Al frontó del temple grec de Delfos —dedicat al déu Apol·lo a la ciutat de Delfos, en un vessant del mont Parnàs— s’hi podia llegir: «Coneix-te a tu mateix», una màxima quasi impossible de dur a terme, com es demostra cada dia des de fa milers d’anys.
El de Delfos era un dels oracles més importants de l’antiga Grècia i va funcionar durant molts segles com un lloc on les persones anaven a cercar consells i prediccions del futur. L’oracle era conegut per les seves píties, dones que es creia que estaven posseïdes per Apol·lo i podien comunicar els seus missatges divins (per bé que sembla que els efluvis volcànics que aspiraven també les ajudaven a entrar en trànsit).
Les respostes de l’Oracle de Delfos en forma d’hexàmetres sovint eren enigmàtiques i poètiques i les persones que cercaven el seu consell havien d’interpretar-les. Els líders, els governants i les persones comunes recorrien a aquest oracle per a prendre decisions importants, ja que es creia que les respostes de l’oracle provenien de les pròpies paraules d’Apol·lo.
Ramon Alcoberro, un dels nostres filòsofs de capçalera, explica que «conèixer-se un mateix no és aprofundir melancòlicament en les fondàries infinites de l’inconscient, ni intentar complir la voluntat d’un déu, sinó aprendre a interpretar els signes de les coses. Una vida reeixida no seria, doncs —com volia Sòcrates quan interpretava també el “coneix-te a tu mateix”—, una vida d’autoexamen interior, sinó més aviat la que aprèn a navegar amb les coses que canvien, com volia Heràclit. Conèixer-se un mateix és tant com conèixer el canvi i el dubte. Potser la identitat d’un mateix només es coneix quan actuem enmig dels altres. Perquè per a cadascú sempre és un enigma».
Sóc dels que penso que a per a conèixer potser el que primer cal és oblidar.
[Les fotografies que podeu veure són d’un recent viatge filosòfic a Grècia, país que cal visitar i viatjar.]
One Comment