[Un article de Glòria Fluvià.]
Tota obra musical amaga una història, a voltes trista, d’altres alegre. Al darrere de l’obra del «Concierto de Aranjuez», del mestre Joaquim Rodrigo (1901-1999), hi ha una bonica alhora que trista història.
Aquesta obra per a guitarra i orquestra fou composta a París per Joaquín Rodrigo l’any 1939, durant les últimes etapes de la Guerra Civil espanyola i el començament de la Segona Guerra Mundial. Rodrigo vivia a la capital francesa amb la seva muller Victoria Kahmi, una jove pianista turca, amb qui s’havia casat el 1933. Anaren de viatge de noces a Aranjuez, on visitaren el Palau Reial, residència primaveral del rei Felip II durant la segona meitat del segle XVI, reconstruït per Ferran VI a mitjan segle XVIII. Fou en els jardins d’aquest palau on les olors i els sons de l’aigua estimularen els sentits del compositor valencià, pràcticament cec des dels tres anys per causa de la diftèria.
Un cop retornat a París, després del viatge de noces, Victoria va quedar embarassada i tots dos esperaven amb molta il·lusió el naixement del primer fill.
Mentre el mestre estava en plena composició de l’obra, la seva esposa es posà greument malalta i l’hagueren d’ingressar d’urgència en un hospital. Els doctors li digueren al mestre que la vida de la seva esposa i el fill corrien perill, fins al punt que podien morir tots dos. Rodrigo, un cop els metges li anunciaren la notícia, va tornar a casa, s’assegué davant del seu piano i de la forma que ell sabia expressar els seus sentiments, mitjançant la música, va compondre el principi del segon moviment.
Finalment, Victoria viuria, però no el fil, que va néixer mort. Aquest segon moviment del concert és un diàleg musical entre Déu i el compositor. Un diàleg que comença amb un preciós fragment, un passeig ple de tristor de tornada a casa després de conèixer la notícia i l’inici d’una lamentable oració a Déu, suplicant-li que no s’emporti les ànimes de la seva muller i del seu fill.
Decidiren tornar a Espanya el primer de setembre de 1939, després de viure a París, on passaren penalitats i fam per falta de treball. Arribaren a la península pobres i sense diners, però amb el manuscrit del concert sota el braç.
L’obra es va estrenar al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 9 de novembre de 1940. Amb l’Orquestra Filharmónica de Barcelona i Regino Sáinz de la Maza a la guitarra.
Joaquim Rodrigo va néixer a Sagunt el 22 de novembre de 1901 i va morir a Madrid el 6 de juliol de 1999. Victoria Kahmi fou la seva companya inseparable tota la seva vida. Va morir el 1997, dos anys abans que el mestre. Descansen junts a Aranjuez.