[Un article de Jordi Sánchez.]
Fa un dies es va saber la noticia que a l’estació de ferrocarril de Tarragona ja no hi passaran trens de llarg recorregut, són desviats 15km a l’estació de Perafort per on circula l’AVE. Sempre s’ha dit que «la distancia més curta entre dos punts es la línia recta», doncs això que és tan senzill no es compleix amb el traçat acabat d’inaugurar entre l’Hospitalet de l’Infant i Barcelona.
Línia de l’AVE entre Lleida i Barcelona
Les diferencies d’opinió en el territori entre Reus i Tarragona van fer que el Govern de l’Estat tires pel mig: ni l’un ni l’altre. Al final l’Estació del Camp a Perafort, com a conseqüència la capital de la província, Tarragona, es va quedar sense l’estació de l’AVE (és l’única capital de província que es queda sense aquest equipament).
Tarragona, èxit
Ve de lluny. Tarraco, un punt estratègic des dels romans per clima, port i agricultura potent. En plena dictadura s’hi instal·la una de les zones industrials més importants de la península. I ja en període democràtic Tarragona obté la qualificació de Ciutat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Més encara, amb els anys i amb molt d’esforç dels empresaris hotelers de la Costa Daurada, es va consolidant any rere any en el sector del turisme.
Un dia vaig tenir un somni: algú em va escoltar i avui podem gaudir d’un dels millors parcs d’entreteniment d’Europa, com és Port Aventura, amb més de 5 milions de visitants anuals i allargant cada any la seva temporada d’obertura, tot un èxit.
Si no t’imposes, t’imposen
Fa temps que subscric que Barcelona és una gran marca, però té un dèficit que no pot resoldre si no entén que el seu municipi és petit, limitat, amb què, cada vegada, més haurà de comptar a estendre la seva influència i compartir interessos. Un exemple que ja s’ha iniciat són els creuers a Palamós i a Tarragona. Però, Tarragona ciutat necessita tenir els equipaments adequats per a atendre aquest sector turístic, i això vol dir una estació marítima adequada, una estació de ferrocarril de primer ordre amb AVE , trens de llarg recorregut, desplaçaments ecològics a Port Aventura i a l’aeroport de Reus i haver resolt el corredor mediterrani per a tota la demarcació, tant de vehicles com de trens.
Això que escric ho he defensat sempre. De vegades, m’han contestat: «Jordi , les coses són com són»…, i jo, que sóc de bona fe, sempre he pensat que segurament m’han entès i que probablement tinc raó però «les coses són com són», és a dir, res de res.
Però si volem, ho podem canviar! Ens hem de fer valdre! Posem-ho a la taula Espanya-Catalunya!
Així ho veig.