santi Vila qualsevol). Perquè, per damunt de tot, al feixisme no se’l tolera, ans se’l combat arreu. I punt.

  • En aquest nou número, una joia d’entrada: la publicació del llibre Robots, tòtils i cacanòries, d’Esther Pujadas i Nan Orriols, que els nostres autors resistents han dedicat als presos polítics i als exiliats catalans, a partir dels articles de tots dos al Diari de Manlleu i a la nostra revista via les Curiositats lingüístiquesEl Serpent, de tos dos autors, respectivment, seccions que continuen ben vives en aquestes pàgines. D’aquest volum, que enceta una nova editorial que augurs contundents intervencions, us n’oferim un tast per a anar-ne fent boca.
  • També, en les «Novetats Literàries» d’aquest setembre, a més dels sempre intrigants microrelats d’en Jordi Remolins, cal afegir-ne unes notes de Xavier Borràs sobre el darrer llibre publicat per Tom Wolfe —capdavanter del Nou Periodisme—abans de la seva mort: El regne del llenguatge, on fa una crua i dura crítica —no exempta del seu fi sarcasme— a dos suposats grans científics, tòtems intocables de la progressia, com Charles Darwin i Noam Chomsky en un intent d’explicar per què ens hem aturat en el coneixement de l’evolució del llenguatge.
  • No menys contundent, dràstic i categòric es mostra el nostre editor, Xavier Borràs, quan a les Notes esparses des de la Vall d’en Bas aborda la qüestió crucial sobre la necessitat d’autoprotegir-se i autodefensar-se per avançar cap a la lliure República i, també, de tornada, sobre el canvi necessari en el sistema democràtic, tot rememorant els remences que fa ben poc han estat visititats de nou per la Revista de Girona.
  • Ni la suposada lletjor, com ens conta el periodista Josep Maria Sebastian la seva secció sobre L’home i els seus límits, no se salva de l’esguard esbiaixat d’aquesta societat tan civilitzada, que ha fet confondre uns suposats cànons estètics amb això que en diuen bellesa. Unes imatges d’Elephant Man (que va dirigir brillantment David Lynch) —la trista història d’un home estrafet—, i un record als nans de la Vall de Ribes, els golluts que mal vivien als boscos del Ripollès, reblen aquest interessant article.
  • I d’interès és, evidentment, l’opinió que ens amolla en Toni Coromina, que reflexiona a Fills pròdigs —amb aquell to de vegades mofeta que tant agrada—, sobre els joves que avui, a diferència dels qui s’emancipaven ja fa dècades —durant el passat segle—, amb l’excusa de l’atur i la maleïda situació econòmica, jeuen al sofà de cals pares mentre fan zàping i el dropo amb trenta o quaranta anys fets i drets.
  • Finalment, last but not least, el nostre novíssim col·aborador, en Jordi Sánchez també relata les calentors polítiques que poden escalfar aquesta Tardor, que en Nan Orriols acompanya en un nou article, No podem oblidar mai, en què aconsella a molts dels polítics unionistes actuals la lectura de La mort de Sòcrates.

Tot sigui per bé, en el camí incansable, insubornable, que el poble ha traçat per arribar a la fita de la plena llibertat.

 

Número 19. Agost de 2018

Aquest número d’agost de La Resistència ens arriba veloç i rampant, com les darreres tempestes d’estiu que podrien ofegar, ja!, als feixistes que la campen arreu de Catalunya amb la impunitat que els atorga el Regne d’Espanya.

Tenim, en perspectiva, una tardor que diuen que serà calda, però ens temem molt que encara haurem de suportar més vexacions de part d’aquesta tropa de cretins i de necis. Mentrestant, nosaltres a la nostra.

