[Un article de Jordi Sánchez.]

Pedro Sánchez (PSOE) intenta un acord amb diferents grups polítics de l’arc parlamentari per a aconseguir una majoria  i formar el Govern de la XIV Legislatura. Les possibilitats són:

  1. Govern de coalició amb els suports necessaris d’Unidas Podemos UP, nacionalistes i independentistes.
  2. Govern de coalició amb el Partit Popular (PP). Entre els dos partits sumen 208 diputats (superen els 176 de la majoria ), el que anomenen la gran coalició (ex. Alemanya, França).
  3. Que Pedro Sánchez sigui votat en una segona volta i aconsegueixi més vots a favor que en contra.
  4. Terceres eleccions amb conseqüències negatives per al propi president en funcions.

Quan escric aquesta reflexió els socialistes ja porten tres reunions amb ERC. El que de fet està en joc es:

Si ERC dona suport a Pedro Sánchez, a Junt per CAtalunya, amb la direcció d’en Carles Puigdemont, se li obre la possibilitat de liderar l’independentisme a les pròximes eleccions a Catalunya, cosa que ERC no vol.

Davant d’aquest panorama el que queda clar és que el model de 1978,  de l’estat de les Autonomies, s’ha esgotat . Perquè, encara que no ho diguin, tots els governs autonòmics estan queixosos. Els diferents governs centrals no han estat capaços d’implementar un sistema just en funció de les capacitats de cada territori, hi ha problemes de finançament, llengua, cultura, infraestructures pendents, etc. En definitiva, en 40 anys d’intentar-ho no s’ha aconseguit un model territorial que doni plena satisfacció a les diferents nacions-regions que preveu la Constitució.

És hora de replantejar-se un nou model, un nou mapa geopolític. Les opcions son:

  • Acabar l’estructura del projecte europeu, amb les nacions que calguin, una Constitució i un Govern per a tota la Unió amb un pressupost, és a dir un Govern políticament fort i competitiu en els reptes d’avui.
  • Mentre això no sigui possible a Espanya sí que caldria també modificar l’actual mapa de 17 a 8 regions-estat de caràcter federal.
  1. Galicia.
  2. País Basc i Navarra.
  3. Catalunya.
  4. València.
  5. Balears.
  6. Andalusía-Extremadura i Múrcia.
  7. Madrid-Castella Lleó-Castella la Manxa-Astúries-Cantàbria-Rioja i Aragó.
  8. Canaries.

[Estudiar què fem amb Ceuta i Melilla.]

No sé els anys que tardarem, però el que tinc clar és que així com estem no li veig futur. O escoltem la gent que habita en els territoris i estructurem un nou ordre-mapa  o cada vegada serà més difícil acceptar la realitat. Els mapes sempre dibuixen realitats o voluntats.

Així ho veig.

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada