[Notes de Xavier Borràs.]

L’efímera glòria d’Eusebi Molera, el llibre que us ofereix aquest mes de febrer de 2018 La Resistència, és un inèdit de l’escriptor i humanista vigatà Lluís Orriols i Monset, on narra, amb un estil àgil i entenedor alguns dels episodis de la vida de l’enginyer, urbanista, cartògraf, inventor i empresari català Eusebi Molera i Bros (Vic, Osona, 13 de novembre de 1846 – San Francisco, Califòrnia, EUA, 1932), especialment els relacionats amb les recerques que van fer el mateix Molera i el seu amic, i també enginyer Joan Cebrian, sobre un sistema òptic de divisió de la llum que va tenir un ampli ressò en les revistes científiques de l’època i que s’avançava a la bombeta d’Edison. Malgrat que aviat quedaria superat per nous avenços l’invent va provocar uns eufòrics titulars al periòdic en català, editat als Estats Units, La Llumanera de Nova York, en la seva portada del setembre de 1879: «Edison eclipsat!».

[Podeu descarregar-vos aquest llibre de Lluís Orriols des d’aquest vincle.]

Si cliqueu damunt la coberta us podreu baixar de franc aquest llibre.

De ben jove Molera ja va manifestar interès per l’enginyeria. Tot i no tenir cap vocació militar, per conciliar els seus desitjos amb la voluntat del seu pare, brigadier de l’exèrcit espanyol, va acceptar el consell del general Prim, amic de la família, i va ingressar a l’Acadèmia d’Enginyers Militars que li van permetre cursar els estudis superiors d’enginyeria.

Poc després d’acabada la carrera, l’any 1870, va marxar als Estats Units d’Amèrica, primer a Nova York i després a San Francisco on va ingressar al cos d’enginyers militars dels Estats Units. Va ser destinat al Departament Federal de Millora de Ponts i Rius on va cartografiar els grans Rius Sacramento, Colombia i Willimatte i va fer el mapa hidrogràfic de la badia de San Francisco. El 1873, va passar al Departament de Fars de la costa del Pacífic, que abastava des d’Alaska fins a Mèxic. Va escollir els llocs, va fer els projectes i va dirigir les obres de les dues terceres parts dels fars que encara funcionen a la costa del Pacífic dels Estats Units. També va inventat un sistema de senyals acústics o sirenes per als dies de boira espessa.

Eusebi Molera.

Com a arquitecte i urbanista destaca la seva tasca a l’ajuntament de San Francisco durant el mandat de l’alcalde Taylor. Supervisor de la ciutat i el comtat de San Francisco, la seva contribució va ser decisiva en la reconstrucció de la ciutat després del famós terratrèmol de San Francisco que va deixar sense casa 300.000 de les 400.000 persones que vivien a la ciutat. Molera va traçar els plànols i va dirigir l’execució de les obres.

Com a inventor, associat amb el seu inseparable amic, el també enginyer Joan Cebrián, va dissenyar i patentar tota mena de ginys: sistemes de refrigeració, bombes d’extracció d’aigua, una càmera fotogràfica de butxaca, un aparell molt semblant al megàfon, etc. Però, sobretot, aparells relacionats amb la il·luminació pública i privada, entre els quals destaca un sistema òptic de divisió de la llum que va tenir un ampli ressò en les revistes científiques de l’època i que s’avançava a la bombeta d’Edison. Malgrat que aviat quedaria superat per nous avenços l’invent va provocar uns eufòrics titulars al periòdic en català La Llumanera de Nova York en la seva portada del setembre de 1879: Edison eclipsat!» «El gran problema resolt per dos catalans». Amb tot, cal reconèixer  que la implantació de la llum elèctrica a l’enllumenat públic i domèstic als Estats Units es va fer gràcies, entre d’altres, al sistema ideat per Molera i Cebrian.

Va ser un destacat mecenes de les arts i les ciències,membre de nombrosos comitès, acadèmies i societats científiques americanes i europees, com la California Academy of Sciences de la qual va arribar a ser president. Orgullós dels seus orígens, sempre va mantenir la vinculació amb Catalunya i la seva llengua, que ja havia demostrat durant la seva joventut a Vic on va ser membre de l’Esbart de Vic i del Círcol Literari. A aquella època es remuntava la seva amistat amb Jaume Collell o Jacint Verdaguer, a qui, des d’Amèrica, enviava llibres de geologia i altres matèries, que el poeta va fer servir per compondre l’Atlàntida. Bona prova d’aquesta vinculació amb el seu país natal són les seves lectures sobre la marina medieval catalana, el Llibre del Consolat de Mar o sobre l’humanista Miquel Servet a la prestigiosa societat Chit Chat Club que aplegava escriptors, poetes i professionals de prestigi, o l’organització dels actes de celebració del 140è aniversari del descobriment del port de San Francisco pel també català Gaspar de Portolà.


Sobre Eusebi Molera podeu consultar dues aproximacions molt escaients; d’una banda, el llarg article que li dedicà la revista Ausa, del Patronat d’Estudis Osonencs (núm. XXIV, 1999), «L’arquitecte català de San Francisco: Eusebi Molera i Bros», de la mà de Pere Molera Solà i Irene Molera Barrueco; i el text de Sant Ponce Vivet, «Eusebi Molera i Bros. Aproximació a la figura d’un vigatà inquiet», que fou la lliçó inaugural a la UNiversitat de Vic l’any 1996.

Deixeu-hi un comentari