[Text de Gabriel Salvans | Il·lustracions de Lluís Badosa.]
El poder no demana a la poesia,
la poesia és qui dona veu als poetes.
Escolto feinejar els paletes mentre el gat
badoca tot mirant les tórtores com canten.
Jo mandrejo i escolto els sorolls d’uns i altres,
indiferent, també a la contaminació
de notícies sobre la injustícia humana,
als mercantilismes d’uns i altres, la ignorància,
la falsedat de la guerra que mata
a molts en benefici de pocs. A la carn
que penja i despenja de filats fronterers
en busca de l’equilibri, l’harmonia, l’honor.
El dia és rúfol, però no sap ni ploure.
Voldríem i hauríem de ser molts els qui
volguéssim veure ploure amb la roba estesa,
i d’això la justícia no en sap, ni en vol.
Tot i que a vegades se l’espera.
Tot el que es mulla s’eixuga, li costa molt,
però, eixugar el dolor infrigit.
No tot són rialles a la vida dels qui van a cavall,
penso, i no sé si pensar, ara que hem ensenyat
a tants a fer-ho, si sabrem on ens cauran les cendres.
La Justícia
Ordre, estabilitat, equilibri, autoritat. raó, llei, rigor, procés, virtut, mètode.
La llei de la gravetat és una constant sobre tot el planeta, i tot l’univers, ja que tot esser no existiria sinó es en virtut de la llei a la qual estant sotmesos.
El Tarot de Folgueroles a La Resistència
Aquí podeu seguir les cartes (poemes i il·lustració) ja publicades, tot seguint aquest ordre:
0. El Foll.
1. EI Mag.
2. La Sacerdotessa.
3. L’Emperadriu.
4. L’Emperador.
5. El Hierofanta.
6. Els enamorats.
7. El Carro.
8. La Justícia.