A la vegueria del Penedès li falta un pla urbanístic que defineixi on som i què volem; portem massa temps marejant la perdiu. Hi ha molts municipis que encara tenen planejaments inspirats en la primera Llei del sòl de 1956, també resta per tramitar i aprovar la catalogació del patrimoni històric municipal, una de les eines urbanístiques que ajuda a resoldre problemes de gestió i pèrdua del patrimoni local i nacional.
És francament vergonyós que després de 40 anys de democràcia, Catalunya no tingui una llei electoral pròpia; és necessari el debat per acabar amb aquest desordre electoral… Cadires i més cadires; cal reduir, no incrementar.
Què tenim?
Són eines els ajuntaments, els consells comarcals, el consell d’alcaldes, només aquestes eines són suficients, ja que són les que estan més a prop del ciutadà i, per tant, amb més coneixement del territori.
Tenim, també, organismes de debat i de suport com l’Associació i la Federació de Municipis i, darrerament, la vegueria.
És convenient
- Què tothom faci els deures que li corresponen. Menys fotos, pancartes, etc. i més acords.
- Una llei electoral catalana pròpia, adaptada a la idiosincràsia pròpia, estalviant costos. És vergonyós que encara funcionem amb l’estatal!
- Un pla urbanístic per al Penedès que inclogui les voluntats i proteccions de les quatre comarques. Amb un calendari màxim de 4 anys es pot fer.
Conclusió
Segur que hi ha més estructures, però ja he dit moltes vegades que no posem més pes al carro creant-ne més, perquè crec amb sinceritat que actualment ja en sobren unes quantes i el carro cada vegada va més lent.
L’objectiu és no perdre més el temps, siguem eficaços i, sobretot, eficients.
La millor política es la que valora el que tens més a prop, amb avantatges i inconvenients.
Amb la tecnologia d’avui es podria ser molt més àgil en els tràmits, més fàcil. Que se’n sap de la Llei Òmnibus, l’informe Roca (reducció de municipis) i tantes d’altres?
Quanta pèrdua de temps!
Fem dissabte (com deia la meva mare) d’una vegada, perquè si no, només acumulem i acumularem sense saber per què, i això al ciutadà li provoca desànim i desconfiança en el sistema i en els polítics. Això si que és un perill.
Així ho veig.
One Comment