[Un article de Jordi Sánchez.]

La geopolítica actual està molt condicionada pels principals dirigents polítics i el seu lideratge.

S’hi neix o es fa, un líder? És veritat que algunes persones tenen uns certs trets incorporats en néixer; d’altres, amb el temps, experiència, disposició i pràctica, adquireixen les habilitats necessàries per convertir-se en líders.

Els lideratges exercits per aquests responsables ens demostren que tenen uns cervells malalts, però el més greu és que ocupen aquests càrrecs perquè la gent els ha votat.

Tot el que passa a l’Orient Mitjà és fruit dels interessos econòmics de les parts. Alguns, influenciats per la religió; d’altres, per la història, però en el fons es visualitza en l’ocupació d’un espai territorial.

Arbitratge

Tots els conflictes necessiten un arbitratge, escoltar les parts i dictaminar un acord. El 26 de juny de 1945 es va signar a l’ONU la Carta de les Nacions Unides, amb el propòsit declarat de mantenir la pau i la seguretat internacional. Passats els anys, l’eficàcia d’aquest acord és nul·la. Si el mecanisme funcionés, no seríem on som.

Proposta                                                                                                                           

  1. En aquests càrrecs de tanta responsabilitat, els líders haurien de passar per unes proves mèdiques encarregades per l’ONU amb professionals externs d’alta exigència acadèmica.
  2. L’ONU hauria d’intervenir en el cas de conflicte entre països, abans de produir-se el trencament bilateral de relacions diplomàtiques.
  3. L’ONU ha de tenir prou forces i armament per replicar un estat per desobediència i fer-ne la tutoria oportuna.
  4. Cal retirar l’armament nuclear existent i, en cas d’incompliment, aplicar un bloqueig general de la resta de països.

Poden ser aquestes regles o d’altres, sempre que siguin eficaces i aportin serenor i tranquil·litat als éssers humans.

Carta de l’ONU, Agenda 2030, ODS i altres són eines per fer-les complir; si no, el que fem és perdre el temps i l’energia de tots aquells que volen el bé comú.

Quid de la qüestió

Lideratges, sí, però bona gent. Normalment, aquest perfil es veu perquè, encara que hagi nascut líder, el camí que emprèn l’ésser humà va deixant un estel de bona o mala persona. La democràcia i el bon fer ens donen oportunitats per resoldre a temps, per evitar mals majors.

Així ho veig.

Calafell, 05.04.2026


Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Deixeu-hi un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.