[Article i il·lustracions de Jordi Canelles, del seu blog Canellestudi.]

El Camp de Ribesaltes, fou construït el 1935. Estava format per 150 grans barraques que servien d’habitacle. Van ser-hi internades famílies separant els seus membres: homes, dones i nens. D’una capacitat de 18.000 persones, el camp va arribar a acollir 21.000 detinguts: espanyols, gitanos, indigents, opositors polítics i enemics, també15.000 refugiats catalans.

Durant el règim de Vichy fou camp d’instrucció de les tropes de la wehrmacht i alhora reuní 1.700 jueus detinguts a la zona lliure en espera de trànsit cap a Drancy. Entre 1962 i 1964, que va tancar, van passar pel camp prop de 22.000 presoners, d’ells, 8000 harkis durant la guerra d’Argèlia.

Mentre dibuixava, en una tarda freda de febrer, vaig tastar, amb l’ànima encongida i la fredor que m’anava amarant, un paisatge desolat de barracons pràcticament derruïts. Uns visitants escadussers amb la bandera republicana no em van distreure d’un entorn apocalíptic i del record del patiment sofert per tantes persones i que, com un rosec a la consciència, encara continua en altres llocs. Un silenci respectuós sobrevolava el camp, mentre es feia fosc, com si fos un homenatge a tanta gent que va perdre-ho tot, fins la vida.

M’havia informat i de casa portava apunts dibuixats. Aquest és el resultat.

Deixeu-hi un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.