Maria Dolors Farrés. Foto: Adrià Costa (Nació Digital).

L’hora quieta és el títol originari de la novel·la que es convertiria en El monestir de l’amor secret (guardonada com a finalista del Premi Sant Jordi 2007) i que Proa va publicar l’any 2008. Però, el llibre de Maria Dolors Farrés (Vic, 1962) —que ara torna publicat amb el segell Principat Edicions— és la versió íntegra, la que l’autora va concebre en un principi, i que mai no va veure la llum en paper perquè l’editorial li va fer reduir l’extensió abans de presentar-la al premi, per bé que va ser publicada en suport digital i de descàrrega gratuïta al diari Nació Digital l’any 2003.

L’obra ens mena a l’interior del monestir històric de Sant Llorenç del Munt, a Osona, on dos frares cultes, Galzeran de Monsingle i Berenguer de Vallclara, estableixen una sentida i proscrita relació amorosa. Assistim a la lluita contra les seves pròpies consciències, entrenades per al celibat, alhora que en el món exterior els fets també són convulsos.

L’acció comença l’any 1378, un dels més agitats del segle XIV, amb l’esclat del cisma d’Occident. Més endavant, l’atac criminal a la fortalesa de Monsingle, un rebrot devastador de la Pesta Negra i les intrigues dins del mateix monestir, tenen diverses conseqüències, totes irreversibles, per als dos protagonistes.

L’hora quieta originària, la que li va sortir de l’ànima a Farrés quan vivia en una casa aïllada i molt emboscada de Vilanova de Sau, la seva pàtria emocional, fa la sensació que és una obra nova. Les lectores i els lectors atents ja sabran veure-hi la diferència. Parlant, doncs, del gruix de l’obra, cal remarcar que constitueix un autèntic descobriment de personatges, trames, intrigues i escenes a dins i a fora del monestir històric de Sant Llorenç del Munt (Osona), que a la novel·la El monestir de l’amor secret no apareixen.

Fa al cas que, després d’haver aparegut El Càstig (2017), novel·la cronològicament anterior a El monestir de l’amor secret, hi va haver moltes persones que van manifestar el desig de llegir-ne la continuació natural, malgrat que El Càstig és una obra completa en ella mateixa. Arribats a aquest punt, Farrés va posar-se en contacte amb Proa per mirar de saber quants exemplars quedaven d’El monestir de l’amor secret. La resposta va ser que molt pocs, i que no els era possible fer-ne una tercera edició. Amablement, però, li van oferir una sortida: retornar-li els drets d’autor. La solució, és clar, passava per publicar-la personalment, amb l’ajuda imprescindible dels seus eterns mecenes, els gestors culturals Lluís Vilalta Vivet i Dolors Marsal Escós.

L’hora quieta, la que en diríem «la versió de l’autora» sortirà aquest mes de març i es presentarà en diverses localitats d’Osona i de Barcelona.

One Comment

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.