[Per Josep Maria Sebastian.]

Molt abans del Twitter, on tothom pot dir la seva —ara en 280 caràcters, abans en 140—, la gent era capaç de sintetitzar evidències i reflexions en una sola frase feta o en una dita. És a dir, la màxima síntesi per a dir una veritat i fer-ne reflexionar.

De mica en mica, en aquest secció, La vida en poques paraules, n’oferirem un recull —obert a la participació de tothom. Frases sobre el pas del temps, sobre els aspectes fonamentals de la vida que eren emprades freqüentement i que ara desapareixen del lèxic dels joves.


Estar carregat de raó

La raó és una paraula a la qual només cal pluralitzar-la perquè canvïi de sentit. No expressem el mateix quan diem d’algú que cerca la raó o que és un cerca raons. Quan referim que en tal o en tal està carregat de raó li mostrem cert suport als motius que l’han dut a determinada acció, opinió o actitud, bàsicament perquè es tracta d’algú que pensa o actua amb plena conformitat amb el que és veritat, amb el que és just, justificat.

La raó, en abstracte és tan inabastable com l’univers i tan profunda com el magma; les raons són més efímeres i són motiu de diferències, violència i guerres. Així, tenim:

Estar a (o amb) raons: enraonar o conversar.

Fer passar (algú) amb raons: entretenir-lo parlant, sobretot amb excuses o evasives.

Gastar raons: parlar molt i difusament.

No ficar-se en raons: no admetre conversa, no voler parlar amb algú d’alguna cosa.

Fins i tot hi ha cerca raons que s’amaguen rere la raó d’Estat.


L’última pregunta

Qüestionar-ho tot és una de les característiques dels humans. Cerquem constantment respostes cadascuna de les quals no fa sinó generar més preguntes.

Quan es diu d’algú que és a l’última pregunta vol dir que ha arribat a un punt de no retorn.

L’he escoltada referint-se a un moribunt dient: en tal o en tal és a l’ultima pregunta.  És a dir, no el darrer que veu, escolta, tasta , olora o toca. Ni tan sols el record.

Només una pregunta, l’última, ens separa del no res.


Totes les masses/maces piquen

«Totes les masses fan mal», o «Totes les maces piquen»: equival a l’anterior, amb un joc de paraules subtil entre els homònims massa (‘amb excés’) i maça (‘instrument per a picar’), una dita molt emprada que té variants fatals com «Totes les maces piquen i, si són molt grosses, maten» . Una reivindicació de l’equilibri, del tao i de les forces que igualen l’atracció i l’expansió física per aconseguir l’estabilitat.

La gent la sol usar davant els casos d’actituds extremes. Per exemple en el cas que una persona corri massa riscos i al final prengui mal, o si per la seva actitud generosa acaba arruïnat.


Cada casa és un món

Avui, tractarem la frase Cada casa és un món. Només calen cinc paraules per a aquest contundent al·legat en contra de la uniformització. Es reivindica la diversitat com un fet tan natural que dins una casa hi pot cabre tot.

Normalment, es fa servir quan en una família es viu una baralla o s’hi produeix un fet inusual. Per exemple, quan una família es barallava per una herència o pel què sigui, se solia comentar que «cada casa és un mon». Quasi sempre es feia servir per a fets negatius en alguna llar.

Deixeu-hi un comentari