 

  • En aquest divuitè lliurament, ens plau de donar la benvinguda a dos nous autors. D’una banda, na Maria Borràs (per fi una altra dona!) —de la nissaga dels Borràs de Gràcia—, que ens aporta l’informe Guardians de llavors: resistint al poder hegemònic de l’agroindústria, on ens conta la història del banc de genuïnes llavors que manté en un vila belga en Gilbert Cardon; també, de bell nou, ens alegra de tenir, a partir d’ara, la ploma de Jordi Sánchez, que va ser batlle de Calafell —per bé que ara ja no exerceix la política institucional— i que ens parla del «top manta» en l’espai públic.
  • Els col·laboradors habituals, però, continuen incansables. Llegiu, sinó, l’article d’en Toni Coromina sobre la internet i els llibres de text a les aules; o la qüestió del silenci que escriu Josep Maria Sebastian en la seva secció dels límits humans, que acompanya (com fa habitualment) d’un vídeo sobre el gran mim que fou Marcel Marceau; encara, amb embranzida, Nan Orriols ens diverteix i ens fa pensar en el seu article L’Atlàntida. Relat d’estiu, a més dels seus incisius i imprescindibles bitllets a El Serpent.
  • També, el nostre editor, Xavier Borràs, ens adverteix de noves plagues o sobre  l’alliçonadora dimissió de Nicolas Hulot —ministre de Transició Ecològica i Solidaritat francès—, a les Notes esparses des de la Vall d’en Bas d’aquest agost.
  • Esther Pujadas, en les seves Curiositats lingüístiques, ens ensenya novament a emprar bé els mots i la llengua, amb parelles lingüstíques dubtoses (Empoderar/apoderar; Està bo/És bo; Eixugar/Assecar) o com parlar de les vacances, just ara que la majoria de mortals que, per bé o per mal, n’han pogut fer, ja les han enllestides.

Quan arribi la tardor, en el pròxim número de La Resistència, hi haurà temps per a continuar picant la cresta de la ideologia metropolitana, de progrés i de «progres» (la pitjor raça del món mundial, que deia aquell), tan avesats a mirar-se el melic que ja no saben com caminar cap endavant.

Número 18. Juliol de 2018

Fineix juliol i arriba, sense impaciències, el nou lliurament de La Resistència, el número 18, que aguanta la diversitat meteorològica de la canícula d’aquest estiu amb serveis mínims, però sempre amb certeses i novetats que esperem que captivin el vostre interès. Tot plegat mentre el feixisme avança sense aturador als nostres carrers, empès ara pels neofalangistes dde C’s —senyal que anem pel bon camí, encara que, també, clara indicació que, d’alguna manera, no podem deixar de defensar-nos davant la violència que exerceixen els colonialistes, que s’emparen el seva democràcia imperial i els seus tribunals d’excepció.

