Un panteó amb vistes
Quan finalment va aconseguir aixecar la tapa del taüt, el cadàver del president del hòlding immobiliari va adonar-se de l’error de no haver triat una làpida transparent, si és que realment volia gaudir de la impressionant vista que tenia del mar i els penya-segats des del cementiri. L’elevat preu que havia pagat per aquell panteó el va animar a obrir-hi laboriosament un forat utilitzant la sivella del cinturó. El somriure que es va dibuixar als seus llavis en veure la trencadissa de les ones contra les roques a través del petit orifici, va esdevenir encara més gèlid al cap d’unes setmanes, quan els especuladors funeraris van aixecar un nou rengle de nínxols, precisament davant de la seva eterna panoràmica.
Monòlegs de cementiri
D’ençà que el seu millor amic va morir d’un càncer terminal que el funcionari de l’ajuntament visita cada dia el cementiri i li explica, durant un parell d’hores, les xafarderies del barri, de la ciutat i del país. Dins del seu taüt, l’amic agraeix el temps que li dedica el funcionari, però en realitat el cansa una mica la rutina dels monòlegs i la repetició d’anècdotes que ja abans de morir coneixia de memòria. En canvi, la resta de veïns de la filera de nínxols n’estan fins a les pilotes de la cantarella i, si no fos per les complicacions d’un espai tan reduït, ja s’haurien penjat amb la corbata o tallat les venes amb la creu de la tapa per poc esmolades que fossin les seves arestes.
Competència d’hematòfags
Després que una atractiva vampiressa li enfonsés els ullals al coll, el crític cinematogràfic va somriure, feliç d’haver aconseguit l’eterna immortalitat que tota la vida havia anhelat. De tot plegat només lamentava les quotes que durant els darrers vint anys havia avançat a l’empresa funerària en concepte d’assegurança per cobrir les despeses del seu sepeli. I per la constatació que per més sang que xucli a partir d’ara, sempre hi haurà qui li porti molts litres d’avantatge.
El més enllà
S’havia passat tota l’existència escoltant milers de teories respecte a què hi ha després de la vida. Científics, xerraires, escèptics, desvagats, il·luminats, funàmbuls de les paraules, filòsofs, sacerdots, tots plegats pontificant sobre el més enllà a fi de resoldre les seves respectives vides terrenals. Però l’escriptor de novel·la pornogràfica recentment traspassat ha descobert que un cop mort hi ha molt fred, cucs que es passegen al seu voltant, i una puta caixa tan estreta que se li fa del tot impossible tornar-se-la a pelar.