[Text de Gabriel Salvans | Il·lustracions de Lluís Badosa.]
La promesa és que morirem sense saber
ni on, ni quan. La mort ha recollit
el poeta el dia tretze, sense ni dir:
Me’n vaig. Jo escrivia al Tarot,
poesia, l’espai on retrobar-nos.
A los muertos flores, com diuen els gitanos.
Tenim tendència a quedar-nos atrapats
en velles idees i principis superats.
Quantes vegades manllevem paraules
per deixar constància de la humilitat,
la bondat, el perdó, de la fugacitat
de les idees. M’agrada pensar que mantindré
aquest punt de rebel·lia on presumeixo,
puc acceptar la servitud, però no el servilisme
que mai trobem ni en el lloc més recòndit
de la natura. I l’expansió del big-bang
ens allunya sense ni dir res, res de res.
Avui m’ha fet l’ullet la lluna plena,
a les set, rere un núvol ennegrit de nit.
Juganer rere el rellotge del campanar,
he buscat el gat i en un brevíssim instant
s’ha fet fosc. Només hi havia campanades.
El Hierofanta
Magnetisme, atracció, misteri, ciència, sacralització, ordres invisibles, influencia, energia, ensenyament.
Tots els camps invisibles de la física que ordena l’equilibri vital, com deia Einstein: Déu no juga als daus. Cal descobrir el perquè , mica en mica.
El Tarot de Folgueroles a La Resistència
A partir d’aquest número anirem publicant tres de les cartes (poemes i il·lustració), tot seguint aquest ordre:
One Comment