[Text i il·lustració de Toni Casassas.]
Els temps discorren en totes direccions i velocitats. Les capes se sobreposen, Occident travessa com un llamp el cor de l’Àfrica, però Àfrica manté el ritme propi i les coses es mouen en diverses capes, com en un mogut mar profund. Jo mateix ocupo espais diferents i temps diferents, i el meu ritme s’entrebanca i es desplaça en un garbuix aixecant polseguera a l’embat del vent camí enllà. Res no és tan a prop ni tan lluny, ans tot és lluny i a prop alhora.
Aquest és el tràfec i el tràfic de les capitals arreu del món, hom no hi pot pas descansar ni trobar gaire sentit a les coses. Diferent és quan ja ens hem mogut cap a les muntanyes. Allà els temps es mouen plegats en un sol fluid al ritme dels mateixos esdeveniments. Allà hi hem pogut percebre encara que sigui lleument el batec de l’Àfrica, la seva pulsió, la seva força. Tot en calma.
Abans-d’ahir, el dia de Nadal, ens van regalar un gall negre viu i un sac de patates. Un regal ancestral, un regal molt valorat en aquest país i que mostra afecte i bona voluntat. L’hauríem d’haver sacrificat i cuinat, però no ho hem pas fet. El gall Daniel és ara presència viva del llegat ancestral, un amic i centre de la casa. El jardí és la seva llar i tots ens felicitem que s’estigui amb nosaltres. Gràcies, estimat Daniel. Gràcies per ser entre nosaltres.