[Un article de Nan Orriols.]

En el número 18 del La Resistencia, Gabriel Borràs reflexiona entorn l’Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya. M’agradaria col·laborar amb ell quan hi manifesta: «Una reflexió que vull compartir perquè sóc un sac de dubtes: mentre, per una banda, constatem la pèrdua de biodiversitat, per l’altra assistim expectants a notícies diverses sobre la presència d’espècies animals singulars a diversos indrets del país».

Tinc setanta-tres anys i n’he viscut prop de cinquanta en una casa de les Guilleries. Puc descriure amb detall la pèrdua de biodiversitat i la incapacitat dels que gestionen els espais protegits. Un dia en parlarem.

Però, avui només aclariré que el linx que vivia a les hortes del Llobregat va arribar-hi amb cotxe. Que els famosos llops que es veuen pel Ripollès o el Berguedà que diuen que van arribar d’Itàlia, etc. els van criar amb biberó molt a prop d’on els veuen ara. I que els isards de Montserrat no hi van arribar anant d’excursió un diumenge al matí. En podeu estar segurs.

De la reaparició dels hercs ─nom tradicional amb què es coneix la cabra salvatge al Pirineu─ en aquesta serralada quan ja se’ls donava per extingits no en puc dir res. De les llúdrigues al golf de Roses, en podem parlar. La llúdriga s’ha intentat reintroduir al territori moltes vegades. Genetes i altres animalons a Flix, sí que poden ocupar més espai en créixer la massa forestal.

Un cérvol al Parc Natural del Cadí-Moixeró .

Ara bé, com diu en Borràs, els ocells van enrere, com les serps i els llangardaixos, i els amfibis, els anem perdent ràpidament. Sí, un dia parlarem dels rius, que són un desastre absolut.

Un darrer comentari: totes les aparicions d’animals es poden explicar i raonar. Fa una cinquantena o més d’anys es va donar la notícia que havien reintroduït el cérvol al Cadí-Moixeró. Molt abans, el propietari de Sant Esteve de la Riba, a les Lloses, un important industrial tèxtil, va comprar cérvols nord-americans que són els que ara es poden veure pel Lluçanès, el Berguedà i el Ripollès. Són bastant més grossos que els que es van alliberar al Cadí-Moixeró.

Un últim detall per entendre que els isards, linxs, llops, etc. van arribar amb cotxe: els cérvols no són ni al Montseny ni a les Guilleries o el Collsacabra. I és que encara ningú els hi ha portat. Molts animals no poden travessar les autovies, els és impossible. I si els isards, a Montserrat, hi arribessin amb helicòpter?

Gràcies, Gabriel, per l’article.

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.