Número 14. Març de 2018

Enllestim aquest número 14 de La Resistència, corresponent al mes de març, aquest Divendres Sant pasqual, amb la primavera encara tímida, de capvespres enfredorits, ventades i flors, majoritàriament grogues, que comencen a mostrar-se esponeroses. Tanmateix, un vent de malvestats és el que ens assota de fa dies i dies, ara amb la gairebé totalitat del govern català a la presó i el president Carles Puigdemont custodiat en terres alemanyes. Però, resistim, continuem apostant per allò que ens pertoca i no ens afebleix, ans reforça el nostre pensament i el nostre sentiment de comunitat, conjurats com estem per la llibertat. En aquest nou lliurament, doncs, hi trobareu:

  • L’espaterrant història que ens conta el periodista Toni Coromina a «Los Borbones en pelota, una sàtira avui impensable», un relat cronològic de la vida i miracles a la cort de la Reina Isabel II que reproduïa unes fantàstiques aquarel·les pornogràfiques realitzades pel poeta Gustavo Adolfo Bécquer  i pel seu germà, el pintor Valeriano Domínguez Bécquer.
  • No menys impactants són els articles que ens ofereix Nan Orriols en aquesta edició: d’una banda, un sobre aquesta banda de «Societat Civil Catalana» (amb el vídeo arxifamós de la cabina dels Germans Marx a Una nit a l’òpera), i, de l’altra «Esclaus», sobre la retirada de l’estàtua Antoni López a Barcelona per part de l’Ajuntament d’Ada Colau, tan populista ella. I no us perdeu els habituals bitllets d’Orriols a El Serpent.
  • L’editor de La Resistència, Xavier Borràs, des de la Vall d’en Bas, insisteix amb les seves Notes esparses, aquest cop dedicades al concepte de L(a)normalitat —anormalitat/normalitat— en relació, per exemple, al temps hivernal (que enguany ens ha dut bona neu) o les pallisses que reparteixen alguns policies (que no deuen ser del grup aquell d’«els mossos seran sempre nostres»); també, ens vol fer reflexionar sobre la mort d’un llop solitari a Monts-ras i tenir un recordatori viu per a Manuel de Pedrolo, ara que en commemorem el centenari del naixement.
  • El també resistent i amic de La Resistència, el dissenyador gràfic Jordi Canelles, fa un sentit homenatge textual i il·lustrat als refugiats catalans de la Guerra d’Agressió (1936-1939) al seu blog personal, sobre Ribesaltes. Èxode. Holocaust. Memòria, que ens plau molt de reproduir en aquest número.
  • Igualment —resistent i col·lega des dels inicis—, Josep Maria Sebastian ens narra el mestratge quasi anònim de la gran Victòria dels Àngels (catalana d’adopció) en comparació amb l’evasora dimpostos Montserrat Caballé, que durant anys i panys va fer mans i mànigues perquè la primera no cantés al Liceu.
  • I fins a tres novetats literàries: d’entrada, la creativa aportació del mecànic de bicicletes Jordi Remolins, amb els seus inèdits «Microrelats»; de segon, un fet històric que calia ressenyar: la donació a la Universitat de Vic del llegat de l’escriptora Maria Dolors Orriols, una intel·lectual molt poc coneguda de qui caldrà parlar ben aviat; finalment, un Nou lliurament de «Poder i diners de la jet-set d’Osona i el Ripollès», d’Albert Anglada.
  • No podia ser que Joan Maragall no entrés a formarpart, també, de la nostra galeria d’il·lustres autors a recuperar. El llibre d’aquesta ocasió marcenca és un facsímil d’una edició de 1909 feta per a gaudi d’infants i joves, que podeu descarregar-vos de franc a Tria Joan Maragall.
  • I, las but not least, la infatigable Esther Pujadas, que en aquesta edició ens desembulla mots com l’eixavuiro osonenc, el carall (Bernat), el conseqüent o consegüent i, encara, l’origen de febrer, tot a les imperdibles Curiositats lingüístiques.

Estigueu bons i bones, i que tothom es mantingui fidel i amatent a la primavera catalana.

Número 13. Febrer de 2018

Tornem amb La Resistència aquest mes de febrer, encara fred, gèlid en ocasions, com l’Estat que ens vol agenollats i humiliats permanentment —com aquell 23 de febrer de 1981—, per bé que es troba el poble tothora actiu al davant, pacíficament i tossuda. En aquest número 13 hi trobareu tots aquests continguts:

 

 

