Número 73. Juny de 2023

El resultat de les eleccions municipals del 28M a Barcelona, segons Nan Orriols.

Ara que la sonsònia electoral amenaça juliol, ve molt a tomb de llegir i reflexionar sobre un breu text que la novel·lista Taylor Caldwell atribueix a Marc Tul·li Ciceró (106 aC-43 aC) a la novel·la A Pillar of Iron:

«Una nació pot sobreviure als seus bojos i, fins i tot, als ambiciosos. Però no pot sobreviure a la traïció interna. Un enemic a les portes és menys temible, perquè és conegut i porta la seva bandera al descobert. Però el traïdor es mou lliurement dins dels murs, propaga rumors pels carrers, escolta a les mateixes sales del govern. Perquè el traïdor no sembla un traïdor; parla de manera familiar a les seves víctimes i utilitza els seus rostres i els seus arguments, apel·lant a la baixesa enterrada en el cor dels homes. Podreix l’ànima d’una nació; treballa secretament i ocult durant la nit per a esfondrar els pilars de la ciutat; infecta el cos polític fins que no pot resistir més. Un assassí és menys de témer. El traïdor és la pesta».

En aquest número de La Resistència, mentrestant:

El mes vinent, al vint-i-tresè dia, se’ns reclama de votar a Espanya amb la pastanaga de la por, com ja han fet manta vegades i sempre amb el mateix resultat, siguin les «esquerres» o «les dretes» les que s’enduen les menjadores: l’anorreament de Catalunya. Per pensar-hi, doncs.,

Número 72. Maig de 2023

Dibuix de Josep Lladó, 2021.

L’independentisme conscient ha fet un vot de càstig (via abstenció i vot nul) a les eleccions municipals del passat 28M que ha segrestat més de 350.000 vots als partits processites. Ja s’ha dit tot, per activa i per passiva, així que s’ho facin mirar i no vinguin ara amb la sonsònia —Sánchez se les veu a venir i convoca eleccions a les Corts espanyoles el 23 de juliol– que ve el llop de la «dreta i l’extrema dreta» i que alguna cosa s’ha de fer per «salvar Espanya» quan, de fet, si no cau sola només cal que empenyem i es desintegrarà, tal com va vaticinar Josep Maria Batista i Roca i va profetitzar el savi Alexandre Deulofeu.

Mentrestant, a La Resistència, tenim tot això a oferir-vos:

Número 71. Abril de 2023

Il·lustració de Nan Orriols (100 cm x 100 cm), que amb motiu de la commemoració dels 30 anys de la Fundació Dr. Trueta de Vic, ha donat a l’entitat, junt amb 50 còpies digitals.

En aquest setanta-unè lliurament de La Resistència, just acabat d’enfornar el 1r de Maig, el dia dels proletaris (és a dir, els que nodreixen la prole) —encara amb els ulls humitejats per les pluges caigudes els dos darrers dies d’abril— us oferim tot aquest fotimer de textos i audiovisuals:

Aquest mes que comença tindrà, a les darreries, la sonsònia electoral que, al capdavall, té un cost molt elevat per a resultats tan migrats. Penseu-hi!

Número 70. Març de 2023

Menorca, 1986, oli de Toni Casassas.

Arribem al setantè lliurament de La Resistència amb la sensació que els atacs al país per terra, mar i aire acreixen cruelment i «democràtica» a mesura que l’independentisme aguanta i, per bé que ens salva Clara Ponsatí —amb el seu tremp, coratge i valor insubornables—, ens reca l’atac a la presidenta Laura Borràs, condemnada des del lawfare per a gaudi d’espanyolistes i companys de viatge. Tanmateix, a La Resistència suportem l’embat sense defallir i us oferim tot aquest esplet:

Març, de pluja escassa, no ha pogut matar la vella i la jove vora el foc perquè ja fa dies que la calor i la sequera que arrosseguem fan patir els aqüífers assadollats, sense perspectives que el Govern autonòmic faci pràcticament res per a adaptar-nos-hi, no sigui cas que a Espanya s’enfadin perquè es portin a terme iniciatives reals de mitigació davant la crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat.

Número 69. Febrer de 2023

Il·lustració sobre la «Disputa de l’ase», acrílic sobre paper de Nan Orriols.

Aquest febrer, mes coix de dies, breu com l’aigua que encara no ha caigut i que deixa el país en una sequera ja extrema —com l’eixutesa i mediocritat dels governants—, imposa, cada cop més, un silenci digne, ni que sigui d’exabruptes i altres atzagaiades. També, és el mes que celebrem sis anys de La Resistència, que en aquest número us ofereix tot això:

Com diu el jove pensador Borja Vilallonga: «Sobre el nostre silenci s’edifica la fortalesa dels abjectes. Ara mateix, mentre el món és pres pels maoistes racistes i genocides, Catalunya continua essent el laboratori dilecte del que li espera al món occidental. La consigna que, finalment, ara comença a córrer entre uns certs àmbits és la de retirar-se de la vida pública i construir la prosperitat dels països en la intimitat i discreció de la vida privada.»

Número 68. Gener de 2023

El pont de Querós es pot tornar a veure per causa de la sequera. Bastit originàriament entre 1532 i 1534, va ser cobert el 1967 amb la construcció de l’embassament de Susqueda. [Foto: Jordi Barnera.]
Aquest gener del nou any 2023 ha dut la fred i la neu, poca, a manca dels aiguats que caldria que fessin net de sòmines censors i pressupostos ful. A La Resistència, a punt de fer ja sis anys de camí, continuem aguantant, sempre al costat de la gent de muntanya i de les muntanyes que encara en salven. En aquest número hi trobareu, com sempre, de tot i més:

Com que ni ens presentem a les eleccions (sempre espanyoles) ni vivim de les subvencions, anem fent llenya per a escalfar-nos i congriar la necessària revolta, que l’hivern durarà. Estigueu bons!

Un aspecte de la sequera al pantà de Sau. [Foto: Clàudia Masó.]

Número 67. Desembre de 2022

Paisatge tardoral del Pirineu. [Foto: Nan Orriols.]
A les acaballes d’aquest 2022, tan mediocre i acomplexat, us oferim el darrer número de La Resistència, el seixanta-set, amb aquests continguts:

Esperem que l’any que comença, 2023, ens sigui venturós i [des]reprimit, especialment per als qui encara han de passar pels tribunals de la colònia, als jutges, jutgesses i jutgessis dels quals desitgem la més terrible i eterna de les cagarel·les, acompanyats del nostrat i autèntic caganer (obra d’un dels nostres artistes de capçalera, en Josep Nogué).

Número 66. Novembre de 2022

El Senat espanyol ha tirat enrere la prohibició del Congrés i a partir del gener de 2023 ja es podran cremar les restes vegetals com s’havia fet sempre. [Foto: Unió de Pagesos.]
Mentre alguns surten, encara, a caçar, i alguns altres van amb espardenyes (coses de la tardor tardana d’enguany), La Resistència d’aquest novembre us ofereix teca per triar i remenar:

La dita popular diu: «Any de fred tardà, res no farà», però sembla que l’hivern ja és aquí malgrat el canvi climàtic. Persisteix la sequera, però segur que rosegaaltars com Oriol Junqueras la resoldran amb alguna marededéu migrant que s’ha endut sota el braç de la conquesta de les Amèriques, com va fer Franco amb el braç incorrupte de santa Teresa just abans de dinyar-la ara ha fet quaranta set anys, o com va fer aquell conseller sòmines, Francesc Baltasar, gràcies a les oracions del qual davant de la Moreneta una mica més i tenim el diluvi universal.