[Article de Nan Orriols.]
La Fina, per raons d’incompatibilitat, va trencar amb al seva parella i, per tal que li marxessin les cabòries, va anar a passar uns dies en una casa rural del Solsonès. Després d’esmorzar i de saludar els estadants, va sortir a caminar una estona. El sol picava, però la Fina, previsora, ja portava una pamela.
Tot d’una, veu en un bassal que s’assecava un capgròs negre molt gros que la mirava com si li demanés auxili. La Fina no va dubtar ni un instant: va agafar el capgròs i aigua del bassal i els va introduir en un tàper on portava una mica de fruita. Va tancar-lo i, amb molta cura, va marxar cap a la seva cambra. No va explicar res a ningú i va cuidar el capgròs: li portava verdet dels bassals i, un cop a casa seva, formigues.
El capgròs va créixer molt i la Fina va veure que, en la seva metamorfosi, li van créixer potes i, més endavant, es va inflar molt i la boca es va fer grandiosa, i va ser el dia 8 de setembre, diada de la Mare de Déu de Núria, que la Fina es va adonar que vivia amb un gripau.
El gripau la mirava i la Fina li obria la porta del jardinet, li parlava i miraven el concurs Atrapa’m si pots de TV3. La Fina també va observar que no suportava les notícies de cap cadena de televisió, i llavors va pensar que el gripau havia de tenir nom i cognoms i va decidir que es diria sant Antoni Abat, que és el nom de tots els gripaus batejats. La Fina va deixar de pensar en la seva parella, un inútil que l’obligava a anar a missa de dotze cada diumenge.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.