  • Per desgreixar una mica tota aquesta abassegadora realitat, el periodista Toni Coromina ens explica a La sopa d’all i altres invents, la llegenda sobre aquesta menja i el sobirà Jaume I El Conqueridor.
  • Però, compte!, el també periodista Josep Maria Sebastian —ja més recuperat dels seus problemes de visió—, ens adverteix, precisament, que la ràbia humana pot ser i de fet és més perillosa que la que poden transmetre certs animals, fins a arribar a l’odi que escampen personatges nefastos com Albert Ribera. Ho explica a l’habitual L’home i els seus límits i, a més, ho acompanya del film d’Ingmar Bergman Das Schlangenei L’ou de la serp»), estrenada el 1977, on, en el marc marc d’una societat sense rumb ni esperança, desenvolupa la història d’uns personatges que semblen no poder escapar a un destí terrible, el germen del qual es gesta en els anys vint del segle passat al Berlín de la República de Weimar.
  • A banda dels microrelats imperdibles de juliol de Jordi Remolins —aquest cop centrats en els nefastos efectes de la ingesta desmesurada d’alcohol—, Xavier Borràs fa dues ressenyes de sengles novetats de l’escriptor i lingüista alturgellenc Josep Espunyes (Peramola, 1942), que tot just acaba de publicar dos llibres imperdibles d’interès resistencial. D’una banda, Municipi de Peramola. Toponímia («Col·lecció d’estudis locals», 5, 258 pp.) i, de l’altra, Món rural. Mots que es perden («Mots del cim», 24, 196 pp.), ambdós fets a Edicions Salòria.
  • El nostre editor també insisteix en les seves Notes esparses des de la Vall d’en Bas d’aquest juliol en aspectes del periodisme (la nefasta pèrdua del Brusi), el vuitantè aniversari de la Batalla de l’Ebre i les seqüeles del canvi climàtic (a partir d’una entrevista amb el nostre biòleg resistencial, Gabriel Borràs), amb un sorprenent vídeo final sobre les conseqüències de la brossa plàstica a mar.
  • Justament, el petit dels germans Borràs, torna amb el report Què passa amb la biodiversitat a Catalunya?, en què es fa diverses qüestions —de resposta no pas fàcil— i ens proveeix de bones pistes sobre el problema que plantegen les dades contingudes al darrer Informe sobre l’estat del Medi Ambient a Catalunya, corresponent al període 2011-2015, on es manifesta que en més d’un terç del territori de superfície protegida existeix una reducció del 13% del nombre d’espècies d’animals.
  • També al juliol els amics Nan Orriols, amb l’insubstituïble El Serpent, i Esther Pujadas, amb les imprescindibles Curiositats Lingüístiques no fan vacances, amb què vosaltres també podreu entretenir, informar i formar les vostres.

Tornarem a l’agost, a punt d’iniciar un final d’estiu que s’anuncia calent, no tant per les temperatures, ans segurament pels esdeveniments polítics, que haurien de menar ja a l’alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats i l’exercici lliure de la República.

Número 17. Juny de 2018

Arribem al lliurament del mes de juny, el número 16 de La Resistència, amb l’alè al clatell de juliol, que quan no són els naps de les feines que estem obligats a fer per a sobreviure, són les cols dels problemes tecnològics que s’agreugen a la mitja muntanya, abandonats com estem de les metròpolis per a tot el que no sigui «pa i circ». Com escau als mesos caniculars, no us volem amoïnar més del compte i, en aquesta ocasió, no hi ha descàrrega de llibre (ben segur que en teniu una bona pila per a llegir). Heus ací, doncs, les novetats d’aquest mes:

 

  • Tenim l’amic Toni Coromina on fire amb les seves facècies, aquest cop relacionades amb una proposta revolucionària que ens explica, fil per randa, a Dieta verdagueriana.
  • No té pèrdua, d’altra banda, el vídeo d’Albert Bagué sobre la conferència de l’intel·lectual prepirinenc, Ramon Cotrina, sobre el poeta-muntanyenc i catalònofil John Langdon-Davies, que podeu veure a Ramon Cotrina parla de John Langdon-Davies i els poetes catalans.
  • L’Esther Pujadas, a les seves i nostres Curiositats Lingüístiques, ens deleix amb noves troballes, com, per exemple, d’on ve el «crac», quan emprar «tal com» o com fer servir i dir les hores.
  • L’editor de La Resistència, Xavier Borràs, de l’exili de la Garrotxa estant insisteix en les seves Notes esparses des de la Vall d’en Bas, en què fa una crua anàlisi de la realitat del jornalisme (periodisme) actual i, també, sobre els anglicismes que malmeten la llengua.
  • El pintor, escriptor i, a estones, observador dels sàpiens, Nan Orriols, ens fa un article punyent que titula Canons. Crims. Bombes, on vuitanta anys després del bombardeig de Granollers pels feixistes sembla que tampoc no hagin canviat tant les coses. No oblideu, també, les seves notes incisives a El Serpent, on opina sobre Manuel Valls o els Sant Jordi mediàtics, entre d’altres afers quotidians.
  • L’escriptor Jordi Remolins ens remou l’esperit amb els seus Microrelats d’estiu, que no ens deixen gens indiferents i ens esperonen a pensar l’inimaginable.