  • De primer, un nou report del nostre biòleg particular, en Gabriel Borràs, que ens narra amb tot detall a La Mediterrània i el canvi climàtic: ens hi adaptem?, les perspectives quant als treballs fets per l’equip de LIFE MEDACC (MEDiterranean Adaptation to Climate Change) des de 2013 a les conques de la Muga, el Ter i el Segre i les mesures i recomanacions que caldria afrontar per adaptar-nos al canvi climàtic, ara que encara hi som a temps.
  • Segurament, els mateixos que neguen l’evidència del canvi climàtic signarien la Declaració Universal dels Drets Humans (Divisió d’Honor), que ha escrit amb la seva fina ironia en Toni Coromina, amb articles com aquest: «Article 11. Els desgraciats podran ser objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada, en la de la seva família, en el seu domicili i en la seva correspondència.»
  • Xavier Borràs ens introdueix un autor autodidacte, el vigatà Lluís Orriols, de qui publiquem el llibre del mes, inèdit, L’efímera glòria d’Eusebi Molera, un enginyer català que, al seu moment, va ser comparat amb Thomas Edison. D’Orriols en sentirem a parlar novament en pròximes edicions. L’editor de La Resistència, també ens ofereix les Notes esparses des de la Vall d’en Bas d’aquest febrer, on l’art, els isards perduts o les vaccines inútils són motiu de reflexió.
  • Les novetats literàries esclaten abans que la pròxima i desitjada primavera: d’una banda, Viatgem·Vietjam·Vietnam, un nou quadern de poemes (i fotos) de Carles Batalla després de viatjar a l’antic regne d’Au Lac, on «Carreteres de quitranosos sotracs / obren a l’estómac agres esvorancs / de vertigen i halitosi»; de l’altra, dues ressenyes, l’una sobre l’amiga Maria Dolors Farrés i la seva L’hora quieta, que és el títol originari de la novel·la que es convertiria en El monestir de l’amor secret (guardonada com a finalista del Premi Sant Jordi 2007) i que Proa va publicar l’any 2008; l’altra, sobre un llibre, Family Office, de Robert Villesdin, un empresari, que coneix prou bé el descarnat món dels negocis de primera mà, no endebades la novel·la narra les lluites pel poder en el si d’una empresa familiar durant la darrera crisi econòmica.
  • No oblidem l’economia, amb un nou article de Salvador Serra, Localització / Deslocalització, sobre les fal·làcies mediàtiques del 155, o les reflexions de Nan Orriols a Escric sense pensar, en què escriu i pensa acompanyat de Pessoa, Lao Tsé, Epicur o Vicky Lorca. Escriptura i pensament que Orriols continua abocant amb passió a la secció El Serpent.
  • No menys passional podria considerar-se l’article de Josep Maria Sebastian sobre els límits de l’home, en aquest ocasió sobre La pornografia, que d’un motiu pictòric a la Prehistòria, als capitells eclesiàstics o a les gàrgoles medievals, la fotografia, el cinema, el vídeo i les xarxes socials l’han convertida en un gaudi personal i transgressor i en un objecte de consum per a l’excitació dels usuaris, «com ara el rebesavi del rei espanyol, Felip VI, que n’era un gran aficionat i col·leccionava pel·lícules en blanc i negre i mudes que es feia fer per a ell. Tot i així, els tabús i els perjudicis encara existeixen». El mateix Sebastian ens recorda a La vida en poques paraules que està carregat de raó.
  • No menys raonables són les paraules i expressions que ens aporta en aquesta ocasió la nostra Esther Pujadas a les Curiositats lingüístiques que s’endinsa en els misteris dels calçots, els aranyons, la diferència entre «dos» i «dues» o la (mala) salut del català, ara que tant es parla de les «bondats» de la immersió.

El patriota Jordi Carbonell, en aquella mítica manifestació a Sant Boi de Llobregat l’Onze de Setembre de 1976 va exclamar: «Que la prudència no ens faci traïdors». Suara, als catalans més que prudència el que ens cal és paciència i estoïcisme durant dies vinents, tot esperant que les idus de març siguin favorables a la República.

 

 

Número 12. Gener de 2018

Tot just amb aquest dotzè lliurament de La Resistència arribem —més tard del que voldríem— al primer any de vida a la xarxa. I ho fem amb el mateix esperit i compromís que ens van fer néixer i que, al llarg d’aquests dotze mesos, ha aplegat entorn del projecte no solament fidels lectors sinó, alhora, un bon gruix de col·laboradors. Gràcies, doncs, a totes i a tots per la confiança. Aquí és a casa vostra.

 

  • En aquest primer número de 2018, sense que serveixi de precedent, com ens diu ell mateix —o perquè sí en serveixi—, Toni Coromina ens regala una facècia entorn l’Entronització d’Inés I, emperadriu de Tabarnia, amb la sucosa llista dels qui van assistir a tan magna celebració 155nenca.
  • Més seriosa, com és habitual, és l’aportació del periodista Josep Maria Sebastian, que ens parla a L’home i els seus límits. La capacitat d’adaptació  de la més que demostrada capacitat de l’espècie humana per adaptar-se a qualsevol dificultat geogràfica o climàtica.
  • L’editor de La Resistència, Xavier Borràs, ens convida a les seves noves Notes esparses des de la Vall d’en Bas —on viu exiliat de la metròpoli que l’abassegava—, uns bitllets breus, però concisos —que anirà renovant mes a mes—, sobre l’impacte dels nous temps en la vida pròpia i aliena, que ens afecta a tots.
  • Més nostàlgica, però no menys entretinguda, és la mirada que ens invita a fer Nan Orriols d’El negro zumbón, amb Silvana Mangano (1951)…, no tant per mirar enrere sinó per descansar una estona del 155 perpetu en què hem viscut sempre. D’ell mateix, no us perdeu la tercera i última part de «Dies del 155» i una aproximació al conflicte de Sixena a la secció d’obligada lectura El Serpent.
  • També ens acosten als usos de la llengua Esther Pujadas, a les «Curiositats lingüístiques», que ens pregunta si caguem com cal, sí o si…, o no!; i Josep Maria Sebastian a «La vida en poques paraules», que ens descobreix l’última pregunta.
  • Jordi Remolins — «Mecànic de bicicletes per imperatiu vital, pseudo-periodista, escriptor autoeditat, psicòpata frustrat i onanista a estones perdudes»— ens ofereix a les «Novetats literàries» quatre imperdibles contes brevíssims sota el títol «Tècnica d’avortament domèstic i altres narracions».
  • Ah, i no oblidem un nou llibre, aquest de Jacint Verdaguer, de qui oferim Lo mariner de Sant Pau i altres rondalles, just un any després que iniciàvem el servei de llibres de franc de La Resistència amb el llibre Vida íntima de mossèn Cinto, de Joan Güell.

Amb l’inici de 2018, el resum que us oferim de cada número —fins ara encapçalat per una caplletra— anirà il·lustrat amb alguna de les obres del llibre Indi, de Nan Orriols.