Gilbert Cardon entre llavors a la cambra del tresor. Foto: Maria Borràs.

[Un report de Maria Borràs.]

El passat 24 de juny, quatre estudiants de la Universitat de Wageningen (Països Baixos) i jo mateixa, com a professora auxiliar del curs d’Anàlisi i Disseny de sistemes d’agricultura orgànica, vam trobar un oasi de resistència al ciment i a la individualisme, a la ciutat de Mouscron, a l’oest de Bèlgica, a tocar de França. En Gilbert Cardon ens va rebre, fora d’horari de visites, un diumenge qualsevol, per a compartir amb nosaltres les idees, motivacions i somnis que hi ha darrere de Les Fraternités Ouvrières.

 

Estudiants de la Wageningen University de visita al jardí de permacultura de Les Fraternités Ouvrières. Foto: Maria Borràs.

Fa gairebé cinquanta anys, al 1969, la Josine i en Gilbert Cardon van crear l’associació de Les Fraternités Ouvrières al numero 58 del carrer Charles-Quint. Aquesta iniciativa els va néixer de la necessitat d’autoeducar-se i compartir el coneixement amb altres obrers de la fàbrica on en Gilbert va treballar molts anys. Més endavant, l’associació es va obrir a tothom que volgués ser-ne partícip i van crear un espai on poder cogestionar la vida en comunitat amb els seus veïns i coneguts.

El passat de la parella és un punt clau per entendre l’esdevenir d’aquest petit paradís al mig de la ciutat, al jardí de casa seva. En Gilbert, de més jove, va anar de missió com a membre de les Young Catholic Workers a Bolívia i Veneçuela, tres i dos anys respectivament, on va conèixer persones molt especials, com la seva dona, la Josine, i Ernesto Che Guevara, entre d’altres.

Gilbert Cardon i Ernesto Che Guevara a Bolívia.

Al final de la missió veneçolana es va posar malalt d’elefantiasi, i ell i la seva dona van decidir tornar a Bèlgica. Allà, en Gilbert treballava en una fàbrica, i a finals dels anys seixanta va ser acomiadat per les seves «maneres». En una anècdota ens explica que a ell sempre li han molestat les jerarquies i les injustícies i que quan treballava a la fàbrica sempre feia de les seves per ajudar —gràcies a la posició privilegiada d’encarregat— totes aquelles persones que eren discriminades, tant per gènere, edat o ideologia. Amb tot aquest passat podem entendre que la solidaritat, l’equitat i l’ecologia siguin els pilars fonamentals que sostenen Les Fraternités Ouvrières.

En aquest «petit» oasi de gairebé 1.800 m2 al jardí de casa seva, van crear un projecte de permacultura on, entre els arbres, podem trobar-hi una gran varietat de verdures, herbes i plantes aromàtiques, entre d’altres. El nombre de plantes diferents és increïble, tot conferint una gran biodiversitat en aquest jardí de la ciutat: tomàquets, albergínies, carbassons, pomes, peres, prunes, albercocs, figues, cireres, raïms, kiwis, varietats de baies…, tot tipus de verdures hi creixen sota el principi de mínima intervenció, semblant al principi del mestre japonés Masanobu Fukuoka. També, hi ha una petita bassa que atreu insectes i granotes, i entre arbres i lianes de tant en tant ens topem amb espais per seure, xerrar i gaudir d’un ambient humit però agradable, que defuig de les presses de la urbs, mentre ens recorda que en som part, amb els petits hivernacles que també conformen el paisatge d’aquest jardí.

Un sender en el jardí de Cardon. Foto: Maria Borràs.

El que va començar com una petita venda de llavors artesanal —per bé que, malauradament, a Bèlgica està prohibida si no es tracta d’una llavor «oficial»—, ha esdevingut el que anomenen la grainothèque (el banc de llavors), on podem trobar més de 6.500 varietats de llavors diferents de verdures, cereals, flors, plantes aromàtiques i medicinals, arbres fruiters i formes antigues (per exemple, 450 varietats de poma o 60 varietats de móres). Les llavors procedeixen de jardiners, associacions i altres recol·lectors de llavors d’Europa i més enllà, organitzades i gestionades per més de 400 socis i voluntaris que, com ells, creuen que ser capaços de fer créixer els nostres propis aliments és prendre consciència del poder que tenim a les nostres mans i així enfortir la sobirania i l’autonomia popular. L’estança on es troba aquest tresor de la vida —les llavors— són tres parets de prestatgeries fins al sostre plenes de petites caixes amb molts sobres i nombres, ordenades totes en un catàleg que actualitzen sovint.

 

L’associació Les Fraternités Ouvrières també es compon d’un grup de persones que compren col·lectivament, un grup anomenat d’achat, per reduir el preu dels diversos productes i eines agrícoles necessàries. Des de 1980 al voltant de 100 famílies han plantat uns 50.000 arbres fruiters.

Amb la creació d’aquest espai, en Gilbert i la Josine, van plantar fa quasi cinquanta anys la llavor que permet avui dia l’accés a tots els aliments saludables i diversificats, al mateix temps que capaciten les persones. Ningú no en treu cap benefici. L’associació té una estructura bastant desordenada i tot el que es guanya amb les donacions de la gent per a l’adquisició de llavors es reinverteix per a tenir-ne de noves o en altres eines per als cursos. La idea és que el menjar orgànic (ecològic, com es diu aquí) no és un luxe només disponible per als rics, sinó un dret dins d’un món dominat per un sistema agroindustrial pervers que ens intoxica i aliena. En aquest idíl·lic espai, no parlem només d’orgànic o de permacultura, sinó també d’autogestió, de solidaritat entre persones i entre les persones i el nostre medi natural, així com de les sinergies que es creen entre els humans i els éssers no-humans. Com molt bé expressa en Gilbert: «Tots els jardins de permacultura són diferents perquè totes les persones som diferents».

L’any 1978 van començar a impartir cursos sobre jardineria responsable, cuina, elaboració de pa, etc., amb l’objectiu de cocrear i intercanviar coneixement, com a base per a l’autonomia i l’empoderament de les nostres vides. Compartir aquestes experiències és el nucli d’aquesta parella. Més de 8000 persones ja han assistit a aquests cursos, alguns dels quals també es poden trobar a la seva pàgina web i al Youtube. També, ofereixen classes de permacultura gratuïtes els dos primers diumenges del mes i els dijous a la tarda és possible de visitar l’espai i comprar, si s’escau, les llavors que es vulgui. En realitat la seva porta mai no és tancada i la gent pot visitar el jardí de franc, és clar, sempre amb previ avís.

Gilbert Cardon és un molt bon conversador que conserva llavors genuïnes d’arreu del món. Foto.: Maria Borràs.

Allò que va començar com un desig de conèixer més sobre jardineria, molt típic de la cultura belga, amb la compra de quatre llibres i algun que altre taller, ha esdevingut un espai de resistència i de creixement (tant humà com no-humà), una bella història d’abundància en un entorn urbà que encara lluita per arribar a un acord amb la seva era industrial anterior.

Si passeu per Bèlgica i voleu admirar allò més semblant al paradís terrenal mentre parleu amb en Gilbert i la Josine, no dubteu a fer parada a Mouscron!


Contacte
Direcció: 58 rue Charles-Quint 7700 Mouscron BELGIQUE
Telèfon: +32 (56) 33 38 70
Correu: fraternitesouvrieresmouscron@gmail.com
Web: http://fraternitesouvrieres.over-blog.com/

Algunes pàgines relacionades

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.