Fems vots, per cert, per a una bona recuperació de la bona capacitat d’observació de l’amic i periodista Josep Maria Sebastian, que és amb un ull i mig en funcions.

La resta passeu, si us plau, un bon estiu, si més no fins a les darreries de juliol, que si tot va com va, encara serem en resistència.

Número 16. Maig de 2018

El raig de La Resistència aquest mes de maig aporta noves allunyades de la trepidant sonsònia metropolitana, amb tanta pluja que ens ha amarat els pensaments, no pas a enaiguar-los, ans per a fer-los més vívids i transparents.

I ara que sembla que tot es desintegra no hi ha res de millor que tocar de peus a terra des de la plana i des de la muntanya. Heus-les aqui:

  • Torna irredempt el nostre biòleg de capçalera, Gabriel Borràs, amb un imprescindible article, Delta de l’Ebre: és l’hora del riu, en què narra el debat que es va produir el passat 26 d’abril a Deltebre amb motiu de la presentació del documental Sediments i les veritats que, com a glops, li va fer empassar, sense ppietat, a l’antic president de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE), Rafael Romeo, arran del contingut de la seva intervenció en l’hora llarga de discussió.
  • El periodista vigatà Toni Coromina ens parla a La mòmia de Vic d’aquesta joia arqueològica que fins fa dues dècades era ignorada pels autòctons.
  • Nan Orriols, a banda dels seva habitual i incisiva secció d’El Serpent —aquest cop amb divertides epístoles incloses—, ens compara en l’article Ofegats la situació a Espanya amb la indecent invasió de plàstics dels oceans.
  • El nostre editor, Xavier Borràs ens entreté, novament, a les Notes esparses des de la Vall d’en Bas —on viu exiliat—, sobre la recent descoberta de poblament ara fa deu mil anys al Pirineu —contradint el dogma científic fins ara vigent—, insisteix sobre les plagues que ens proporciona el canvi climàtic i l’agrobusinees i dispara a fons sobre la corrupció intrínsecament espanyola. També, ens ofereix una ressenya de Max i Odile, raó i passió, la darrera novel·la del savi Antoni Lloret Orriols, pioner en la lluita antinuclear a Catalunya, tal com es demostra en el vídeo que podreu veure d’una entrevista que el periodista Xavier Bosch li va fer fa vuit anys a TV3.
  • Atenció als límits humans de que serialment ens parla Josep Maria Sebastian, aquest cop sobre la por, i amb l’imperdible film Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens, més coneguda com a Nosferatu, una pel·lícula alemanya dirigida per FriedrichWilhelm Murnau i estrenada el 1922, basada en la famosa novel·la Dràcula, escrita per Bram Stoker.
  • Ens plau molt, també, oferir-vos un nou llibre de franc, aquesta vegada el facsímil del primer número de la col·lecció dels «Quaderns Blaus», La Nostra Gent. Santiago Rusiñol, publicat per la Llibreria Catalònia la tardor de 1925 i que és una joia biogràfica d’aquest gran pintor i escriptor que fou Santiago Rusiñol.
  • També, a les «Novetats literàries» hi trobarem els primaverals i endemoniats relats inèdits de l’amic Jordi Remolins, que insisteix a retratar personatges i situacions que semblen impossibles i que ens esperonen la imaginació.
  • I, last but not least, podem esbrinar d’una vegada si «pla, plànol o planell», una de les Curiositats lingüístiques amb què ens alliçona l’Esther Pujadas.

Arriba juny, no sabem si amb la falç al puny, però certament ben lluny de la República somniada, que ara mateix ha esdevingut una nova rendició davant d’aquesta Espanya corrupta que es desintegra.

