[Versos i fotografia de Gabriel Salvans.]
Al caire de les escorrialles dels dies,
a l’any que se’n va obro la finestra.
Que s’airegin records que voltegen endins
i enfora, i tanco, deixo marxar.
Ni a l’ampit i quedi cap mal aire.
A l’alba passaré la mà per l’entelat
dels vidres, i diré: hola o adéu.
Quan sigui demà pensaré en l’aurora,
pensaré en tu, i potser nevarà.
Sota la neu es garbella la vida
i la vida dol quan grinyolen al vol tantes hores.
Al bell mig dels somnis escriuré versos,
versos de nit, si algú vol dictar,
per no ser mai de l’oblit companyia
ni de l’estupidesa manllevar
i per si cal comunir maltempsades.