[VERSOS] «Collet de Bellforn», de Gabriel Salvans

Text i veu Gabriel Salvans. Imatge Josep M. Renom]

A velles i belles amistats

A vegades algú estira les cordes
del cel i es desperten records suspesos
al cim de les muntanyes, i sabem
que amb la mirada d’algú altre hem après
a obrir els ulls cap a l’entorn que camina
tothora al voltant nostre i a estimar
els camins del paisatge que toquem,
per llepar els dits, quan obrim la finestra.
Als peus de la Via Ceretana i
el Castell d’Orís, tinc compromesa una
cita prèvia, amb mi i els còdols d’una
monjoia que va fixar les mans a
l’amistat, l’encreuament de camins,
i als cordons de les xiruques lligats
a les cintes d’una princesa. Som
agafats entre la por d’intentar-ho
i la por de fallar; per quan tot falla,
es queda la mà per gratar el rovell,
o la pols agafada als pensaments.
Que a voltes són mig d’aquí, mig d’allà.
Les coses venen al moment precís
d’una intuïció, que és en el que tinc fe,
minuciosa, que fa possible la bellesa.