Número 15. Abril de 2018

Enllestim l’abril primaveral —de pluges, calors, pluges— amb l’edicio ja quinzena de La Resistència, cada dia més colpits i indignats pel comportament nefand del Regne d’Espanya i els seus sequaços, dignes hereus d’aquells versos de Joan Salvat-Papasseit:

Castella la Nova / Castella la Vella / jou i malvestat. / Les crostes li surten pel front i les celles / i és soberga en mal [Les Conspiracions, que podeu llegir al número 9 de La Resistència].

En aquest número, doncs:

  • Un llibre (una edició medieval) fonamental i de gran interès, ara que és imminent el segle de les dones: El llibre de les dames, de Christine de Pisan. Aquesta veneciana, fincada després a París, va ser capaç de fer una obra al segle XV que  crea per a les dones una proposta que fins llavors no havia estat contemplada, un ginecotopia. D’exquisida radicalitat, transcendeix els valors androcèntrics del seu temps i planteja una humanitat en femení.
  • Un article d’en Toni Coromina que ens duu nostàlgia i records inesborrables a Osona, Vic, Liverpool, on aprofundeix sobre música i locals osonencs del segle passat arran de la trobada que va moderar en un debat titulat «Osona, el Liverpool català?», celebrat a la Jazz Cava, amb motiu de la celebració dels actes de «Vic, Capital de la Cultura Catalana 2016».
  • Un record, anotat per Xavier Borràs, quaranta-quatre anys després, de la cançó portuguesa de Zeca Afonso, associada a la Revolució dels Clavells, «Grândola, Vila Morena», que el Movimento das Forças Armadas (MFA) va utilitzar com a senyal per a començar el cop d’estat contra la dictadura salazista el 25 d’abril de 1974. Per cert, una revolució que va triomfar unilateralment i i il·legal.
  • No menys vistós i esperpètinc, en aquest cas, és el vídeo que acompanya un article d’en Nan Orriols, La setmana Santa que no s’acaba mai. Hi refereix el fet, entre d’altres, que quatre ministres del Govern espanyol van corejar durant aquesta celebració pasqual a Sevilla l’hime de la Legión, «El novio de la muerte», símptoma de l’Espanya nacionalcatòlica que patim.
  • Encara, al límit, de què li plau escriure a l’amic Josep Maria Sebastian, descobriu —si no la coneixíeu—, la història de Simeó l’Estilita a l’article L’home i els seus límits. L’aïllament, una contalla que Luis Buñuel va explicar magistralment a Simón del desierto, film que acompanya el bitllet del periodista ripollès.
  • El nostre editor, Xavier Borràs, no ha oblidat les seves Notes esparses des de la Vall d’en Bas, on s’entristeix per les conseqüències del canvi climàtic amb una història sobre l’eruga del boix, o sobre el maltracte als elefants de circ (que a les Espanyes encara torturen), però amb esperança, vistos els deu anys que fa que surt EcoDiari, l’única públicació ecologista en català independent.
  • Novetats literàries: d’una banda una ressenya obligada, no solament per l’amistat que ens hi uneix i perquè és, també un dels nostres resistents: Eros, de Gabriel Salvans, un volum de poesies, editat amb amor i cura, els mateixos amor i cura que va tenir per a la seva gata Tana, a qui dedica set poesies després del seu malaurat traspàs; de l’altra, en Jordi Remolins continua apostant —i molt ben fet que fa—, pels Microrelats, que oferim en exclusiva: punyents, sagnants, de fina ironia de o sarcasme recalcitrant.
  • Esther Pujadas ens introdueix en nous aprenentatges en les seves Curiositats lingüístiques, aquest cop relacionades amb els noms del pas del temps, la gastronomia o altres dubtes que ens poden assaltar en el millor moment.
  • També, en Nan Orriols amb la seva ploma que cisalla, a la seva secció estrella, El Serpent, qüestions que tenen a veure amb les llistes d’espera o amb els «feixucs« tertulians.
  • Estigueu bons, si més no aquest maig vinent, en què la desintegració d’Espanya és un senyal de la victòria catalana!