[Un article de Nan Orriols.]
Aquests dies les cigonyes estan de viatge cap a Europa. Pugen en molts estols, però m’ha cridat l’atenció un que s’ha parat a passar la nit a Olost d’aproximadament 1.500 exemplars, que ha observat i comptabilitzat el Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona, ajudat per gent del Berguedà.
Les cigonyes no porten cap bossa de viatge ni ulleres ni menjar preparat. No porten res i ho tenen tot. Pasturen pels camps i, a l’hora de la celístia, s’enfilen al cim de teulades, campanars i fins i tot arbres. Tothom està content de saludar-les, i elles, en marxar a mig matí, fan un parell de tombs per acomiadar-se.
Un servidor, avui he portat el cotxe a passar la ITV —pel març m’hauré de renovar el carnet de conduir—, he anat a comprar vianda i a pagar euros per tot amb el corresponent IVA, que serveix per mantenir una mica els pobres jubilats i pagar bé els Borbons i tots els diputats i senadors.
Les cigonyes no tenen cementiri ni fan monuments als morts, i estic segur que, sense anar a escola ni a missa, són molt més llestes que nosaltres. No crec que cap cigonya sigui de l’Opus Dei ni es dediqui a fer pessebres. Elles fan un niu per covar els ous i guardar la quitxalla, que quan ja són grandets baixaran cap a l’Àfrica.
Crec que, si féssim com les cigonyes, viuríem més bé i no tindríem ni Constitució ni policies ni purins. Alguna cosa hem fet molt malament, d’això n’estic segur, però no canviarem. Ah!, un comentari: a la revolta pagesa d’aquests dies, no hi he vist ni cisternes de purins ni granges de porcs maltractats i torturats. Demano la revolta completa, o marxaré amb les cigonyes.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.