[Text d’Eusebi Puigdemunt.]
Tronc balit, aquest és el títol escollit per en Joan Orriols, en Nan, per encapçalar els seus escrits en format pamflet i, si us plau, que ningú no s’alarmi, atès que agafo el significat de pamflet del Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, això és, «una publicació de molt poques pàgines ―en el cas que ens ocupa estem parlant d’una catorzena escassa― en què es qüestiona o critica algú o alguna cosa»; de connotacions negatives, doncs, res de res, ans al contrari.
Què vol dir l’expressió «tronc balit»? Ni més ni menys que una soca d’arbre caiguda que s’està corcant i convertint irremissiblement en serradures, com molt bé el mateix Nan ens diu en la introducció dels sis números de Tronc balit: «A les Guilleries totes les bestioles saben que un tronc balit és el tronc d’un arbre que ha caigut. Tota la humanitat sencera viu en un tronc balit. El tronc balit es va engrunant, però encara resisteix».
En un altre ordre de coses, però sense deixar les planes dels diferents pamflets, cal parar esment en la darrera frase, la referida a la humanitat, atès que ens informa de les intencions de l’autor de posar en solfa tot allò que, a parer seu i per diferents motius, és criticable en el sentit més positiu del mot crítica.
Un cop obrim el pamflet, les pàgines centrals de tots i cadascun dels llibrets les ocupen uns dibuixos en blanc i negre que estan dedicats exclusivament a reforçar de manera gràfica l’incisiu contingut del text; i en consonància amb el dibuix de la portada i el text, hi ha l’escrit de contraportada, que clou la publicació.
Sobre això, i si en tens l’oportunitat, amable lector, mira amb l’atenció que es mereixen els dibuixos següents: la portada del tercer número, on una testa humana reposa sobre la soca d’un tronc amb una inscripció just a dessota, un brillant joc de paraules i de doble sentit que diu Homus balitus; la portada del n. 4, amb el bust d’un home gos, una mena de peix volador i un escarabat a peu de pàgina amb un triple missatge prou esclaridor: «Sempre rebels, sempre lliures, sempre ateus», triple consigna que apunta a qui és objecte de les seves afuades crítiques ―polítics, partits i clergat, a part d’altres elements que constitueixen el nostre sistema econòmic i que no fan res per aturar la degradació del nostre planeta―, en què el color blau dominant està passant a ser un color marronós, «el color de la merda» (sic). En aquest mateix número 4 i a les pàgines centrals, la il·lustració de l’opuscle ens mostra un retrat sarcàstic del capitalisme i del seu egoisme suïcida: un home descerebrat, puix que el cap és una caixa oberta amb els diners que acumula, i a cada mà, sengles cartells on es llegeix TOT PER MI.
Aquestes són les tòniques dominants dels sis pamflets publicats fins a dia d’avui, essent el darrer, el n. 6, especialment punyent, descarat i crític contra la classe política del nostre país i la persona de qui n’ocupa el màxim càrrec institucional.
Com bé has pogut endevinar, amable i pacient lector, l’objectiu d’aquestes publicacions és el de fer d’altaveu i avisar-nos ―amb la ironia que li és pròpia al seu autor, en Nan Orriols― que no ens deixem entabanar pel quadrinomi partits polítics-dirigents-càrrecs institucionals-monoteismes que ens volen fer combregar amb rodes de molí mentre ells van continuant gaudint de les seves prebendes i privilegis que, òbviament, paguem entre tots i amb els nostres impostos.
I per acabar, un prec a l’autor: que es plantegi molt seriosament de reconvertir, en un temps a venir no pas massa llunyà, aquesta col·lecció de troncs balits en format llibre; crec que, no només s’ho mereixen, sinó que s’ho valen!
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.