Les noves de La Resistència
Entrat novembre, en la diada dels morts, encara amb calor extrema, us oferim el número d’octubre de La Resistència, el seixanta-cinquè, amb tot dat i beneït:
Si la fi d’aquest món no és imminent, nosaltres hi serem, resistents de mena com som, fins i tot contra el neolític.
Per a poder trobar-nos fraternalment, us esperem aquest vinent dijous, 20 d’octubre, en la Primera Trobada de La Resistència, que tindrà lloc a les set del vespre al restaurant de la Solana del Ter, a tocar de Ripoll.
[Foto de Xavier Borràs. L’estany de Monestero (2.174 m), al municipi d’Espot (Pallars Sobirà), dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.]
Juliol d’incendis i calor extrema, d’insistència en la maldat (jocs d’hivern al 2030) i de rendició absoluta al jou espanyol (assetjament a Laura Borràs), mentre defensem, insistentment, la bellesa de la natura que sembla morir sota l’estultícia humana. Vet aquí, doncs, el número 63 de La Resistència:
Que passeu unes bones vacances, si podeu. Ens tornem a trobar a les darreries de setembre!
Si el juliol us atansa, doneu-vos ansa!
El maig que hem passat no ha fet bona la dita de «cada dia un raig», ans hem tingut temperatures estiuenques de calor en plena primavera —mai vistes fins ara—, que han arribat als 35°C de mitjana en molts indrets, mentre en dies posteriors s’ha arribat a temperatures mínimes de 12°C en el mateixos llocs. Un exemple, doncs, del canvi i l’emergència climàtica que ens hem procurat entre tots. Per això, i més, en aquest lliurament magenc de La Resistència hi podreu trobar:
I al juny (la falç al puny!) continueu amb la dèria de parlar sempre en català, fins i tot a risc de ser assenyalats per voler defensar —com fan arreu del món amb les seves llengües— la pròpia identitat.
Vigileu el gran germà, que a més d’espiar-nos aviat ens obligarà a delatar-nos.
En aquest número 59 de La Resistència, corresponent al mes de març de 2022, hi trobareu, amb tremp i esforç, el següents, articles, notes i reports:
Estigueu bons i actius, especialment davant dels enemics de dins i de fora.
La Resistència ha fet, aquest febrer, cinc anys de camí, amb cinquanta-vuit números fets i drets que mai no perden pistonada si és que voleu seguir el pols del món tal com el veiem i l’analitzem des de la no-metròpoli. En la Presentació d’aquell primer número hi dèiem que l’esperit que inspirava el nostre naixement «és la llibertat»; també, hi argumentàvem que la nostra «aportació vol ser sempre positiva i en el sentit de debatre les contradiccions que avui —i cada vegada més— són presents arreu. Moltes vegades les ignorem i això ens debilita, ens fa submisos i sovint molt irresponsables». Justament, les darreries de febrer i primeries de març han dut a la palestra dues flagrants contradiccions: a nivell més domèstic, l’atzagaiada dels Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus 2030, que tant sí com no ens volen endinyar els «nostres» independentistes de la República inexistent, un projecte que en el context del darrer report del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) fa posar els pèls de punta, atenent el fet que un país com el nostre no es pot permetre el luxe de destrossar el territori i, encara menys, per a oferir «majors glòries a Espanya». Per altra banda, en el panorama internacional, l’acció militar de la Federació Russa, amb el totalitari Vladimir Putin al capdavant, contra el poble d’Ucraïna, presidit per un capitost, Volodímir Zelenski, que poc ha fet aquests darrers vuit anys per aturar la violència contra els russos en territoris del seu propi Estat —amb, diuen, 14.000 morts a l’esquena i un cos d’exèrcit amb nazis inclosos—, és un afer de molt mal pair, especialment amb la Unió Europea, els Estats Units i l’OTAN («Otan no!», ho recordeu?) que ja han ensenyat les dents no als contendents d’una i l’altra banda, sinó, especialment, als propis ciutadans «occidentals», sobre com serà això que anomenen Nou Ordre Mundial, tot atiant l’odi i la divisió dels éssers humans. De fet, els únics que tindrien més dret a dir «No a la guerra!» són, de primer, els ciutadans que en són sotmesos, a Ucraïna o a les desenes de conflictes armats que són vius arreu del planeta (alguns ciutadans russos han gosat fer-ho als carrers de Moscou i altres ciutats russes, però han estat brutalment reprimits). De la guerra, de les guerres, ens fan patir, sempre —i ens en solidaritzem—, els qui en sofreixen les conseqüències directes (morts, ferits, mutilats…) i indirectes (desplaçats, refugiats…), a més de la mare natura, que rep tots els cops. Com diu, en mode irònic (gràcies en tenim, de l’humor), l’amic i filòsof Ramon Alcoberro, «en aquesta, com en la majoria de guerres, a casa estem molt a favor dels desertors». I, com escrivia Paul Valery, «la guerra: una massacre de gent que no es coneix en benefici de gent que es coneix però que no es massacra».
En aquest cinquanta-vuitè lliurament de La Resistència, hi podreu trobar:
Estigueu bons, sobretot ara que el pandemònium ja és extint!