[Text d’Eusebi Puigdemunt.]
Abans d’entrar en el corpus del llibre, cal fer un introit sobre el títol, Akakus, també escrit Acacus, que és com així s’anomena el desert libi; el nom complet és Tadrart Akakus, que literalment significa «muntanyes d’Akakus». A part que és un lloc que et permet viure en una natura en estat pur, també atresora un patrimoni de pintures rupestres neolítiques realment admirables, algunes de les quals, quan mireu el llibre, us adonareu que han servit de model a en Nan en uns quants dibuixos seus.
Dit això, crec que, el llibre, se’l pot qualificar de bell, atès que el componen text i reproduccions de pintures i dibuixos repartits tal com segueix: Pròleg-Epíleg, Somni, Terrissa, Pintura, Retrats, Indi, Estim, Dibuixos fets amb tinta, Homo vulgaris, Ànimes, Tronc balit, Llibretes, Esbossos, Dibuixos i reflexions tancat a casa; mascaretes i pandèmia, Dibuixos esparsos, Poemes, epopeia i odes de lo somni i la mar, Agraïments i Índex onomàstic.
Les paraules que conformen el Pròleg-Epíleg són tota una declaració d’intencions i, és clar, marquen el to de la resta d’apartats, donat el cas que són una denúncia del gènere humà, del seu egoisme, de la seva manca d’amor, i que malda per destruir la llibertat que viu amagada a les nostres muntanyes i deserts (sic); també és un cant a les bestioles que són lliures i com a tals viuen, sense importar-los gens ni mica dogmes o religions. Per dir-ho en sis escarits mots del mateix Nan: «Akakus, un petit univers d’amor».
Les il·lustracions del volum ―pintures i dibuixos― n’ocupen una mica més de tres quartes parts, i en elles en Nan ens bada tot el seu món creatiu, artístic, oníric i simbòlic, de gran riquesa cromàtica i d’una llibertat de traç i temàtica realment sorprenent. La tècnica emprada en les pintures és la de l’acrílic, mentre que en els dibuixos, normalment en blanc i negre però no pas sempre, fa ús del llapis, ceres, retolador, carbonet i tintes. Una altra peculiaritat de les seves (re)creacions artístiques és que estan poblades per una fauna i uns éssers de trets més o menys antropomòrfics d’allò més, i aquí permeteu-me la invenció de la parauleta, nannians, amb tot de frases lapidàries, signes i expressions, per reforçar-ne el sentit de denúncia o contestarari.
Si parem esment als textos que s’intercalen entre els dibuixos i pintures, aquests es mouen entre uns formats més o menys llargs, segons l’ús o significat que en Nan els vols conferir, fins a la brevetat dels aforismes als quals en Nan ens té avesats; de fet, és el dibuix d’un ruc amb el seu aforisme pertinent (o potser seria més encertat dir «impertinent»?) l’encarregat de posar punt i final al llibre: «Han fet més per nosaltres els ases que no pas totes les sotanes del món». I sense deixar encara l’univers literari dels aforismes (confesso que hi tinc una flaca!), em permeto destacar els dos que a continuació segueixen i que podeu trobar entre les pàgines 104 i 106: «L’invent dels diners ha esclavitzat la humanitat. Cap bestiola no viu per cobrar nòmina» i «Les ciutats de milers i milers de sàpiens s’enfonsen en l’abisme de la ignorància». Més punyents i sarcàstics, impossible.
En resum, un llibre per gaudir-lo des de la doble vessant de mirar i llegir, amb la picada d’ullet que ens fa el mateix Nan amb el seu retrat de primer pla a la pàgina 8 i el dibuix un parell de fulls més enllà dedicat al gran filòsof grec Sòcrates, l’autor de la frase tantes vegades citada i no menys vegades mal entesa «Només sé que no sé res».
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.