L’Emperadriu.

[Text de Gabriel Salvans | Il·lustracions de Lluís Badosa.]

Ets la dama covada en la boira quan miro
la ratlla del Ter, i de les carenes
el fil encongit, Cabrera, Montseny,
Sau…, el gat endormiscat que entrelluca els ulls
vora la finestra. Ets la determinació
que empeny i suscita per xaragalls
on m’enfilo a mirar el mar dels somnis.
Ets els meus peus i el meu cap en les restes
de l’antic mar on habito el dia a dia.
Ets la llengua on no tinc pèls, si tu no vols.
Ets la terra on tinc arrels, si tu m’hi vols.
Ets la mare dels meus somnis, els ulls
per on mirar, el fruit de les meves ànsies,
la pedra on m’entrebanco sovint,
mentre fito el capvespre en la poesia.
Quan prenc la llàntia de minaire i exploro
balmes tortuoses a la consciència.


Espectacle de la feblesa humana,
sàtira de mi, colpidora a l’esperit,
quan el creador es perd en el polsim
de les ales que bat al vol, en mars
i avencs sinistres, lúcids a l’ànima.


L’Emperadriu

Matriarca, vida, gestació, plenitud, fecunditat, renovació, previsió, poder, abundància.
La gran mare de tota la vida és el mar, aquestes aigües que han set l’úter de tota existència.


El Tarot de Folgueroles a La Resistència

Aquí podeu seguir les cartes (poemes i il·lustració) ja publicades, tot seguint aquest ordre:

0. El Foll.
1. EI Mag.
2. La Sacerdotessa.
3. L’Emperadriu.
4. L’Emperador.
5. El Hierofanta.
6. Els enamorats.

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.