[Textos de Jordi Remolins.]
Tècnica d’avortament domèstic
La sirena de l’ambulància udolava histriònicament mentre s’enduia el cos inconscient de l’adolescent per ingressar-la a la unitat d’urgències de l’hospital. Hores abans el ginecòleg l’havia informat que estava embarassada de dos mesos i ella va voler avortar empassant-se el contingut de quatre capses de xinxetes. Ara la noia ja és una dona, disposa d’un bonic estómac artificial i no es perd ni un sol espectacle del seu estimat fill, el faquir infantil més popular del país.
El bon conservador
A més de treballar vuit hores cada dia en un locutori, la dona del president del club de balls de saló també era una cuinera excel·lent, deixava el pis net com una patena, tenia un tracte exquisit i bonhomiós amb tothom i fins i tot un cop per setmana li practicava antològiques fel·lacions. Havia tingut tanta sort en el matrimoni que amics i coneguts, alguns dels quals de tant en tant també treien profit de les habilitats succionadores de la senyora, no es cansaven d’aconsellar al marit que la conservés durant molt de temps. Després de complir una pena de vint anys de presó per tancar-la dins del congelador durant dos mesos, l’obedient marit seguia sense entendre que ara tothom li girés l’esquena per haver-los fet cas al peu de la lletra.
Els camins del delicte són infinits
El lladre adolescent va iniciar un prometedor currículum robant als rics per repartir-ho entre els pobres fins que les nombroses alarmes i guardes jurats que contractaven les classes benestants a fi de preservar els respectius patrimonis van complicar-li la feina. Per això va acabar abandonant l’activitat delictiva marginal i va ingressar com a respectable membre de la societat establerta, fundant una empresa immobiliària. Això li ha permès comprar-se un xalet amb piscina al barri més exclusiu de la ciutat, instal·lar-hi modernes mesures de seguretat, i mantenir alhora encesa la flama delictiva derivada d’un negoci que, ara sota l’emparament de les lleis, li ha permès recuperar amb escreix tot el que havia regalat.
El matricidi del paràsit desconegut
Malgrat l’evidència d’una panxa cada vegada més inflada, la professora d’educació física estava convençuda, gràcies a una precisa regularitat menstruatòria, que no estava embarassada. Quan va néixer el formós nadó vampir de dotze quilos gestat durant dos-cents setanta dies a la seva placenta i que un cop al mes li devorava intestins, pulmons, fetge i pàncrees provocant pèrdues sanguínies, va entendre que l’inquietant alumne pàl·lid l’havia prenyat entre mossegades de passió. I ara sí, va expirar en el bassal de sang en què s’havia convertit el sofà, víctima d’una deficiència global en les constants vitals, mentre el petit xuclador de sang degustava amb rostre de felicitat el repulsiu cordó umbilical.